La nova novel·la de Carlota Gurt no s’entén sense les obres precedents, sense els reculls de relats, sense el seu debut llarg amb Sola. Però també és filla d’una personalitat molt marcada, d’una dona polièdrica i formadíssima, amb unes ulleres molt fines d’observació i diagnòstic social i polític. Que ha arribat a la seua maduresa creativa. L’entrevista es fa en el context de la promoció d’Els erms, però també és un bon pretext per repassar la seua trajectòria.
—Si em permets una qüestió frívola, la promoció del llibre ha coincidit amb una mudança. Un pla sense fissures.
—[Riures] Sí, mudar-te i traure ...