Lʼampliació del tanatori que la família Gramage posseeix en una parcel·la terciària de la partida de Casa Balones, a Ontinyent, està més a prop de materialitzar-se. El Govern local, amb majoria absoluta de la formació comarcal Ens Uneix, ha tombat les diverses al·legacions presentades contra el projecte i ha certificat la llicència ambiental necessària per a lʼexecució de la instal·lació. «La distància de 500 metres al·legada no està establida com a obligatòria en la normativa vigent, i a més a més, consten a lʼexpedient els informes favorables i autoritzacions de les Conselleries competents, tant en relació amb les emissions a lʼatmosfera com en relació amb el dipòsit dʼaigua».
En efecte, lʼAjuntament va efectuar una modificació puntual del pla general dʼordenació urbana (PGOU) per la qual la parcel·la del tanatori, de tipus terciari, va ser reclassificada com a sol industrial. La legislació circumscriu aquestes infraestructures a parcel·les industrials, tot sovint situades en polígons. És a dir, allunyades del nucli urbà i dels «elements vulnerables» que seʼn poden veure afectats. A Ontinyent, en canvi, el futur crematori de Casa Balones estaria a només 160 metres del nou hospital, a 240 metres de lʼinstitut dʼeducació secundària LʼEstació, a diferents vivendes unifamiliars la més propera de les quals es troba a escassament 232 metres, a 338 metres del poliesportiu municipal i a 400 metres de lʼestació de ferrocarril. Però, sobretot, preocupa la proximitat del segon dipòsit dʼaigua més important de la localitat, el de lʼEstació, gestionat per Egevasa, lʼempresa hídrica mixta al capdavant de la qual hi ha la Diputació de València.

Contra la decisió dʼatorgar la llicència ambiental al possible crematori van presentar al·legacions dos grups municipals —PP i Vox—, lʼIES LʼEstació, lʼempresa immobiliària Kapitalia i diversos particulars. Tots ells reclamaven lʼanul·lació de lʼacord plenari del 14 de desembre de 2023, que donà llum verd a lʼampliació del tanatori amb el crematori adjacent, així com la priorització dʼuna ubicació en sol industrial ja existent, de manera que no calga efectuar cap modificació del PGOU. En les al·legacions fins i tot figurava un informe de la patrulla del SEPRONA —un òrgan adscrit a la Guàrdia Civil— que va confirmar lʼexistència del dipòsit dʼaigua, cosa que no sʼhavia tingut en compte a lʼhora de sol·licitar el permís ambiental preceptiu de la Generalitat Valenciana. Cap dels arguments no ha impedit que el projecte dʼampliació, amb el crematori com a gran reclam, continue endavant.
Arguments per a la nul·litat
La petició de nul·litat no sols es fonamenta en lʼomissió del dipòsit dʼaigua potable, el segon més important que subministra els vora 40.000 veïns dʼOntinyent i en lʼinforme del SEPRONA que en dona fe. «Lʼexistència del dipòsit no fou detectada ni incorporada a lʼexpedient pels serveis tècnics municipals durant la tramitació de la modificació urbanística ni durant lʼavaluació ambiental estratègica», assenyala Salvador Palau Sanchis, en nom de lʼempresa Kapitalia, en les seues al·legacions. Segons detalla en el seu escrit, «el ple municipal votà la modificació urbanística sense conèixer lʼexistència dʼun element crític a lʼentorn, els informes tècnics utilitzats com a base per a la referida votació eren incomplets i la decisió va adoptar-se, per tant, sobre una base fàctica incorrecta o incompleta». Lʼescrit recorda que el Tribunal Suprem estableix que «lʼomissió dʼinformació essencial en la formació de la voluntat dʼun òrgan col·legiat constitueix causa de nul·litat de ple dret».

En aquest cas, a més, està en joc la salut dels habitants dʼOntinyent. La incineració de cadàvers humans o de restes dʼexhumacions és una activitat potencialment contaminadora de lʼatmosfera, inclosa en el grup B del catàleg CAPCA, segons el reial decret 100/2011. De fet, tal com es precisa en les al·legacions, «la implantació dʼaquesta activitat implica la instal·lació dʼun forn de combustió industrial amb emissions atmosfèriques dʼòxids de nitrogen, monòxid de carboni, diòxid de sofre, àcil clorhídric i material particulat». La proximitat dʼelements vulnerables com el dipòsit dʼaigua potable, un centre sanitari i un institut dʼeducació secundària és constitutiva, segons les al·legacions de Kapitalia, dʼuna possible declaració de nul·litat per part del Suprem per «la insuficiència o absència dʼavaluació ambiental».
Per últim, es considera que la modificació ad hoc del PGOU denota la intenció del consistori dʼafavorir els interessos de la família Gramage a la partida de Casa Balones. Es tracta dʼuna modificació puntual —la número 21— per a permetre lʼampliació del tanatori. «Aquest tipus de modificacions puntuals, orientades a fer viable un projecte concret prèviament existent, han sigut reiteradament qüestionades per la jurisprudència quan sʼaparten de lʼinterès general per tal dʼafavorir interessos particulars». Lʼescrit diu que el planejament urbanístic «ha de respondre a criteris generals dʼordenació del territori, no a la viabilització singular dʼuna iniciativa privada concreta». Convé recordar la relació dʼamistat que uneix —com va explicar EL TEMPS en març de 2025— Ramón Gramage, el fill del fundador del tanatori i actual responsable màxim, amb el regidor dʼUrbanisme de la capital de la Vall dʼAlbaida, Òscar Borrell. El negoci de les incineracions és un dels meus segurs i rendibles.

Les al·legacions subratllen que lʼAjuntament dʼOntinyent en cap moment no va contemplar cap ubicació alternativa en el sol industrial disponible en el municipi, sinó que es van prioritzar els interessos dels Gramage. Lʼampliació de les instal·lacions actuals els evitava la construcció dʼun recinte nou en un altre punt del municipi. Lʼescrit de Kapitalia diu que el consistori també va ometre lʼarticle 191.2 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que regeix el «principi de precaució» com a criteri primordial de les polítiques ambientals. La proximitat a diversos elements vulnerables, diuen les seues al·legacions, transita en direcció contrària. És per tot això que lʼescrit exigia la declaració de nul·litat de lʼacord plenari, la supressió de la modificació urbanística duta a terme i la suspensió de qualsevol resolució definitiva relativa a la implantació del crematori.
Al·legacions reduïdes a cendra
Com si fora el cos dʼun difunt, les al·legacions presentades pels uns i pels altres han quedat reduïdes a cendra. Lʼoficina tècnica de la regidoria dʼUrbanisme recorda als presentadors de les queixes que la «impugnació indirecta del planejament comporta la necessitat de presentació dʼun recurs en via contenciosa contra la disposició de caràcter general amb motiu de la interposició de recurs directe contra la resolució». És a dir, que la reclassificació de la parcel·la terciària dels Gramage no és denunciable dins dʼaquest procediment, sinó que hauria de fer-se per la via judicial. La modificació del PGOU va aprovar-se per unanimitat i ningú no va acudir als tribunals en els dos mesos següents a la seua entrada en vigor.
LʼAjuntament ha admès que no va contemplar lʼexistència del dipòsit dʼaigua en iniciar els tràmits per a la modificació puntual del PGOU, però ha obtingut el vistiplau de les autoritats sanitàries per a tirar endavant tot exigint mesures protectores i de control, com ara lʼexecució dʼuna barrera vegetal o lʼanàlisi de lʼaigua després de les cremacions per comprovar-ne el possible impacte. Amb tot, lʼinforme de sanitat conclou que no hi ha un risc elevat per a la població.

La via contenciosa emergeix a lʼhoritzó a través dʼun recurs en què es podrien sol·licitar lʼadopció de mesures cautelars per la possible afecció a la salut de la població. En cas contrari, la sentència podria arribar en un període de dos o tres anys, amb la nova instal·lació funcionant a ple rendiment. La possible apel·lació ajornaria la decisió definitiva a quatre anys vista.
Acceptarà la justícia la realització de les obres del crematori en un sol que no era industrial fins que va retocar-se ad hoc el PGOU? Valorarà lʼexistència dʼequipaments sensibles com lʼhospital o lʼinstitut? Tindrà en compte que en un primer moment no es va precisar lʼexistència del dipòsit tan a la vora? Entendrà que la distància a tots ells resulta insuficient? Les preguntes de moment no tenen resposta, però el recurs contenciós-administratiu amenaça de continuar mantenint lʼintriga dʼaquest Crematorio a lʼontinyentina.