En una paradoxa radical, la tercera pel·lícula de Bi Gan —director de cinema, guionista, poeta i fotògraf xinès— s’apodera del clixé que va encimbellar Hollywood com a «fàbrica de somnis» i el despulla de perfum publicitari i de parafernàlia comercial. Resurrection és una experiència onírica fora del temps, és a dir, fantasmagòrica, però també virtuosa i exigent, que juga amb el sentit d’irrealitat per reafirmar que el cinema és el conducte més adequat per a viure els somnis: un gran llenç on mostrar l’expressió més profunda de l’ànima humana.
Agosarada i apassionada, la pel·lícula comença amb una flama que consumeix la ...