L’Ajuntament de Palma ha recorregut contra la resolució del Govern espanyol que l’obligava a retirar el monument franquista de la plaça de la Feixina, la famosa construcció que va inaugurar Francisco Franco el 1948 i que fou erigit per honorar la memòria dels marines morts a l’enfonsament del creuer Baleares durant la Guerra Civil, així com per enaltir —tal com ho posa de manifest l’acta de la sessió de l’Ajuntament en la qual se saluda la futura construcció— el «nou règim», la dictadura.
Com es recordarà, el 26 de març passat, just abans d’iniciar-se el plenari de l’Ajuntament de Palma en el qual PP i Vox havien de protegir definitivament el monument, es feia pública que la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica l'havia inclòs en el catàleg estatal de símbols contraris a la memòria democràtica i que, per tant, n’ordenava la retirada o esbucament.
El batlle, Jaime Martínez, del PP —que governa el consistori amb el suport extern de Vox— anuncià tot d’una un recurs judicial contra la decisió presa pel Govern de Pedro Sánchez. Ara, finalment, l’ha concretat.
Segons el consistori palmesà l’ordre rebuda per part de l’executiu espanyol «contravé de forma directa» decisions judicials en ferm i, per tant, «podria incórrer» en possibles delictes «de prevaricació i desviació de poder», atès que es va adoptar fora «de l’ordenament jurídic» i del que, a parer seu, «ja està resolt» per la justícia.
En l’argumentació de l’Ajuntament de Palma s’inclou la sempre esmentada —pels favorables a la preservació— «reinterpretació» del monument per part del mateix consistori l'any 2010, quan el governava l’esquerra i Unió Mallorquina. Addueix que aleshores es van eliminar tots els «elements d’exaltació franquista» i es va fer una reinterpretació «democràtica». A més, recorda com a element de força jurídica les resolucions dels tribunals sobre el particular, en concret d’un jutjat del contenciós administratiu el 2020 i la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears de 2021 que avalà la protecció del monument. Una decisió contra la qual havia batallat als tribunals Memòria de Mallorca, l’entitat memorialista que ha intentat reiteradament que s’esbucàs el monument.
L’argumentació de l’Ajuntament de Palma conclou que si els tribunals donaren la raó a la protecció, que si els símbols franquistes foren eliminats per la citada reinterpretació de fa setze anys i que si diferents informes tècnics valoren el caràcter històric i artístic de la construcció, és clar que existeix «l’obligació» legal de «preservar» el monument de la Feixina i que cal mantenir-lo allà on està perquè si se'l mogués cap a una altra banda seria posar «en risc la seva integritat».
A més, el Govern municipal de Palma adverteix que si el Govern espanyol persistís en la seva actitud podria ser també responsable d’un delicte contra el patrimoni històric.
Igualment, ARCA, que lluita per la preservació del patrimoni històric a les Balears, ha recorregut contra la decisió del Govern espanyol. Aquesta organització —que va néixer com a Associació per a la Rehabilitació del Cas Antic, de Palma, i d’aquí les sigles que encara fa servir— sempre ha pres una clara posició a favor de la protecció del monument. Considera que, des de la reinterpretació de 2010, està exempt de simbologia franquista. Igual que ha fet l’Ajuntament de Palma, ARCA ha recorregut contra la resolució del Govern espanyol a través d’un recurs contenciós administratiu, en el qual acusa l’executiu de Pedro Sánchez d’actuar de forma «partidista» i contra la pròpia «llei de memòria democràtica» perquè «oblida» la reinterpretació de 2010, actua de forma «centralista» contra «l’autonomia» de les institucions illenques —Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma— i ignora les decisions dels tribunals que han validat la preservació.
La història de la intenció d’esbucar el monument franquista de la Feixina es remunta a l’any 2015, quan l’esquerra guanyà les eleccions d’aquell any a la majoria d’institucions de les Illes i el nou govern municipal de l’Ajuntament de Palma ben aviat anuncià que iniciava el procés per esbucar o retirar el monument. Ràpidament, diversos grups —entre els quals hi havia ARCA però també organitzacions dretanes— es mobilitzaren i n’exigiren la protecció i inclusió a la llista de monuments protegits del Consell de Mallorca. La majoria política d’esquerres a la institució insular s’hi oposà. I així s’inicià la llarga guerra judicial entre favorables a la protecció i a la retirada o esbucament. El 2020 la justícia avalà la catalogació de bé protegit i ulteriorment així ho avalà el Tribunal Superior de Justícia de Balears. Finalment, l’octubre de 2022 el Tribunal Suprem no acceptà el recurs interposat per l’entitat memorialista Memòria de Mallorca contra la catalogació i, per tant, pareixia acabat el llarg procés judicial.
Ara, però, amb la decisió de l’Ajuntament de Palma i d’ARCA de recórrer contra la decisió presa pel Govern espanyol s’inicia una nova etapa als tribunals que és fàcil imaginar que, novament, serà prou llarga.