—FAMPA-València representa les famílies de l'alumnat de la província de València. Milers d'alumnes es quedaran sense classe a partir de dilluns. Quina és la posició de FAMPA en relació amb la convocatòria de vaga indefinida prevista a partir del pròxim dilluns?
—Des de FAMPA continuem donant suport a aquesta vaga. Compartim el cent per cent de les reivindicacions que el professorat ha posat a sobre de la taula. Les preocupacions del professorat són les nostres. Considerem que arribar a la vaga és un fracàs de la Conselleria. S'està fent evident que és incapaç d'arribar a un acord amb els sindicats.
—Aquest dijous hi ha hagut un últim intent de la Conselleria per acontentar les demandes del comitè de vaga: 75 euros mensuals bruts més per a l'any 2029 ha sigut la seua proposta. Els sindicats, però, no han donat el seu braç a tòrcer i la convocatòria de vaga indefinida a partir de dilluns es manté. Podria fer més la Conselleria per evitar aquesta vaga?
—Clar, evidentment, és vergonyós que hagen posat 75 euros damunt la taula. És un menyspreu als treballadors i a la tasca que desenvolupen. El professorat ha mostrat una dedicació brutal; estan treballant al límit de les condicions. Fer-los aquesta proposta de 75 euros és riure's d'ells a la seua casa. Podria fer molt més, tot començant per prendre's seriosament l'escola pública i destinar els recursos que li calen i que ara no s'estan destinant.
—El president de la Generalitat ha dit que «estan disposats a seure a parlar i a buscar pactes». Vostès, al llarg de tot aquest procés, han detectat voluntat d'arribar a acord?
«És vergonyós que la Conselleria haja posat 75 euros mensuals bruts damunt la taula com a millora salarial»
—Jo acabe d'arribar al capdavant de FAMPA, però, des que he arribat, en cap moment no ens han preguntat per les nostres reivindicacions, ni per les nostres demandes, ni ens han preguntat per què estem a favor d'aquesta vaga. Simplement, s'han penjat el cartell de voler pactar quan, en realitat, no hi ha voluntat. Perquè, mentre diuen que no hi ha recursos per atendre les demandes del professorat, continuen destinant recursos a escoles concertades que segreguen per sexe.
—El Consell diu que les demandes del professorat (500 euros més bruts al mes) són inassumibles, perquè suposarien una injecció de 2.400 milions d'euros. Com a FAMPA, què opinen?
—Nosaltres no hem fet els càlculs, però el professorat té tot el dret del món a reclamar millores salarials que facen que deixen de ser els pitjors pagats. En tot cas, la Generalitat hauria de fer un pensament sobre quines són les seues prioritats. És o no és una prioritat dotar de recursos a l'escola pública? Fa la impressió que no.
—Avui mateix, a través d'X, Juanfran Pérez Llorca recordava que en el curs 2025-2026 s'ha arribat a «una xifra rècord de docents», en concret, 67.858 docents, la qual cosa suposa 7.572 més que fa cinc anys. Diuen que inverteixen 320 milions d'euros en obres de millora i acabaran la legislatura amb 42 nous centres. Com a FAMPA, detecten aquestes millores?
—No, aquestes millores no es detecten. S'omplen la boca de les infraestructures d'Edificant que estan acabant, però són obres que estaven previstes i que eren necessàries. No hi ha res d'extraordinari.
—A moltes famílies se'ls planteja el dubte, davant l'actual conjuntura: duen els xiquets i les xiquetes a l'escola o no a partir de dilluns? Com a FAMPA, quina és la vostra posició?
—Com a FAMPA no som partidaris de dur els xiquets a l'escola, perquè considerem que hi ha una manca d'infraestructures que s'ha de fer palesa. Perquè la Conselleria està posant molt d'èmfasi en el tema dels salaris i en el segon de batxillerat. Però damunt de la taula hi ha moltes més reivindicacions. A hores d'ara, l'educació pública té moltes deficiències que s'haurien de resoldre. Ens cal abaixar les ràtios perquè hi haja una bona atenció. Ens calen especialistes per poder atendre els xiquets i les xiquetes amb necessitats especials. Diuen que volen apostar per la inclusió, però, amb la llei de llibertat educativa han propiciat segregació.
—En relació amb la vaga, hi ha la qüestió dels alumnes de segon de batxillerat, que enguany s'enfronten a les proves d'accés a la universitat. Realment, la situació és molt delicada per a ells i elles. La Generalitat va decretar serveis mínims del cent per cent en primera instància i, després, davant la negativa dels sindicats, l'obligació d'acudir a les avaluacions. Com s'hauria de resoldre aquest problema?
—És una vergonya la intencionalitat de la Conselleria amb aquesta argumentació. Crec, de fet, que s'evidencia molt la seua feblesa. Està intentant enfrontar famílies i professorat, quan és a la Conselleria a qui li correspondria posar damunt la taula les solucions adients.
—Vostè és de Beniparrell, un poble de l'Horta Sud. Fa any i mig hi hagué la dana i molts centres educatius es van veure molt afectats. Ha passat el temps i sembla que ja no es mira tant cap a aquella zona. Quina és la situació, quasi un any i mig després de la dana?
—Continuen existint moltes mancances. La situació no és la mateixa que fa un any, perquè no hi ha fang, però continuen detectant-se molts problemes. De cap de les maneres no es pot parlar de normalitat. Hi ha diversos centres que continuen en barracots, espais on no hi ha ombres, el terra és d'asfalt, on fa calor en estiu i fred en hivern. D'entre els col·les que sí que han tornat a funcionar, hi ha, com el de Catarroja, que encara no té ascensor. En un altre, es va trencar el sistema de ventilació i encara no s'ha resolt. Sembla que quan ja tornes al centre estàs bé, però això no és així.
—Just ara FAMPA ha iniciat una campanya de recollida de signatures per a una iniciativa legislativa popular amb què es vol promoure una llei de climatització de centres d'ensenyament públic. Com va la campanya de recollida?
—Molt bé, crec que és una qüestió en què tothom qui tinga fills, nets o nebots, hi està d'acord. No pot ser que hi haja escoles on s'estiga fent classe a 30 graus de temperatura. Això està fora de la legislació laboral; ja no cal dir pel que fa al benestar dels infants. Per a iniciar el procés, ens calen 10.000 signatures i ja en portem recollides 40.000.
—Aquests dies s'està parlant molt de les reivindicacions del professorat. Vostès, com a FAMPA, quines reivindicacions tenen?
—En realitat, nosaltres estem en sintonia amb tot el que estan demanant els sindicats. Compartim aquestes reivindicacions. Exigim una escola pública amb recursos, amb bones infraestructures i amb el professorat necessari.
—Acabem. Quina és, a parer seu, la salut de l'escola pública?
—La salut de l'escola pública està molt malament: ràtios, infraestructures, manca d'especialistes... Hi ha molts fronts que cal atacar i no sembla que hi haja la voluntat de fer-ho. Tots som conscients que aquesta vaga era necessària. La Conselleria denigra l'escola pública.