La pressió compradora estrangera no para. Les Balears segueixen essent objecte del desig immobiliari per part de milers europeus i res indica que la tendència pugui canviar a mitjà termini. De fet, un recent informe d’una de les principals empreses del sector, Engel & Völkers, augura que l’arxipèlag seguirà atraient compradors forans, en especial alemanys, durant els pròxims anys.
Una altra empresa del mateix ram, Metrovacesa, que també elabora informes sobre el mercat, ha avaluat que el 35% de les compravendes fetesa les Illes en el primer trimestre d’enguany han estat fetes per ciutadans estrangers. La mitjana espanyola és la meitat, del 17%, una diferència que il·lustra la fortalesa de la inversió forana a les Balears.
Dona fe de la potència econòmica del flux inversor que més d’una cinquena part (21%) de les operacions s’ha fet sense necessitat de finançament hipotecari. O sigui, és gent rica que compra una propietat a les Illes. Per aquest motiu, el mercat de luxe immobiliari viu un moment de màxima esplendor. Fins i tot les vendes per preus modestos, inferiors a un milió, passen per una època molt bona.
La conseqüència més a la vista de la pressió adquisitiva estrangera que no para d’augmentar són els preus. L’informe assenyala que el 31 de març passat la mitjana del metre quadrat a les Illes estava a 5.236 euros. Un increment del 9,1% respecte al mateix període de l’any anterior.
Les dades de l’empresa Metrovacesa asseguren que a hores d'ara i des de finals de 2019 el preu ha pujat el 72,1%. En només set anys. La mitjana més cara de tot l’Estat, «arrenglerat amb els nivells propis de les grans capitals europees», diu l’informe.
Les Illes dupliquen la mitjana estatal de preus —2.709 per m²— i al contrari del que es pensava durant els últims anys, la progressió no és producte d’una conjuntura, sinó que respon «a una transformació estructural» del mercat local. Segons aquesta visió, els darrers temps l’arxipèlag ha experimentat un fort creixement de població estrangera, amb aproximadament 70.000 nous residents internacionals d’ençà de l’any posterior a l’esclat de la pandèmia. En efecte, des de 2021 no ha parat de créixer el nombre d’estrangers que resideixen a les Illes, sobretot a Mallorca. Això, diu l’informe, no seria una tendència purament del moment, sinó que obeiria a un flux creixent d’interessats a adquirir propietat a les Balears.
Dit d’una altra manera, el portal immobiliari citat no preveu que les coses hagin de canviar ni a curt ni a mitjà termini, sobretot perquè «a diferència del que passa a la majoria» dels territoris de l’Estat, a les Illes l’evolució dels preus «no depèn sobretot del crèdit». És a dir, com ja s’ha fet menció, es tracta d’europeus rics, en especial alemanys, que compren o inverteixen a l’arxipèlag, més a Mallorca que a la resta d’illes, i la seva decisió no depèn del crèdit bancari. No el necessiten.
També incideix en la mateixa explicació el fet que durant l’any 2025 el nombre de visats d’obra nova ha superat als immobles que s’han de destinar a primer habitatge, és a dir, eren inversions en cases per a estades de temporada, per fer-hi vacances o per donar-los valor de mercat a través del lloguer o futura venda especulativa.
Una altra empresa immobiliària balear, especialitzada en el luxe per a estrangers i en especial per a germànics, Engel & Völkers, publicava el 28 d’abril passat el seu informe particular sobre el mercat sectorial a les Illes. El mateix dia el recollia el diari de Palma Última Hora amb aquest significatiu titular-resum: «Balears es converteix en el refugi immobiliari d’Europa».
Al contrari del que va passar en els primers anys 2000, quan la inflació de preus creà una bombolla que esclatà amb la crisi inicialment financera de 2008, ara pareix —o així ho diuen els principals actors del mercat— quelcom estructural, està canviant la fesomia immobiliària de les Illes. En el sentit que, com diu Engel & Völkers «l’escassetat de l’oferta sumada a l’alta qualitat de vida» de les Illes «atreu la inversió» estrangera cap a l’arxipèlag. I no és un fenomen purament momentani, sinó que tot indica que es mantindrà els pròxims anys.