A les redaccions dels mitjans de comunicació, s'ha imposat la viralitat, la dictadura del clic. Les xarxes socials, el segrest de l'atenció per l'addicció a fer scroll infinit, ha trastocat les rutines informatives. Les antigues discussions acolorades sobre la rigorositat dels titulars s'han arraconat i la urgència d'arribar abans que ningú s'ha engolit l'artesania de construir una notícia. La crisi del sector ha accentuat aquestes tendències, i la premsa ha quedat atrapada entre els algoritmes dels grans magnats tecnològics.
Enmig d'aquest maremàgnum de l'espectacularitat, de la recerca de visites coste el que coste, han proliferat les mentides, la desinformació i els professionals de la confusió. La precarietat de l'ofici ha minvat la qualitat i ha convertit la investigació periodística en illes xicotetes dintre d'un arxipèlag farcit de superficialitat. I plantar cara, renunciar per dissidència a una línia editorial allunyada dels valors elementals, s'ha erigit en una raresa quasi heroica.
L'emmordassament de Trump
La Unió de Periodistes, la principal associació de premsa del País Valencià amb més de 700 afiliats, ha guardonat amb els seus premis Llibertat d'Expressió a periodistes que han dit prou a la manipulació de la radiotelevisió pública valenciana, són perseguides per l'extrema dreta o pateixen el cost d'haver-se enfrontat a la Casa Blanca autoritària del xenòfob Donald Trump. «Estem en un moment amb molts de reptes per a la llibertat d'expressió», ha expressat Vicent Marco, president de l'organització de periodistes, en la presentació dels premis.
«A escala global, veiem els assassinats intencionats de periodistes Gaza», ha assenyalat, emmarcant-ho dintre de l'estratègia criminal israeliana. Els principals aliats de l'actual executiu ultradretà d'Israel, comandat per Benjamin Netanyahu, són els Estats Units d'Amèrica de Trump. Hannah Natanson, periodista del prestigiós diari nord-americà The Washington Post i recentment guardonada amb el premi Pulitzer, ha estat condecorada per la Unió de Periodistes arran de les seues investigacions contra l'Administració trumpista. Ha rebut el premi internacional.
Natanson va ser víctima de la fúria autoritària de la Casa Blanca i va patir l'escorcoll de l'FBI, que va confiscar-li totes les seues eines de treball i la seua documentació. A través d'un correu electrònic, ha agraït el premi atorgat per l'associació valenciana de periodistes. Ho ha fet relatant el seu treball: «1.201 fonts federals confidencials. 202 articles. 30.000 correus electrònics. I una xifra més: firmes compartides amb més de 130 companys periodistes. L'any passat fou agitat. La segona administració Trump, inicialment liderada per Elon Musk, va transformar el govern a una velocitat vertiginosa».
«Cada dia, els responsables de Trump semblaven desmantellar un altre departament, un conjunt de regulacions o fonts de finançament federals. Les informacions d'empleats públics angoixats arribaven per desenes, per centenars —fins i tot, durant alguns caps de setmana desesperats, per milers», ha indicat. I ha agregat: «Però prompte vaig comprendre una cosa sobre què era treballar a The Washington Post: per a cada pista, sempre hi havia un company disposat i capaç d'ajudar».
Malgrat patir les conseqüències de fiscalitzar a la Casa Blanca, ha afirmat que «continua creient». «Quan vaig començar com a becària fa quasi deu anys, algú em va donar un exemplar de les memòries de Ben Bradlee, A Good Life. Cap al final, Bradlee comparteix un consell que he recordat sovint durant l'últim any: "No et desanimes mai per com de fàcilment poden anar mal les coses, ni per com és de difícil trobar la veritat. Pensa en una altra cosa que preferiries estar fent, si pots"», ha recordat. I ha conclòs: «Jo no puc. I mai podré».
Perseguida per la ultradreta
El premi estatal ha estat per a Cristina Fallaràs, que ha agraït durant la roda de premsa de presentació dels guardons aquest reconeixement entregat pels periodistes valencians. Fins i tot, s'ha disculpat per no poder expressar-se directament en valencià i fer-ho en castellà. «En setembre de 2025, l'extrema dreta de Vox va posar la meua cara a la seua web i va fer una crida a l'odi contra mi. Quan clicaves en aquesta campanya, m'empraven com a reclam perquè la gent s'afiliaria. Fou un dels primers casos d'assenyalament a una periodista», ha narrat.
«Aquella campanya va derivar amb personatges de l'extrema dreta presents a la meua porta. En una segona ocasió, tallaren la meua porta amb una navalla. Vaig denunciar-ho als mitjans de comunicació, als partits, a la policia i als tribunals. Tanmateix, no va passar res. Ara veiem com la persecució als periodistes és habitual», ha alertat. Els atacs contra Fallaràs van provocar que Amnistia Internacional citara el seu cas com a un exemple de falta de llibertat a l'Estat espanyol.
Arran d'aquesta persecució ultra, ha canviat reiteradament de casa. En els últims sis anys, ho ha fet quatre vegades, sent mare sola de dos fills. «Aquesta situació comporta unes despeses extraordinàries, a les quals se suma que et veuen com una empestada. No et volen per ser problemàtica. Et veten de molts llocs, fins i tot d'aquells que es declaren progressistes, d'esquerres o de les radiotelevisions públiques. Et converteixes en una persona incòmoda», ha denunciat.
«Els mitjans rarament han afrontat la realitat de col·lectius com les dones violentades i assassinades, els represaliats del franquisme i s'han apropat a la realitat dels diferents independentismes», ha criticat. I ha assenyalat que «la credibilitat dels mitjans està sota mínims»: «Ens cal una autocrítica bestial». «Ens hem de preguntar per què la població menor de cinquanta anys no entra en els mitjans de comunicació convencionals», ha llençat, així com ha retret l'aposta pel periodisme de declaracions en detriment del periodisme d'investigació.
Valentia enfront de la manipulació d'À Punt
Com a novetat dels 45ns premis Llibertat d'Expressió, s'ha creat una categoria valenciana. En aquest cas, han estat guardonades les treballadores d'À Punt que van deixar la radiotelevisió pública valenciana per la deriva informativa amb el mecanisme desconegut de la clàusula de consciència. «No fou una decisió fàcil. Em deien que era valenta, però jo pensava que estava fugint. Vaig prendre aquesta determinació perquè la impotència era absoluta», ha admès Alba Montoya, una d'aquestes redactores dels mitjans audiovisuals públics del País Valencià.
«À Punt estava immersa en un viratge que contravenia la meua manera d'entendre la professió. S'havien eliminat les referències a la violència masclista en el llibre d'estil i la llengua s'havia convertit, de nou, en una arma política. L'havien arraconat. El nivell lingüístic era ínfim. Tots els professionals ens sentíem qüestionats», ha explicat Amparo Peiró, una altra d'aquestes periodistes. Elena Tamarit, antiga periodista d'À Punt i pionera a exercir aquest mecanisme, compta amb una «sensació contradictòria». «Volem normalitzar el plantar cara a les ingerències. Molts periodistes desconeixen aquesta fórmula, però és un dret del qual gaudim», ha subratllat.
Les tres periodistes han criticat que a la radiotelevisió pública valenciana «no s'ha produït un simple canvi de direcció, ni tampoc un ajust editorial més o menys discutible». «S'ha dut a terme una transformació profunda del model de servei públic. S'han desmantellat o buidat de contingut mecanismes que eren essencials per a garantir la participació, la fiscalització i la independència», han incidit. I han recordat que «un servei públic no pot dependre de la docilitat o malestar de la plantilla ni de la discrecionalitat de la direcció». «Necessita garanties i murs de contenció contra les ingerències. Necessita professionals lliures», han rememorat.
L'arraconament de la llengua ha estat present al seu discurs: «S'ha debilitat el paper del valencià com a llengua vertebradora del mitjà. S'ha obert la porta a la presència creixent del castellà en una radiotelevisió que havia de tindre, precisament, una funció de normalització lingüística i de defensa de la cultura pròpia». Els canvis, segons han censurat, «afecten la manera d'entendre el territori, la perspectiva de gènere, la sensibilitat davant la violència masclista i la concepció mateixa del pluralisme». «S'ha introduït amb tota normalitat programació taurina en un mitjà públic que abans havia descartat donar cobertura a espectacles que impliquen maltractament animal», s'han indignat.
«Cap govern hauria de poder modelar a la seua conveniència una radiotelevisió que paguem entre totes i tots. Cap executiu hauria de tindre la capacitat de desfer en mesos allò que ha costat anys construir. Cap direcció hauria de poder actuar com a corretja de transmissió del poder polític sense trobar límits. Ho hem vist en moments crítics, com la cobertura de la dana: una radiotelevisió pública forta és imprescindible. Ho és per ser altaveu de les víctimes, per a arribar on no arriben altres mitjans», han tancat per demostrar que malgrat la precarietat i els embats, la vocació periodística encara batega.