Poden dir que no calcen el mateix peu, que són formacions molt diferents perquè no coincideixen els marcs nacionals, però les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió revelen una bona colla de coincidències entre Vox i Aliança Catalana (AC). Si els baròmetres ho anaven constatant cada quadrimestre, l'Enquesta sobre postveritat i teories conspiratives va donar tants senyals sobre la coincidència ideològica entre els votants d'Aliança Catalana i Vox que dona per una tesi doctoral sobre la capacitat de l'extrema dreta de clonar-se i dissimular.
L'últim Baròmetre d'Opinió Política del CEO (la tercera onada de 2025, publicada el 24 de novembre de 2025) revelava dues respostes dels votants de Vox i AC que ja havien aparegut més vegades. A la pregunta sobre el «problema més important de Catalunya», només dos partits de l'arc parlamentari català assenyalen la immigració, i són Vox i AC. El 29% dels votants d'AC i el 26% dels de Vox. El següent partit polític que esmenta la immigració entre els principals problemes (un 22% dels seus votants) és el PP, que el consideren el segon, després de l'accés a l'habitatge.
El mateix CEO de 2025 (tercera onada) assenyalava que «el tema prioritari del Govern de Catalunya» hauria de ser, segons els votants de Vox i Aliança Catalana, l'«ordre i seguretat pública», a pesar que les dades de delinqüència globals a Catalunya han millorat des de 2023. Els percentatges de votants d'aquests partits que coincideixen tornen a ser semblants i molt distanciats de la resta de partits: el 44% de Vox i el 34% d'AC. Entre el PP, no és l'opció majoritària; ho és la tercera amb el 29% de simpatitzants del PP que responen sobre la seguretat pública.
L'Enquesta sobre postveritat i teories conspiratives que el CEO va fer públic el mes de novembre passat és una altra font de coincidències en les respostes de simpatitzants de Vox i AC. La primera pregunta que dona un resultat sorprenentment semblant és «En conjunt, fins a quin punt creu que es pot confiar en la gent dels grups següents? 1. Gent de la família. 2. Gent que conec personalment. 3. Gent d'una altra nacionalitat. 4. Gent d'una altra religió. 5. Majoria de la gent. Gent que conec per primera vegada.»
Els participants de l'enquesta havien de votar 10 per expressar una confiança total i 0 per zero confiança en el grup. Els votants de Vox i AC només confien en la família i en la gent que coneixen personalment. La resta suspenen: per als votants de VOX i AC no mereixen gaire confiança ni la gent d'una altra religió ni d'una altra nacionalitat ni a «la majoria de la gent» (el PP, si més no, aprova la majoria de la gent). La gent que coneixen per primera vegada són rebudes amb una desconfiança evident (3 per Vox i 3,5, AC).
La desconfiança (això era més previsible) també s'estén a les institucions i organitzacions. Aliança Catalana i Vox no posen ni un quatre a cap de les institucions. La més valorada per Vox seria l'OTAN, que rep un 2,8 sobre 10, i la més valorada per AC l'OMS, amb un 3,6. La diversitat de marcs nacionals fa que hi hagi molt petites diferències entre els simpatitzants de les dues formacions. Els de Vox posen un 1,9 tant al Govern com al Parlament de Catalunya i els d'AC 2,8 a totes dues. No és una diferència abismal. El Congrés dels Diputats rep un vot de desconfiança semblant: 1,8 de Vox i 1,7 d'AC.
Era de preveure que uns votants que desconfien de l'OMS i de la majoria de la gent no s'empassarien fàcilment les teories científiques més contrastades i hipervigilades del món. El més curiós és que això vulgui dir donar credibilitat a altres opcions (no científiques, s'entén). Els simpatitzants de Vox i AC són els que més espai deixarien a altres teories. Els segueix de molt a prop el PP. Però potser els va confondre la pregunta, formulada de la següent manera: «En una tertúlia televisiva, una persona diu: "Les dades sobre el canvi climàtic només reflecteixen un punt de vista, no pas una veritat absoluta". Quina d'aquestes opcions reflecteix millor la seva opinió sobre aquesta afirmació?: 1. És acceptable. Cadascú pot tenir la seva pròpia manera d'entendre els fets. 2. No és acceptable. Els fets existeixen independentment de les opinions. 3. No ho sé / No tinc prou informació. 4. No contesta».
Els votants de Vox i AC són els que presenten un percentatge més gran de la primera resposta, tot i que, en aquest cas, els d'AC responen majoritàriament la 2.
La confirmació de la desconfiança en els científics arriba amb una altra pregunta sobre «la manipulació de dades». A la pregunta «Creu que els experts i científics manipulen les dades per afavorir interessos polítics o econòmics?», Vox i AC encapçalen el «Sí, crec que això passa sovint».
Entre els discursos de postveritat, n'hi ha dos que Vox i AC voten com a bons germans. Un els agermana especialment: «Avui dia sembla que no es pugui dir res sense ofendre algú o anar contra el discurs dominant». Hi estan tan d'acord que els de Vox li donen un 88 sobre cent i els d'AC, un 81.
Més renyit està el podi del discurs «Prefereixo un polític que diu el que pensa, encara que s'equivoqui, abans que un que mesura les paraules per no molestar». Aquesta resposta la voten semblant Vox, AC, Junts i ERC. Vox és qui està més d'acord (84); Junts (79); AC (78) i ERC (72).
Al caràcter del líder polític, Vox i AC recuperen la distància respecte als altres grups en posicionar-se a favor d'«un lideratge fort i decidit, que actuï encara que no tothom hi estigui d'acord». L'extrema dreta se situa més a prop d'aquesta opció, que és la preferida per un grup majoritari de Vox i d'AC. Tenint en compte que 0 és aquest líder i 10 «un lideratge basat en el consens, encara que faci el procés més lent», el vot mitjà de Vox se situaria en el 3,9 i el d'AC en el 4,3.
Sobre la forma de fer política, és interessant el resultat de la pregunta «I pel que fa al compliment de les normes, amb quina opció se sent més identificada». Més de la meitat de Vox (58%) i gairebé la meitat d'AC (49%) voten entre zero i dos tenint en compte que zero és «quan algú incompleix una norma, cal una sanció clara per evitar que es repeteixi» i 10 «és més útil entendre què ha passat i buscar una resposta que ajudi a evitar nous casos». A l'extrema dreta no li agraden els matisos.
Però quan s'està al Govern, què s'ha de prioritzar, la sobirania o la cooperació internacional? Entre un 0 que vol dir «cal defensar la sobirania del nostre país davant pressions externes» i el 10 «cal compartir decisions amb altres països per afrontar reptes globals», Vox i AC se situen molt majoritàriament a prop de la versió radical de la primera opció.
La pregunta que potser explica tota la resta és possiblement quina és la prioritat entre democràcia i nivell de vida. A la pregunta «Què considera vostè preferible?» es demanava als enquestats un número entre zero i deu, entenent que el 0 era «viure en un país governat democràticament, encara que no garanteixi un nivell de vida adequat als seus ciutadans», i 10 era «viure en un país capaç de garantir un nivell de vida adequat als seus ciutadans, encara que no sigui del tot democràtic». L'opció propera al 10 és l'elegida pel 48% dels simpatitzants de Vox, seguit del 37% dels simpatitzants d'Aliança Catalana i el 34% dels del PP.
