—Explicar la transcendència de Raimon és una mica absurd. Però com explicaria Roger Cerdà la importància i l’impacte per a la ciutat del CRAC?
—Per fer-se una idea, podríem equiparar el projecte a unes altres iniciatives del País Valencià o Catalunya com la Fundació Joan Miró. El projecte parteix de la creació de la Fundació Raimon i Annalisa, que està participada per les administracions públiques i que té com a objectiu crear un centre on s’explique la seua vida, on estiguen les obres d’art que formen part de la seua col·lecció —amb obra donada pels seus amics: Miró, Antoni Tàpies, Andreu Alfaro, Artur Heras i altres—, i on estiga la seua biblioteca, més de 10.000 volums, perquè ell ha estat un gran estudiós de la literatura en català. A més a més, seria un centre cultural per allotjar activitats de tota mena. Activitats relacionades amb els cantautors, la qual cosa implica tindre un espai per a actuacions, però també una sala d’exposicions o espais per a fer assajos, entre més. Això és el que es pretén que siga i serà el CRAC ubicat al monestir de Santa Clara de Xàtiva.
—El conveni es va signar a tres bandes entre Ajuntament, Generalitat i Diputació de València, apadrinat pel Ministeri de Cultura, amb una inversió de 10,2 milions d’euros per a un projecte que també va associat a una altra necessitat de la ciutat: habilitar una nova seu judicial per a substituir-ne l’actual, totalment obsoleta. Es creava un centre per a acollir i difondre el llegat de Raimon i se solucionava un problema dotacional.
—És un projecte de transformació d’un espai que és Bé d’Interès Cultural (BIC), el convent de Santa Clara, ubicat al bell mig de la ciutat, i que dona entrada al nucli antic de Xàtiva. Un espai que ara mateix és un convent abandonat, degradat, i que l’Ajuntament adquireix l’any 2017, al Banc de Santander, per dos milions d’euros, quan sorgeix la necessitat de trobar espais per a un nou palau de justícia. Fem la compra perquè la Conselleria de Justícia veu que és un espai que pot donar resposta a la nova seu judicial que necessita la ciutat. L’Ajuntament va cedir l’espai necessari i es va quedar aquella part que no es pot enderrocar i que s’ha de mantindre, la mateixa església i el refectori.
—Aquesta era la idea, però el 2023, després de les eleccions, la Diputació es deslliga de la Fundació Raimon i Annalisa. I, recentment, la Generalitat diu que cal un altre conveni deslligat de la Fundació. O siga, que es faça la intervenció però sense assignar un ús final. La intencionalitat política de desvincular-se del projecte de Raimon és evident.
—Sí, perquè això va lligat a un anunci que fa el mateix Partit Popular a escala municipal i autonòmica que ve a dir que si governen Xàtiva en un futur Santa Clara no serà la seu del Centre Raimon. El PP abandera de nou l’odi històric que la dreta valenciana ha tingut cap a Raimon i cap a tot allò que faça olor de cultura pròpia, aquella reacció dels anys seixanta, setanta i vuitanta. Malauradament, alguns han heretat els complexos, la dreta valenciana continua mantenint els mateixos odis.
—Cal aclarir que, als inicis, el PP de Xàtiva va votar a favor del projecte. Però la situació ha canviat des que el xativí José Díez va ser nomenat vicepresident segon del Consell de Juan Francisco Pérez Llorca, el desembre passat.
—Ací és quan es produeix el canvi de criteri. Nosaltres portem tres anys de legislatura treballant amb la Generalitat, de forma semestral teníem reunions de coordinacions per revisar el funcionament del conveni i les despeses fetes, i mai havíem tingut cap problema. De fet, una setmana abans que se’ns comunicara que la Generalitat es desvinculava del Centre Raimon, la Direcció General d’Administració Local ens demana per escrit que enviem el nou cronograma per poder modificar el conveni. Per tant, és evident que com més presència tenen en els llocs de decisió les persones vinculades a la ciutat, pitjor per al projecte. I pitjor també per al nou palau de justícia, perquè la consellera de Justícia [diu en referència a Nuria Martínez Sanchis] és de Canals, d'ací al costat. Hem vist clarament un canvi aquests tres anys de legislatura.
—És un canvi de criteri difícil d’explicar a la ciutadania de Xàtiva.
—Pensem que és una estratègia predefinida per ofegar la ciutat de Xàtiva, no facilitar inversions estratègiques per al seu futur, amb la previsió que això tinga una repercussió electoral per afavorir la dreta.
—No sols es desvinculen del projecte, sinó que reclamen la devolució de 400.000 euros que ja havien estat invertits en la redacció del projecte.
—Sí. Inicialment, el que se’ns diu és que es tanca el conveni actual i se n'obri un de nou. I que quan estiguera tot definit es veuria què passaria amb aquells diners. La nostra sorpresa és que, a diferència del que se’ns va dir, el primer que hem rebut és la sol·licitud de devolució dels 400.000 euros i no l’anunci del nou conveni. Presentarem les al·legacions corresponents perquè entenem que s’ha obrat de mala fe per part de la Generalitat Valenciana i perquè s’ha actuat contra els actes propis; tenim comunicacions de la Direcció General demanant-nos dades per al nou conveni, en cap moment se’ns havia dit que havíem de tornar els diners.
—En tot cas, l’Ajuntament de Xàtiva ha anunciat que el projecte es durà a terme perquè hi ha una altra via de finançament, una subvenció de la Diputació de València per accions patrimonials per valor d’un milió d’euros.
—Les obres no han començat perquè estàvem esperant obtindre aquesta subvenció de la Diputació de València. Nosaltres ens presentàrem al pla de renovació d’edificis històrics, una de les condicions del qual és no començar les obres fins que s’atorgue la subvenció. Ens presentàrem amb 62 projectes més, i el nostre és el que ha obtingut la màxima puntuació; per tant, el que té la màxima subvenció. Això ens possibilita plantejar-nos ja l’inici de les obres perquè el finançament el tenim garantit amb els recursos propis i amb el que ens aporta la Diputació de València. Per això hem anunciat que, en condicions normals, abans de l’estiu, abans d’agost, podíem començar ja les obres perquè la fase d’adjudicació del projecte està molt madura. Una vegada s’adjudique, començarem les obres. Dit això, estem explorant unes altres vies de finançament i estem a l’espera que el Govern d’Espanya, a través del programa del 2% Cultural del Ministeri d’Habitatge, puga també participar-hi. També en un procés de concurrència competitiva.
—Quina ha estat la posició del Ministeri de Cultura davant dels canvis que s’estaven produint en el projecte?
—Vam tindre una reunió amb el ministre Ernest Urtasun, li vam traslladar tot el que estava passant i ens va mostrar el seu suport. De fet, una vegada comencen les obres vol fer una visita a la ciutat per conèixer de primera mà el projecte i poder col·laborar en el dia a dia de la Fundació. Això ens dona una certa tranquil·litat. És cert que per política del Ministeri no participa en fundacions individuals, però també és veritat que davant la situació provocada per la Generalitat Valenciana ens ha brindat tot el seu suport. I estudiarem quines vies de col·laboració es poden obrir.
—Es podria donar el cas que arrencaren les obres del CRAC i estiguera bloquejada l’altra actuació, la de la nova seu judicial?
—Estic convençut que serà així, perquè l’última notícia que tenim de la Conselleria de Justícia és que es buscaran terrenys alternatius als que s’han cedit. Hauran de passar inexorablement per l’Ajuntament de Xàtiva perquè es facen les requalificacions i tot és un poc kafkià, perquè des de l’any 2023 els terrenys són de la Conselleria de Justícia. Si no els vol, haurà de tornar-los o decidir què fer amb ells.
—Serà difícil d’explicar, perquè els terrenys estan en una zona cèntrica, immillorable quant a accessos.
—És que no hi ha hagut cap criteri tècnic que done suport a aquesta decisió política. Quan es diu que necessiten 2.000 metres quadrats més dels que tenen cedits, que en són 5.000, trobem a faltar que hi haja un criteri tècnic que valide aquesta decisió. Seus judicials com les d’Alzira o Ontinyent no arriben als 5.000 metres quadrats i no hi ha cap tipus de problema. Dubtar de l’accessibilitat d’un solar que està al bell mig de la ciutat de Xàtiva, on hi ha tota mena de serveis administratius, bancaris, de comerç, etcètera, amb aparcaments, serveis d’autobusos, línia de tren, etcètera, evidencia una actitud que no entenem. Perquè no és clara i no reflecteix la realitat de la ciutat. Veurem com evoluciona el tema del nou palau de justícia, però és fàcil que les obres del CRAC comencen i no hi haja una intervenció en el solar de la Conselleria de Justícia.
—Està garantit que es puga acabar el CRAC?
—Sí. Nosaltres, entre els recursos econòmics que l’Ajuntament ha anat reservant els darrers anys —aquest és un projecte que comença el 2021—, més la subvenció de la Diputació de València i un préstec que hem demanat per a l’exercici 2026, es garanteix el finançament de les obres sense cap tipus de problema.
«Quan el CRAC estiga en marxa serà un element de dinamització turística i cultural de la ciutat, que ningú podrà rebutjar. L’important és que siguem capaços d’acabar-lo i posar-lo en marxa, perquè això seria garantia de la seua continuïtat»
—Costa no fer una lectura política del suport de la vicepresidenta de la Diputació, Natàlia Enguix [Ens Uneix] al projecte del CRAC. Roger Cerdà és una de les persones del PSPV-PSOE que ha mantingut les vies de comunicació obertes amb la formació Ens Uneix de Jorge Rodríguez.
—Nosaltres tenim un projecte que tècnicament és el millor. Quan et presentes en concurrència competitiva, competeixes amb independència de qui es presenta. Per tant, jo entenc que la subvenció es dona a conseqüència d’eixe bon projecte tècnic. No obstant això, és cert que hi ha una bona relació amb Jorge Rodríguez, amb Natàlia Enguix i amb Ens Uneix, però també he de dir que no hem obtingut una subvenció directa, sinó en concurrència competitiva amb seixanta municipis més.
—És inevitable preguntar quina ha estat la reacció de Raimon per la polèmica. Fa por que davant dels entrebancs perille el seu llegat a la ciutat?
—Parle amb Raimon i Annalisa pràcticament cada setmana, ens enviem missatges... Han estat preocupats, però aquesta setmana ja estan més contents de saber que poden començar les obres. En cap moment m’han traslladat que tota aquesta situació puga provocar un canvi en la seua decisió, que és ferma, molt pensada. I que naix de l’estima cap a la ciutat que ha vist nàixer i créixer Raimon, on ell se sent a casa.
—Una vegada fet el CRAC, entenc que la reversió seria pràcticament impossible.
—Evidentment! Algú em preguntava l’altre dia si el projecte s’haguera dut a terme governant el PP l’Ajuntament. Et diré que és el tipus de projecte que quan els tens sobre la taula ningú no pot tirar enrere de cap de les maneres. Quan eixe centre estiga en marxa serà un element de dinamització turística i cultural de la ciutat, que ningú amb dos dits de front podrà rebutjar. Per tant, l’important és que siguem capaços d’acabar-lo i posar-lo en marca, perquè això seria garantia de la seua continuïtat.