Les raons per a emigrar poden ser diverses: cercar noves oportunitats, millores laborals, per raons personals… Estar lluny de casa de vegades no és gens fàcil. Cada any més ciutadans nascuts als Països Catalans se’n van temporal o permanentment de la terra on van ser nats. L’INE ha publicat l’Estadística del Padró d’espanyols residint a l’estranger. On van els qui abandonen la seua terra nadiua?
Catalunya és la comunitat en la qual, comparat en el País Valencià i les Illes Balears, més nacionals viuen a l’estranger. La xifra se situa en 122.223. És a dir, duplica al País Valencià amb 51.702 i està molt per damunt de les Illes Balears, amb 11.411 illencs habitant a l’estranger. Aquestes dades estan dins de la normalitat, donat que Catalunya té més població que les altres dues comunitats. En les tres l’augment de persones que hi marxen és considerable. En 2016, les xifres eren de 85.075 emigrants de Catalunya, 38.339 del País Valencià i 7.348 de les Illes Balears.
Els tres territoris comparteixen diverses similituds. Doncs, en les tres comunitats el país on més s’emigra és a França. Al darrere li va el Regne Unit. El tercer país on és més comú marxar és Alemanya, en el cas del País Valencià i Catalunya. Respecte a les Illes, és Bèlgica. Com es pot veure, els països europeus són els preferits de la diàspora. Un total de 128.300 persones que han nascut als Països Catalans resideixen actualment a altres estats europeus.
Pel que fa a Catalunya, el quart país més comú és Andorra. D’altra banda, al País Valencià, Suïssa se situa en quarta posició. De nou el quart país més triat pels balears és europeu: Alemanya.
El continent americà també rep prou immigració dels Països Catalans. La xifra és de 46.742 persones nascudes en territoris catalanoparlants que hi resideixen a aquest continent. El «somni americà» es veu reflectit a les dades, sent els Estats Units el cinqué destí més comú tant a Catalunya com al País Valencià. En canvi, per a les Illes Balears s’ha d’anar prou més al sud per trobar el país que ocupa el lloc número cinc. L’Argentina és la cinquena opció per als illencs, amb 914 persones que habiten allà. De fet, Amèrica és el segon continent que té més migració dels Països Catalans. Els Estats Units és el que més migració té, però els països de Llatinoamèrica també estan molt presents.
Oceania és un continent que, tot i que no té grans xifres, ha tingut una pujada considerable d’arribada de ciutadans dels Països Catalans. El 2016 1.894 hi estaven allà, el 2026 són 2.912 les persones dels territoris catalanoparlants vivint-hi. Aquest augment es deu sobretot a Austràlia, que monopolitza la majoria d’emigrants del continent.
Un altre continent que ha experimentat una pujada en l’entrada de migrants dels Països Catalans és Àsia. El canvi no ha sigut tan profund, però sí important. Aquest continent ha passat de rebre’n 4.147 en 2016 a 5.725. És a dir, una diferència de més de 1.000 persones.
Àfrica és el continent on menys persones dels Països Catalans hi van per viure. Mentre a la resta l’augment és significatiu, a Àfrica s’ha mantingut o ha disminuït. A les Illes Balears ha augmentat tímidament. Al País Valencià i Catalunya ha minvat la xifra. El 2016 hi vivien al continent africà 516 valencians, i actualment són 504. També fa deu anys hi residien 1.092 catalans i ara 1.011.