Tots els partits baleàrics celebren els 40 anys de la Llei de normalització, excepte Vox

Tots els grups parlamentaris de la cambra balear, amb l’excepció de Vox, commemoraran aquest pròxim dimarts el 40è aniversari de l’aprovació per unanimitat de la Llei de normalització lingüística (LNL). No serà, però, el Parlament el que ho celebri, encara que se celebrarà al Parlament. Perquè es requereix la unanimitat per fer una declaració formal de la institució. I els d’ultradreta han posat el vet a celebrar formalment l’aniversari de la norma que consideren abominable. 
El 29 d’abril de 1986 la cambra legislativa illenca aprovava per unanimitat la LNL, amb els vots dels grups Coalició Popular (format per Aliança Popular —avui PP—, Partit Demòcrata Popular i Unió Liberal), PSOE, Partit Socialista de Mallorca (ara Més per Mallorca), Partit Socialista de Menorca (actualment Més per Menorca), Unió Mallorquina, Candidatura Independent de Menorca i Partit Demòcrata Liberal d’Eivissa. 
La Llei declara a l’exposició de motius que «les illes Balears s'incorporen a l'àrea lingüística catalana amb la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I (1229), Eivissa i Formentera per l'arquebisbe de Tarragona, Guillem de Montgrí (1235), i Menorca pel Rei Alfons el Liberal (1287)» i que «des d'aleshores, el català és la llengua pròpia de les illes Balears i ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal». I també preveu, entre moltes altres coses, que és obligació de l’administració autonòmica fer tot el possible dins dels seus àmbits d’actuació i competències per normalitzar l’ús del català després —s’argumenta a la norma— d’haver estat històricament marginada des del Decret de Nova Planta de 1715.
La coalició popular no estava molt convençuda de votar a favor, però el fet que el seu Govern, amb Gabriel Cañellas de president, depengués dels vots del grup parlamentari liderat per Unió Mallorquina —del qual en feien part també l’independent menorquí i el liberal eivissenc— va aconsellar als conservadors no presentar batalla. Cañellas s’estimà més optar per no fer guerra, però també és ver que mai durant els dotze anys del seu mandat (1983-1995) va fer res a favor de la normalització. Així i tot, és indubtable que aquell abril de fa quatre dècades s’assolí el consens parlamentari per aprovar la LNL. Quelcom que ara, amb Vox, resultaria impossible. Com s’ha vist en ocasió de la commemoració del 40è aniversari. 
Els grups del PSOE, Més per Mallorca, Més per Mallorca i Unides Podem demanaren formalment a la Mesa de la cambra que aprovàs fer un acte institucional de commemoració en el qual hi hagués presència de la societat civil i el món acadèmic per així reafirmar «la vigència d’aquest gran pacte» en favor «de la defensa i la promoció de la llengua catalana». La petició es basava en la consideració de la norma com «la columna vertebral de la recuperació» del català que «lluny de ser un element de confrontació» ha estat «una eina conciliadora, vertebrant una societat plural sota el principi del respecte i convivència entre llengües». 
La petició de l’esquerra recollí el suport del PP a la Mesa. Però no de Vox, cosa que a ningú va estranyar. La portaveu parlamentària ultra, Manuela Cañadas, no defraudà quan explicà les raons de la negativa: perquè la LNL és «l’instrument amb el qual durant quaranta anys s’ha imposat el català com a llengua vehicular a l’ensenyament» i, per tant, «s’ha discriminat als castellanoparlants» amb la intenció «cap al marc ideològic dels inexistents Països Catalans». Aprofità per criticar la presidenta perquè amb aquest acte s’arrenglerà «amb els mateixos partits que durant anys han convertit les aules de les Balears en trinxeres lingüístiques».
Lluny de la guerra política, la Universitat de les Illes Balears també té previst commemorar el 40è aniversari de la llei citada. Serà aquest dilluns dia 27 durant tot l’horabaixa. En primer lloc, se succeiran les conferències de Joan Miralles, catedràtic emèrit de Filologia Catalana, que abordarà el procés de gestació de la Llei; de Fernando Socias, president de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que analitzarà els criteris judicials en la seva interpretació i aplicació, i de Marina Massaguer, sociolingüista i directora de l'Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística de Catalunya, que presentarà la comunicació «Més enllà del marc normatiu, de què depèn l'ús del català a l'escola?».
Després d'una pausa serà el moment de la taula rodona «La normalització lingüística des de les perspectives jurídica, lingüística i educativa», amb la participació de Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i catedràtic de Filologia Catalana; Miquel Oliver, catedràtic de Didàctica i Organització Escolar i exdegà de la Facultat d'Educació; Lluís Segura, exdirector de l'Advocacia de la comunitat autònoma i de l'Institut d'Estudis Autonòmics, i Maria del Mar Vanrell, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. 
La jornada es tancarà amb la intervenció de Miquel Sbert, exdirector general d'Ordenació i Innovació Educativa i excap del Departament d'Inspecció Educativa, que farà la ponència «LNL: "Fa vint anys que tenc vint anys"»
Finalment, la cloenda de la jornada anirà a càrrec de Llorenç Perelló, director general de Cultura del Govern de les Illes Balears; Antoni Llabrés, president de l'Obra Cultural Balear i professor titular de Dret Penal, i Rosa M. Calafat, coordinadora de Política Lingüística de la Universitat de les Illes Balears.