Ja és definitiu. Formentera elegirà senador propi a les pròximes eleccions a la cambra alta espanyola. S’acabarà així amb cinquanta anys exactes —d'ençà del 1977— de compartir l’escó amb Eivissa. El plenari del Senat aprovà aquesta setmana quasi per unanimitat —la van trencar els dos representants de Vox, el partit que també votà en contra de la iniciativa al Congrés i, abans, al Parlament illenc— la reforma de la Constitució que afegeix la més petita de les dues illes Pitiüses a la llista dels territoris insulars que tenen senador propi.
Tal com volia el PP —que ho va fer condició sense la qual no hi votaria a favor— la muda constitucional no implica, al contrari del que demanava el Parlament balear, canviar el nom en castellà de la pitiüsa major, Ibiza, pel seu correcte i legal en català, Eivissa. Així que seguirà igual a la Carta Magna per mor del pacte entre el PP i el PSOE. La catalanització constitucional del nom propi de la Pitiüsa major no serà possible perquè els dos partits principals de les Corts pactaren, a instàncies del conservador, no acceptar la muda a canvi d’assolir les dues cinquenes parts de vots a favor que calen per a la reforma i que obligatòriament requeria l'acord entre PP i PSOE.
A diferència del que passà al Congrés, al Senat el PNB i UPN van votar a favor de la proposta del Parlament illenc. A la cambra alta espanyola s'hi varen abstenir perquè la Mesa no havia acceptat incorporar, aprofitant l’avinentesa del canvi constitucional, diverses propostes de reforma com eren la supressió de la disposició transitòria quarta que fixa el procediment per una eventual incorporació de Navarra al País Basc, el reconeixement del dret d’autodeterminació, la limitació del blindatge legal del rei, la derogació del famós article 155...
Formentera no ha tengut mai escó propi al Senat. No passava el mateix a Canàries amb El Hierro, que a pesar de tenir una quantitat de població semblant a la de la més petita de les Pitiüses —11.800, en el cas de l’illa atlàntica, i 11.600, en el de la Mediterrània— ha gaudit de representació a la cambra alta espanyola. La Constitució estableix —a l’article 69.3— que totes les illes amb institució pròpia tenen dret a un escó al Senat i citava les Canàries i Balears que en tenien, però no Formentera perquè no disposava d’un ens insular diferenciat. En efecte, l'Estatut d’autonomia (1983) no li concedí sinó que el creà compartit amb l’altra Pitiüsa, així que el consell insular era d’Eivissa-Formentera.
La raó de la discriminació formenterera es remunta a l’any 1976 i a inicis de 1977. Aleshores, tant a Menorca com a Eivissa hi hagué un intens moviment local a favor de tenir un futur respectiu diputat al Congrés. Quan es veié que no seria possible se centrà la pressió a assegurar almanco un senador, com així en efecte va passar per a les primeres eleccions, les del 15 de juny de 1977, i com posteriorment quedà recollit per la Constitució (1978). Però no passà el mateix a Formentera. Amb tan escassa població que aleshores tenia —uns 4.000 habitants— ningú pensà en un senador propi i per a aquells primers comicis es decidí que compartiria l’escó amb Eivissa. El mateix va passar durant el règim preautonòmic (1978-1983), quan existiren els consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera. I amb la mateixa lògica —o il·lògica, si es mira des de la perspectiva formenterera— quan es redactà i aprovà l’Estatut d’autonomia —vigent des de 1983— ningú pensà a crear un consell a posta per a la més petita illa.
Així va seguir essent fins que el 2007 el Parlament balear aprovà —i posteriorment ho va fer, com és preceptiu, el Congrés i el Senat— la reforma estatutària perquè Formentera tengués el seu Consell, tal com havia demanat dos anys abans l’Ajuntament de Sant Francesc Xavier, l’únic municipi que hi ha a l’illa. A les eleccions locals i autonòmiques següents es posà en pràctica la nova previsió estatutària i s’elegia el Consell de Formentera. Això sí, era —i és— el mateix consistori municipal. Els mateixos regidors són els membres de la institució insular. Es dona la curiosa circumstància que el nombre de membres del Consell és superior (17) als que té el d’Eivissa (13) amb molta més població (161.000), cosa que s’explica per què —al contrari de la resta dels consells insulars— la institució i els seus comicis estan regulats per la norma estatal que determina que els ajuntaments d’entre 10.000 i 20.000 habitants tenen 17 regidors.