—Per 267 vots en contra i 114 a favor, la Confraria de la Puríssima Sang de Sagunt va decidir aquest diumenge no introduir els canvis en els seus estatus que haurien permès a les dones esdevenir confrares. Què significa per a vosaltres aquest resultat?
—És una molt mala notícia, perquè hi havia l’oportunitat històrica de reparar una situació injusta. No pot ser que en ple segle XXI les dones estiguen apartades d’una festa com aquesta. Resulta inconcebible.
—Fa quatre anys, la qüestió ja es va sotmetre a votació i aleshores el resultat fou de 239 vots en contra i 125 a favor. És a dir, la distància entre els vots a favor i en contra s’ha ampliat. Quina lectura feu?
—Aquest fet ens entristeix molt, perquè es demostra que, més que avançar, hem retrocedit. Estem molt tristes pel resultat de la votació i per constatar que, lluny de rectificar, les posicions obstruccionistes s’han fet més fortes.
—El d’ahir era un resultat que esperàveu?
—No, nosaltres esperàvem que s’obrira un procés de reflexió i que, per fi, les dones podríem tindre en la festa del Corpus de Sagunt amb el mateix protagonisme que els homes. Ara el nostre paper es limita a arreglar els vestits, netejar l’ermita o vendre loteria, que són processos necessaris però subalterns. Des del nostre col·lectiu, reclamem el mateix tracte que els homes.
—L’Ajuntament de Sagunt ha manifestat la seua preocupació per la possibilitat que el Ministeri revoque la declaració de Bé d’Interès Turístic Nacional. El Govern d’Espanya, de fet, va anunciar ahir que inicia el procediment per revocar-lo. Vos agradaria una posició més contundent de l’Ajuntament?
—L’Ajuntament no té molt a dir en aquest assumpte, ja que es tracta d’una entitat privada. Si el Govern decideix revocar la declaració de Bé d’Interès Turístic Nacional em sembla lògic, perquè un dels requisits per tindre aquesta catalogació és que es compte amb tota la ciutadania. I és evident que, en aquest cas, aquesta condició no es dona. Amb el pretext de la tradició, els membres de la Confraria han optat per perpetuar una discriminació.
«Sempre havíem dit que el millor era que el canvi es promoguera des de la mateixa Confraria»
—Hi ha precedents legals en aquesta matèria: el Tribunal Constitucional (TC) va estimar l’any passat un recurs d’una dona que havia quedat exclosa de la confraria de La Laguna, a Tenerife. El TC va sentenciar que s’havia vulnerat el seu dret a la no discriminació i a la lliure associació. Vos plantegeu la possibilitat de recórrer als tribunals?
—Sí, ens ho plantegem. Certament, nosaltres mai no hem volgut arribar a aquesta situació. Sempre havíem dit que el millor era que el canvi es promoguera des de la mateixa Confraria. I teníem confiança que la votació de diumenge marcara un punt d’inflexió i que, per fi, les dones s’integraren plenament en la celebració. Malauradament, però, no ha estat així.
Amb el precedent de La Laguna, hem d’avaluar si anem per la via judicial. Hem de seure, pensar-ho bé i anar pas a pas.
—El que veiem en la societat és que les actituds masclistes no han parat d’augmentar i es fan especialment visibles entre capes de població jove que veuen en el feminisme una amenaça. Fins a quin punt aquest resultat en la votació és un reflex d’això?
—En la votació d’ahir va participar molta gent jove que va votar obertament en contra de la incorporació plena de la dona a la festa. És difícil entendre-ho, perquè són joves que han estat educats en els valors de la igualtat. Són gent que fa quatre anys estaven en l’institut, a qui se’ls ha explicat que homes i dones tenim els mateixos drets i les mateixes capacitats. Que els joves s’entesten a votar en contra de la inclusió de les dones encara fa més feridor el resultat de la votació.