Al llibret d'estratègia electoral del PP d'Alberto Núñez Feijóo hi havia planificat un carrusel d'eleccions a diferents territoris de l'Estat espanyol. La tàctica dels populars era collar el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez. A través d'un calendari atapeït de comicis autonòmics, s'exhibirien les fulles gairebé pansides del PSOE i s'agregaria pressió per forçar al líder socialdemòcrata a polsar el botó roig d'una convocatòria estatal a les urnes.
Cada elecció havia de ser un suplici per a Sánchez, una visualització del fracàs del pla de col·locar a ministres del seu executiu com a candidats territorials. Aquest tractament dissenyat a Gènova, 13 —a la seu dels populars espanyols— estava farcit de contraindicacions. Certament, podia implicar un desgast constant per a la formació del puny i la rosa, però, al seu torn, hi havia la possibilitat d'alimentar electoralment a l'extrema dreta, així com de convertir el PP en presoner de les exigències de Vox. Extremadura ha estat un exemple paradigmàtic.
Jorge Azcón, president de l'Aragó i líder dels populars aragonesos, ha observat com necessita els suports de la ultradreta espanyola per a persistir al capdavant del Govern aragonès. I, en conseqüència, PP i Vox van firmar un acord que incorpora l'agenda ultra, i no sols en qüestions migratòries o econòmiques. El pacte també plasma el compromís d'ambdues formacions per extirpar el català del territori aragonès.
L'entesa entre els conservadors i els reaccionaris planteja com a meta governamental «alliberar Aragó de la imposició del català». «El Govern d'Aragó impulsarà la reforma de la Llei 3/1999, del 10 de març, del patrimoni cultural aragonès, amb l'objectiu d'adequar-la al que marca l'Estatut d'autonomia d'Aragó», acorden. Els terminis fixats són: avançar en aquesta mesura en la resta de mesos del 2026 i modificar la normativa en el 2027.
L'altra estocada que plantegen contra el foment del català és «suprimir l'Institut Aragonès del Català», un dels dos òrgans que conformen l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Es tracta, de fet, de la institució científica que vetla per «l'ús, la protecció i la promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó». Amb aquesta mesura, es clausuraria el paraigua acadèmic a favor del català a l'Aragó, especialment a la zona de la Franja de Ponent. Populars i ultradretans preveuen el mateix calendari d'execució.
«Assimilació castellana»
El pacte del PP i Vox a l'Aragó redobla l'ofensiva contra les llengües pròpies engegada amb l'arribada d'Azcón a la presidència aragonesa en 2023. En aquell primer any de convivència governamental amb la ultradreta, abans del trencament generalitzat dels executius territorials per dictat de Santiago Abascal, es va aplicar una política d'ofegament de les polítiques a favor del català i l'aragonès.
«Aquell any fou d'una censura absoluta sobre l'aragonès i el català a la Franja, d'implementar una política d'assimilació castellana», va criticar Jorge Pueyo, actual líder de la Chunta Aragonesista, a les pàgines d'aquesta revista. L'eixida de la ultradreta del Govern aragonès arran del desacord entre els populars i els xenòfobs envers la política d'acollida dels xiquets estrangers no acompanyats va esmorteir l'ofensiva. El PP, amb un historial ple d'accions per promoure el secessionisme i la despersonalització de l'aragonès i el català, com ara amb les denominacions artificials de LAPAO i LAPAPYP, va frenar la intensitat de Vox.
A pesar de no assumir les mesures més radicals que preconitzaven els deixebles d'Abascal a l'Aragó, sí que es va practicar una política d'inanició econòmica. No debades es van retallar les partides i les línies de suport a la promoció i la difusió tant del català com de l'aragonès. «La falta de pressupost fa inviable l'existència d'una política lingüística», denunciava Juan Pablo Martínez, aleshores secretari de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua, en aquesta publicació.
Emergència lingüística
La croada contra el català a l'Aragó de PP i Vox coincideix en un moment de retrocés lingüístic a la Franja de Ponent. Els experts adverteixen que aquestes comarques pateixen un procés de substitució idiomàtica en favor del castellà. «La situació del català a la Franja ens permet situar-lo com a llengua amenaçada», advertia el sociolingüista Natxo Sorolla a l'estudi El català a La Franja: minorització històrica i substitució en temps real, publicat en 2023 per la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València.
«Cal activar totes les alertes necessàries, perquè el procés està en les seues fases inicials. Hi ha moltes més ferramentes per a la seua reversió ara que no tant quan hi vaja avançant», subratllava. I alertava: «Si ara mateix hi ha catalanoparlants que tenen dubtes, o no privilegien l'ús del català amb altres catalanoparlants, o no els ho transmeten als seus fills, res fa pensar que quan el procés haja avançat, tindran raons més poderoses per a canviar la tendència». Dintre d'aquest context, PP i Vox acceleren contra el català a terres aragoneses.