El tancament de l'estret d'Ormuz per la guerra a l'Iran ha injectat incertesa a l'economia mundial. Els mercats estan sotmesos a la volatilitat de les decisions del president dels Estats Units d'Amèrica, l'autoritari Donald Trump, i les tarifes dels combustibles assoleixen tarifes que no s'havien vist des de la invasió russa d'Ucraïna en 2022. El preu del barril de Brend —marcador de referència a Europa del cost del cru— ha escalat darrerament fins als 126 dòlars. En l'obertura borsària d'aquest dijous, l'Ibex-35 ha acusat una caiguda del 5,5%.
A pesar de la persistència de la tempesta econòmica, amb uns núvols ennegrits alimentats per la permanent inestabilitat que insufla la Casa Blanca, el PIB espanyol creix, de moment, d'una manera robusta. Segons xifres aportades per l'INE, l'economia espanyola va créixer un 0,6% entre gener i març, impulsada pel consum de les famílies. El Banc d'Espanya, de fet, preveu un creixement pels volts del 2,3%.
Aquest guarisme coincideix amb l'estimació de CaixaBank. «A pesar de l'escenari tan greu, es mantenen unes previsions de creixements atractius a Espanya», ha indicat Gonzalo Gortázar, conseller delegat de l'entitat financera, en la presentació dels resultats de la companyia a València. «La posició d'Espanya és molt diferent de la d'altres socis europeus. Tenen impactes més grans a les seues economies per una dependència més gran als combustibles fòssils, especialment per la volatilitat del preu del gas», ha contextualitzat.
«Les claus de la robustesa de l'economia espanyola són l'augment de la població, el creixement de l'ocupació, la millora de la renda, la bona situació de la taxa d'estalvi i el repunt del sector privat, tant en el consum com en la inversió. Som més robustos enfront dels problemes futurs que ens poden vindre per la situació geopolítica», ha afirmat. «El pes de les energies renovables al nostre pool energètic és un altre factor a tenir en compte, així com la menor exposició física als combustibles fòssils», ha afegit. Els nivells més reduïts de l'endeutament privat i l'impacte positiu del turisme aporten vitamines a la musculatura econòmica espanyola.
Fortalesa del líder bancari
CaixaBank, referent del sector financer a l'Estat espanyol, ha exhibit aquest dijous el seu vigor comptable. L'entitat ha registrat un benefici net de 1.572 milions d'euros, un guarisme que suposa un augment del 7% en comparació amb l'any anterior. Aquest increment dels guanys s'ha produït gràcies al creixement de l'activitat, malgrat el context d'incertesa generat per la situació geopolítica internacional. «És important que el líder financer compte amb una posició de gran fortalesa, amb la qual poder donar suport a la gent en uns moments gens fàcils», ha subratllat.
L'entitat —amb 670.000 milions d'euros en actius i 20,8 milions de clients a l'Estat espanyol i Portugal— ha consolidat la seua bona marxa econòmica arran de la captació de 372.000 clients nets els últims dotze mesos. «En el primer trimestre de l'any, i malgrat l'entorn geopolític, hem mantingut uns nivells elevats d'activitat, donant un suport decidit a empreses, famílies i al creixement de l'economia en general. Afrontem el context actual amb confiança, des d'una posició financera sòlida i amb la voluntat de donar suport a l'economia espanyola, que està mostrant una notable capacitat de resistència», ha incidit.
La dinàmica comercial amb xifres verdes, tant per la part del crèdit com dels recursos, s'ha mantingut durant els primers mesos d'enguany. Aquesta situació es reflecteix en el creixement del volum de negoci, que arriba a 1,1 bilions d'euros al tancament del primer trimestre, un 6,6% més que un any abans. Tot i el context de volatilitat, els recursos de clients han augmentat un 6,3%, fins als 733.975 milions d'euros, amb una bona evolució dels recursos en balanç, que ascendeixen a 526.379 milions, un 5,3% més. Els actius sota gestió han pujat un 10,1% els últims dotze mesos, fins als 202.309 milions d'euros.
La tendència creditícia experimenta una senda similar. A data de finals de març, la cartera de crèdit sa va assolir 380.279 milions d'euros —un 7,2% més que un any abans— arran del dinamisme de la demanda. De fet, tots els segments mostren un bon comportament: la cartera de crèdit sa en empreses puja 14.515 milions d'euros, un 8,8%; per a l'adquisició d'habitatge ho fa en 8.806 milions, un 6,7%, i en consum, en 2.609 milions, un 12,3%. El marge d'interessos ascendeix als 2.662 milions d'euros entre el gener i el març, un 0,6% més que en el mateix període del 2025 pel creixement en volums.
L'evolució del marge brut —ingressos totals— tanca el primer trimestre en 4.127 milions d'euros, amb una millora del 2,9% en taxa interanual, i les despeses d'administració i amortització s'incrementen un 4,6%, fins als 1.652 milions. Així, el marge d'explotació, amb 2.475 milions d'euros entre el gener i el març, augmenta un 1,8%.
Paral·lelament, CaixaBank reforça la seua sòlida posició financera i la qualitat creditícia en l'exercici 2026. La morositat es manté en mínims, la generació orgànica de capital continua sent elevada i la posició de liquiditat continua folgada. «Hem aconseguit la ràtio de morositat més baixa d'ençà que existeix CaixaBank», ha ressaltat Gortázar. El saldo de dubtosos es redueix en 278 milions d'euros entre el gener i el març, després de la bona trajectòria orgànica de la qualitat de l'actiu.
En la seua aposta per la inclusió financera, el banc està present en més de 3.700 municipis a través de sucursals, caixers o oficines mòbils, i al voltant de 82.550 clients hipotecaris han rebut ajuts des del desembre del 2022. A més, a través de MicroBank, el banc social de CaixaBank, s'han concedit microcrèdits que han beneficiat 285.942 persones durant l'últim exercici.
Una crida per un mercat únic europeu
Europa ha cavalcat crisi i xocs econòmics en els darrers temps, amb deures pendents en la seua integració. «No hem aconseguit crear un mercat únic europeu de béns i serveis. Els càlculs d'organismes com ara l'FMI apunten que a les barreres no aranzelàries equivalen a una taxa del 50% en béns i de més del 100% en matèria de serveis», ha exposat. «No s'han assolit avantatges significatius en aquesta àrea», ha expressat per descartar operacions paneuropees a escala bancària. «Els serveis financers estan molt regulats i no hi ha gaires sinergies d'operar a diversos països», ha accentuat.
Amb els fluxos migratoris marcant el debat, el conseller delegat de l'entitat ha reflexionat: «Els immigrants estan complint amb una aportació extraordinària. Ara bé, s'ha de pensar com assegurem la seua integració. Ens enfrontem a un canvi social profund, i és lògic que la nostra societat i els nostres representants polítics reflexionen. Cal un consens sobre un fenomen bo i necessari, però que pot tenir efectes secundaris negatius». «S'ha de plantejar un debat més enllà de les ideologies, amb serietat institucional i allunyats del populisme. Espanya té una bona trajectòria en integració», ha recordat. De moment, però, el focus econòmic està en les convulsions derivades de la guerra.
12 anys al capdavant de CaixaBank
A la presentació dels resultats a València, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha fet balanç de la seua trajectòria a la direcció de la companyia a preguntes dels periodistes. «Quan vaig arribar, en l'any 2014, estàvem eixint d'una crisi molt forta i entrant en la fase de recuperació. Tanmateix, aquesta etapa es va posposar a la banca per l'apalancament de l'economia i l'establiment d'uns tipus d'interès negatius, la qual cosa era una situació anòmala i molt complicada de gestionar», ha rememorat.
«Ho vam tirar endavant amb molt d'esforç, i més perquè aquest escenari es va coronar amb una pandèmia. Vam treballar per reinventar-se, per aprimar-se, i vam emprendre aquesta gairebé travessia pel desert», ha prosseguit. Aquesta etapa va estar marcada per la fusió de Bankia i CaixaBank. «Vam ser protagonistes de la integració més important del sistema financer espanyol», ha remarcat, així com ha apuntat que l'entitat està en una nova fase, «on estan enfocats a continuar mantenint l'ADN diferenciat de qualitat, confiança i compromís social».