El Correllengua Agermanat portà a Formentera el dimecres dia 29 d’abril la Flama que simbolitza la permanència del català, on va ser aclamada per una gernació, entre música i balls, per passar l’endemà a la Pitiüsa major. A Eivissa la massiva resposta popular es va deixar notar al llarg de tot el recorregut de la torxa i, en especial, en el concert final de multitudinària assistència per gaudir de la música d’Isidor Marí i Sopa de Cabra.
La Flama partí cap a Menorca, on recorregué l’illa durant el divendres dia 1 de maig. Arribà a Ciutadella amb barca i des d’allà va ser seguida durant tot el recorregut per part de milers de menorquins fent aturades a es Mercadal i Alaior abans d’arribar a Maó, on es va viure l’acte central a l'illa.
Novament, la barca portà la Flama a la costa est de Mallorca, a Cala Rajada, on arribà el matí del dissabte 2 de maig. La torxa començà a avançar per tot el llevant mallorquí. En cada poble per on arribava era rebuda i festejada per una massiva assistència de persones: Capdepera, Artà, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor, Porreres i Felanitx. En aquesta darrera localitat es va viure un dels moments musicals de més seguiment popular. El concert de La Gossa Sorda, durant el qual els organitzadors del Correllengua Agermanat i de Joves per la Llengua es congratularen de l’èxit de participació. Una massiva resposta de milers i milers d’illencs —igual que havia passat anteriorment a través dels recorreguts per Catalunya i País Valencià— que, segons digueren, demostra que la joventut arreu dels Països Catalans està disposada a lluitar per la plena normalització del català.
El diumenge 3 de maig, la Flama seguí el seu camí per Mallorca. Per cada poble on passava —i a pesar de la pluja— la rebien organitzacions locals —cíviques, esportives, culturals...—, bandes de música, glosadors... i una gentada. La torxa sortí d’Alcúdia —a on havia estat traginada des de Felanitx— i passà per sa Pobla, Búger, Inca, Lloseta, Binissalem, Consell, Santa Maria, Marratxí i, finalment, Palma.
Va ser a la capital on es va viure l’acte més multitudinari. A la plaça del Rei En Jaume —d’Espanya, en el nomenclàtor oficial— s’omplí amb milers de persones i fou on culminà el que des de Joves es valorà com «la més gran iniciativa per la llengua dels últims anys».
Per part de Joves de Mallorca per la Llengua, que és l’entitat que organitza el Correllengua a Mallorca des de fa 31 anys, parlaren Maria Maians i Josep Buades. Maians va recordar que «els joves no estam cansats i que el Correllengua és l’exemple que lluitarem pel català fins on faci falta». Al seu torn, Buades demanà que aquesta iniciativa sigui «l’espurna que encengui el futur de la llengua catalana» per assolir que el català sigui «tan normal a Mallorca com ho és el castellà a Madrid».
Per la seva banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, va expressar la convicció que «el Correllengua Agermanat no és només una festa: és un crit col·lectiu». Un crit que «diu que la nostra llengua és viva i que té futur perquè hi ha generacions disposades a fer-la seva, a viure-la sense complexos, a defensar-la amb alegria i determinació. Perquè el futur de la llengua no està escrit: es construeix cada dia. I avui veim clarament qui l'està construint: una joventut que no demana permís, la parla, la defensa i la fa avançar. La millor joventut!». Desitjà que «aquest Correllengua sigui una espurna» i que «la força dels joves ens contagiï a tots» perquè «un poble que corre és una llengua que avança».
Pau Emili Muñoz, Anna Rosselló i Blanca Garcia-Oliver portaveus de les Illes Balears, Principat i País Valencià del Correllengua Agermanat feren un discurs conjunt. «A aquells que ens voldrien eliminats completament com a poble, des d’aquí els hi deim: el poble no s’agenolla davant ningú i mai renunciarà a la llengua catalana», advertiren.
Després de l’acte central de Palma només queda dos dies de Correllengua Agermanat, aquest dimarts 5 de maig a l’Alguer i dia 9 la Flama de la Llengua arribarà al Parlament Europeu per demanar l’oficialitat del català a la Unió després d’haver recorregut uns 1500 quilòmetres, des de Prada a l’Alguer, arreu dels Països Catalans.