L'adquisició progressiva de finques rústiques per part de propietaris —-estrangera o no, illenca o forana...— que tenen molts de diners però poc o gens respecte als usos i costums ancestrals ha anat provocant el problema de l’accés a les rutes tradicionals per on es passava tothom, sense necessitat de demanar permís, i on tothom respectava la propietat aliena. Avui, les societats illenques han canviat radicalment. Hi ha excursionistes que no es comporten com caldria que ho fessin i, sobretot, molts de nous propietaris han estat tancant els antics camins que històricament estaven oberts pel consuetudinari dret de pas.
El cas més conegut, fora de les Illes, segurament és el del Camí de Cavalls de Menorca, que amb uns 184 quilòmetres al llarg de tota la costa fa la volta a l’illa, té el seu origen fa uns set segles i va ser objecte de la reivindicació popular durant dècades, fins que les administracions públiques, el 1980, a través d’una llei ad hoc, el convertiren en ruta oberta i popular. Tan popular que l’ús intensiu —segons han denunciat diferents entitats de l’illa, com Menorca no es ven i el GOB-— ha provocat problemes de sobre utilització en general o en particular per algunes zones de pas per espais naturals sensibles.
A Mallorca la reivindicació del dret de pas tradicional ha revifat els últims anys degut a la ja mencionada actitud —prou estesa— de nous propietaris de finques rústiques que tanquen l’accés que per costum era lliure.
Una de les més conegudes lluites populars a favor d’aquest dret es va centrar en la finca de Ternelles (Pollença), on el propietari la va tancar i els veïnats i excursionistes, acostumats a entrar-hi, feren una intensa campanya social i portaren l’assumpte als tribunals. Finalment, la justícia considerà que si bé la propietat és privada existeix la servitud de pas; això sí, amb el límit de 20 persones per jornada i sempre pel camí d’ús consuetudinari. Així i tot, tornà a haver-hi problemes.
Els darrers anys s’han multiplicat les denúncies de tancament d’accessos de finques que havien estat oberts per al públic en general. Entitats excursionistes i de protecció territorial han alertat d’una pràctica generalitzada de nous propietaris que basant-se en la real o suposada «manca de respecte» dels excursionistes estan tancant els camins i, per tant, deixant anul·lat el dret de pas. Els càlculs parlen d’almanco d’uns 300 camins d’ús públic que han estat barrats.
Els darrers dos mesos s’han celebrat diversos actes reivindicatius —en diferents indrets de Mallorca— a favor de l’obertura d’aquests camins arreu de l’illa. S’han creat organitzacions a posta —com Dret de Pas— i plataformes de veïnats en llocs afectats i ciutadans en general perquè les autoritats actuïn d’una vegada.
I en efecte està previst que actuïn, almenys en una zona de l'illa, la serra de Tramuntana, però no en el sentit exacte com reclamen aquests grups. El Consell de Mallorca ha presentat l'avantprojecte d'una llei —que hauria d'aprovar el Parlament— per a protegir millor la Serra —que recorre la dorsal nord de l’illa— que està seriosament amenaçada per una constant allau de persones i vehicles durant bona part de l’any. Cal recordar que és Patrimoni Mundial, així declara per la UNESCO el 2011 en la categoria de Paisatge Cultural.
Les plataformes citades, el GOB i, també, l'esquerra política, han criticat l’avantprojecte perquè afavoreix l'ús privat. L’associació Dret de Pas, formada per ciclistes de muntanya i natura, considera que la futura norma, tal com l’ha presentada la comissió de Govern del Consell, del PP i Vox, suposaria incrementar «les restriccions del dret» d’accedir a la Serra per part dels mallorquins perquè, a parer seu, únicament cerca «afavorir els propietaris» a través del «tancament de camins públics». Cita en concret la previsió de la norma que obligaria els excursionistes a demanar permís exprés a la propietat per poder accedir al camí, cosa que «a la pràctica seria com tancar la Serra quasi totalment perquè el 85%-90% de les finques són propietat privada» i si no hi hagués resposta —o l’excursionista no sabés on adreçar-se per demanar l’accés— no hi hauria permís.
Des del GOB s’han presentat diverses al·legacions. En general, els ecologistes retreuen al Consell que «tal com està plantejada», aquesta norma «presenta mancances importants que poden comprometre la seva eficàcia real. La llei hauria de ser una eina clau per garantir la conservació efectiva de la Serra, però consideram que en diversos àmbits es queda en declaracions d’intencions sense instruments concrets d’aplicació» i en d’altres «prima absolutament l’interès privat i sectorial per damunt de l’interès públic». Respecte als camins en concret, «ens sembla inacceptable la proposta d’exigir autorització de la propietat per a activitats com el senderisme. Consideram que l’aplicació d’aquesta mesura és materialment inviable i pot generar inseguretat jurídica i conflictivitat social».
Des de l’esquerra política, el PSOE considera que l’avantprojecte «arriba tard» i que no «garanteix la protecció» que necessita la Serra, a més de fer «inviable» el senderisme pels camins per mor del «pràctic tancament» que permetria.
Més per Mallorca ha presentat al·legacions que incideixen «especialment en la necessitat de reforçar el control públic en un entorn d’alt valor patrimonial, evitant buits normatius» i pel que fa a la defensa dels camins públics i del dret d’accés a la Serra, la formació exigeix «mesures clares contra el tancament de camins i per garantir l’ús públic fins i tot en camins privats catalogats», a tal efecte proposa «incentius per a les finques que facilitin aquest accés». Conclou que «la Serra no pot convertir-se en un espai fragmentat i restringit, sotmès a interessos particulars».