Mentre que les forces polítiques democràtiques de les Illes celebren el 40è aniversari de l’aprovació per unanimitat —l’any 1986— del Parlament de la Llei de normalització lingüística (LNL), així com ho fa la Universitat de les Illes Balears o, entre d’altres, l’Obra Cultural Balear, Vox, que s’ha desmarcat de la commemoració política —i per mor del seu vet no es pot fer una formal declaració de tota la cambra legislativa, atès que reglamentàriament s’ha de fer per consens— ho celebra a la seva manera.
El president a les Illes del moviment ultra espanyol, Gabriel Le Senne, el famós president del Parlament —a qui fa un any la justícia decidí que s’haurà d’asseure al banquet dels acusats per un possible delicte d’odi contra les víctimes del franquisme, tot i que encara no hi ha data per a aquesta vista oral— ha fet unes declaracions a la pàgina web ultra Okdiario en les quals mostra la carta principal que jugarà el seu partit en la nova negociació per a la segona investidura de Marga Prohens com a presidenta del Govern, si els resultats electorals de l’any que ve permeten repetir el pacte entre el PP i Vox.
Diu Le Senne que el gran objectiu ultra de 2027 serà acabar amb la presència del català com a llengua vehicular a l’educació balear. No és cap sorpresa. Des de fa temps es va estenent a les Illes —en ambients polítics, periodístics...— la idea que un nou pacte entre les dues forces de dretes no serà com el de 2023. Aleshores el PP va poder imposar moltes «línies vermelles» —com li agrada dir a Prohens—, però tot indica que no podrà tornar a fer-ho, perquè la seva posició serà més dèbil. El president de l’Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, així valora com seria —envers el català— un nou acord entre les dues dretes: «faria feredat».
Ara per primera vegada Le Senne mostra la principal de les cartes negociadores. Segons explica a la citada pàgina web d’agitació ultra, «sabem que totes les lleis ideològiques de l’esquerra —a vegades amb el PP perquè ha comprat aquest marc mental de l’esquerra— inclouen un apartat del currículum educatiu que imposa matèries als joves. I això és quelcom que hem de canviar, ho veim perquè ho sofrim els pares. Per posar un exemple: estudiar història d’Espanya en català, els reis got en català... Clar que (llavors) els mateixos professors diuen que les faltarà després el vocabulari (en castellà, se suposa). Hem arribat a unes coses...»
Això sí, el president de Vox a les Illes assegura que «aquí ningú va contra el català, per molt que ho digui l’esquerra, que sempre ens demonitza i tergiversa el que deim. El català o mallorquí o balear, com li vulguem dir, és la llengua dels meus padrins paterns. Ningú va en contra del català. El que cal és posar un poc de sentit comú i que els pares recuperin una capacitat d’elecció; perquè jo entenc que si una família és de llengua materna catalana vulgui que els seus fills estudiïn més català, però han de respectar que si es dona la situació contrària, doncs també puguem elegir, sempre que s’aprenguin les dues llengües, que són oficials i que entenc que tots volem que sàpiguen».
En un altre moment de la conversa Le Senne, a la pregunta de si imposaran la derogació de la Llei de normalització lingüística, contesta que «per descomptat és un objectiu nostre prioritari» per a les negociacions per a un possible nou pacte amb el PP, el 2027. Considera que seria «ideal» poder assolir l’objectiu d’eliminar-la, però que si no fos possible —se suposa que per no tenir prou força en escons per forçar el PP— es conformaria «almenys amb modificar-la».
Val a dir que se suposa que Le Senne serà el cap de llista, però res no està decidit i tot dependrà de la direcció de Madrid, com sempre. Té prou contestació interna, les seves maneres no agraden, però pareix que segueix gaudint de la confiança de la cúpula espanyola. Segons l’ABC del 17 d’aquest mes d’abril «la figura política de Le Senne està cada cop més qüestionada» internament, però el diari —molt acostat a la direcció del PP— reconeixia que compta amb el suport de Madrid, atès que «va ser designat (per Santiago Abascal i companyia) no tan sols per presidir el Parlament després de les eleccions de 2023 sinó també per encapçalar el projecte polític de Vox a les Illes amb la vista posada a les eleccions de 2027».