La Cova 338, situada a la Vall de Núria, a una altitud de 2.235 metres sobre el nivell del mar (msnm), amagava secrets que demostren que el refugi va ser utilitzat amb una «intensitat significativa» i amb «reiteració d’activitats», en paraules del líder de la investigació, Carlos Tornero, catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador de l’IPHES. S’hi han trobat proves de «l’explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat», com restes de malaquita, un mineral ric en coure, que probablement era el material que cercaven.
«La Cova 338 —diu Carlos Tornero— ens obliga a replantejar el paper de l’alta muntanya en les societats prehistòriques dels Pirineus. Durant molt de temps s’ha assumit que aquests espais eren zones marginals. El que documentem aquí és una ocupació recurrent, amb activitats complexes i amb una clara explotació de recursos minerals».
La investigació s’ha publicat a Frontiers in Enviromental Archaeology i ha detectat restes d’un mineral verd —probablement malaquita, com s’ha dit—, un penjoll fet amb una dent d’os bru i una altra superfície mig foradada que possiblement tenia també la funció de penjoll: aquest, en canvi, està fet d’una closca de petxina marina, concretament de l’espècie Glycymeris. El penjoll —aclareix Tornero— és «més aviat anecdòtic: li cauria a algú que el portava d'un altre lloc, però és curiós que hi hàgim trobat un de dent d'os i un de petxina».
En la recerca també han participat investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de les Illes Balears, la de Granada i la Pompeu Fabra.
La Cova 338, també coneguda com a cova del Catau de l’Os o Cova del Forat de l’Embut, fa que els arqueòlegs i experts en prehistòria es miren l’ocupació d’aquests indrets d’una altra manera: «Per primera vegada als Pirineus —explica Tornero— es documenten ocupacions prehistòriques d’alta muntanya d’una intensitat significativa, caracteritzades per la reiteració d’activitats i per l’explotació directa de recursos minerals dins de la cavitat». Per tant, «aquest jaciment demostra que els Pirineus no eren un territori marginal per a les comunitats prehistòriques, sinó un espai plenament integrat dins de les seves estratègies de mobilitat i explotació del territori».
Les datacions demostren que les ocupacions del Catau es van produir en diverses fases diferenciades entre el 5è mil·lenni abans de Crist i el 1r mil·lenni abans de Crist, «separades per períodes d’abandonament», fet que apunta a un «ús planificat i recurrent de l’espai». Lògicament, la Cova 338 devia ser visitada periòdicament en les èpoques que el temps permet un accés més fàcil i una estada continuada. Tornero explica a EL TEMPS que a l'hivern la cova està totalment reblida per la neu. «Ells hi devien anar des de la primavera fins a començament de la tardor».
La situació de la Cova 338 ha fet més difícils els treballs dels arqueòlegs, que han hagut de transportar «manualment tots els materials i sediments generats durant els treballs», i a peu, ja que des de Núria fins al Catau de l’Os no es pot fer servir cap suport motoritzat. «Fer una excavació amb estàndards científics actuals en aquestes condicions —diu Tornero— és extraordinàriament exigent».
L’arqueòleg Eudald Carbonell, un altre dels signants de l’article, interpreta la descoberta de la cova d’aquesta manera: «La muntanya no era un límit, sinó un territori actiu dins de l’organització econòmica i territorial de les comunitats prehistòriques».