L'embranzida independentista a Catalunya va provocar l'activació de la maquinària de l'Estat i dels seus ressorts més profunds. Amb Mariano Rajoy com a president del Govern espanyol i Jorge Fernández Díaz com a ministre d'Interior, es va impulsar una mena de policia política que va tractar de desacreditar a diferents dirigents sobiranistes. Els tentacles d'aquestes clavegueres policials afectaren, fins i tot, la família de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya.
En l'etapa d'aquesta ofensiva contra l'independentisme per terra, mar i aire, va haver-hi membres d'Òmnium Cultural que van denunciar haver estat víctimes d'espionatge a través dels seus telèfons mòbils, com ara l'exvicepresident Marcel Mauri. Junt amb l'exdirigent de l'organització sobiranista, foren damnificats Elena Jiménez, responsable d'internacional i legal, i la periodista Txell Bonet, companya de l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Tots tres haurien estat espiats entre 2018 i 2020.
Òmnium Cultural va interposar una querella per espionatge polític en abril del 2020, però després d'una instrucció polèmica va arxivar-se la causa en febrer d'enguany. L'entitat va presentar un recurs i l'Audiència Provincial de Barcelona l'ha admès parcialment i, en conseqüència, ha reobert la investigació en apreciar indicis de delicte. No debades l'òrgan judicial observa elements que podrien indicar una intervenció externa no autoritzada d'aquests telèfons mòbils. I apunta al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) com a possible autor d'aquesta vigilància irregular dels terminals.
Amb l'objectiu d'esclarir l'autoria de l'espionatge, sol·licita un suplicatori al Consell de Ministres per a desclassificar tota la informació que el CNI dispose sobre la infecció amb el programari Pegasus dels mòbils de Bonet, Jiménez i Mauri. Paral·lelament, ordena una comissió rogatòria a Israel, on es troben les seus de les companyies NSO Group Technologies Limited, Q Cyber Technologies Limited i OSY Technologies, propietàries del programa de vigilància virtual. L'objectiu d'aquesta petició és comprovar si conserven informacions i dades sobre l'ús del programari Pegasus respecte de les tres persones espiades.
«Una persecució il·legal de l'independentisme»
El revifament de la causa judicial ha estat rebut a Òmnium Cultural com a una empenta a la seua batalla contra l'espionatge polític a l'independentisme. «La reobertura de la causa i que l'Audiència admeti indicis de delicte és el mínim que ha de fer la justícia per investigar l'espionatge polític perpetrat contra Òmnium Cultural a través dels telèfons de Mauri, Jiménez i Bonet», ha expressat Xavier Antich, president de l'entitat per la llengua i el país. «Cal continuar pressionant perquè es desclassifiqui tota la informació i es pugui saber la veritat d'aquesta causa general contra l'independentisme», ha etzibat.
«Que la mateixa Audiència Provincial de Barcelona vegi indicis d'autoria, i, per tant, de delicte per part del CNI — principal servei d'informació i intel·ligència del govern de l'Estat— demostra que la persecució a l'independentisme es produeix en uns marcs il·legals i repressius brutals que no respecten en cap cas els drets fonamentals», ha afirmat. I ha recordat: «El Catalangate no només atempta contra el dret a la intimitat i a la comunicació d'aquestes persones, sinó que espiar il·legalment una de les organitzacions de la societat civil més importants d'Europa afecta la llibertat d'expressió, el dret de participació política i té un efecte dissuasiu sobre l'activisme».
Una instrucció en blanc
La querella interposada per Òmnium Cultural en 2022 fou la primera acció judicial en contra del denominat com a Catalangate, l'escàndol d'espionatge a diferents actors de l'independentisme principatí. L'escrit es dirigia contra l'empresa NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, i denunciava la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com ara el dret al secret de comunicacions i a la intimitat.
NSO Group va confirmar que la contractació de Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seua comercialització exigeix el compliment de certes condicions, com són el desenvolupament dins de la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Arran d'aquestes explicacions, l'ús d'aquest programari exigiria un expedient de control previ per part d'NSO Group, qui havia de determinar que no s'emprara al marge de la llei, ni tampoc vulnerar drets fonamentals. Òmnium Cultural sostenia a la seua querella que aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta.
El recurs de l'entitat per la llengua i el país contra l'arxivament de la causa recordava que la infecció havia estat acreditada per nombrosos organismes, com ara CitizenLab, Amnistia Internacional, Evidentia, el Defensor del Poble o la Comissió d'Investigació del Parlament Europeu. Encara més, retreia que la investigació judicial havia estat «fragmentària, lenta, revictimitzadora i inefectiva».
Les al·legacions judicials d'Òmnium Cultural, de fet, qüestionaven la instrucció que s'havia desenvolupat fins al moment. Assenyalaven que el magistrat no havia practicat cap diligència d'investigació: no havia demanat cap declaració als afectats, ni havia sol·licitat cap mena d'informació a organismes estats o europeus, i tampoc a l'empresa denunciada. Ara, però, l'Audiència Provincial de Barcelona reactiva la recerca judicial i situa el focus sobre el CNI.