Recentment, el Parlament balear —tal com aquesta revista n’informava la setmana passada— aprovà amb els vots a favor de PP i Vox i l’abstenció del PSOE la nova universitat privada de les Illes, que es dirà «de Mallorca». El seu origen és l’escola universitària Adema —sigles que revelen que prové de l’Acadèmia Dental de Mallorca S.L, dedicada a l'FP—, que ha estat adscrita a la Universitat de les Illes Balears (UIB) fins al curs 2024-2025. El seu màxim responsable i empresari, Diego González, és un antic càrrec del PSOE.
Ara la sectorial d'ensenyament del sindicat Comissions Obreres ha emès —la seva central, a Madrid— un informe en què critica la nova universitat privada perquè «una vegada més» assistim al guió conegut: una escola adscrita «a una universitat pública» que un pic «consolidada» es transforma «en privada per aprofitar el nínxol de negoci que ofereixen determinades titulacions».
Destaca la branca d’ensenyament del sindicat que els tècnics del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats havien detectat «deficiències» tant «en la seva viabilitat financera» com «en la seva aposta docent i investigadora», informes negatius que foren «avalats per la Conferència General de Política Universitària», però, com que «no són vinculants», quedava en «mans de l’executiu autonòmic» balear la decisió d’impulsar, o no, l’aprovació a la cambra legislativa. Això va fer que tot el procés durés només «sis mesos».
CCOO també ressalta d’aquest cas la connexió —que va explicar aquesta revista— entre Adema i la universitat privada Isabel I de Castilla. El que no cita el sindicat és que aquest últim centre, especialitzat en ensenyament en línia, és propietat d’un fons d’inversió suís.
Conclou que, amb aquesta nova universitat privada, «ja seran tres» les que «funcionin a les Balears». Una inflació que, en línia amb el que passa a altres territoris de l’Estat, farà que «per primera vegada a la història d’aquest país, el curs 2026-2027 començarà amb més universitats privades (51) que públiques (50)». La conclusió del sindicat és que «el model d’universitat com un bé de mercat s’ha implantat amb el vistiplau de les administracions que, suposadament, han de defensar el model públic d’universitat».
Encara més, a parer de CCOO aquesta explosió de negoci a l’ensenyament superior s’emmarca en un context de «crisi estructural de finançament» del públic, a través de «l’estrangulament» dels recursos que li dona l’Administració pública, amb el resultat del «creixement incontrolat» del negoci privat que es «beneficia de la dificultat, quan no de la impossibilitat, de la pública d’oferir noves titulacions» o «augmentar les places» en els estudis més demanats.
I tot sota l’argument «de la llibertat d’elecció i d’empresa» que, al seu entendre, amaga «la restricció de l’accés a la formació» superior només per aquells «que s’ho puguin pagar» o que s’endeuten amb préstecs personals o al consum que ofeguen les famílies.
En resum, diu CCOO, el que està passant és l’erosió del paper de la universitat pública «com el principal element anivellador» i «d’ascensor social» en favor de l’ensenyament superior privat per a aquells que se’l puguin pagar.