Quan de menuda li preguntaven què volia ser, Isabel Bonig sempre responia el mateix: «Presidenta del Govern». Com Adolfo Suárez o Felipe González, els discursos dels quals seguia amb atenció. Bonig no pogué materialitzar aquell somni. Arribà a ser presidenta, sí, però del seu partit. I lʼexperiència, a més, no acabà de resultar-li satisfactòria.
Joan Baldoví no ho expressava en veu alta pels carrers de Sueca, però quan a penes tenia 16 anys somiava ser lʼalcalde del poble. La mort del dictador estava a la cantonada i lʼesperança dʼunes eleccions lliures, veritablement democràtiques, li feien albergar aquella expectativa. I per fi, en 2007, a lʼedat de 48, agafà la vara de comandament amb una emoció immensa. Ara, amb 67, confessa que té un altre somni: el de ser investit president del seu país... Que no és ben bé el de Bonig.
En cas de veure realitzat el seu segon somni, no li assaltaran els dubtes dʼaquella primera nit com a alcalde de Sueca. Una inseguretat que va voler compartir amb la seua dona en la intimitat de la llar, mentre conversaven en el llit.
—Pepi, seré un bon alcalde?
—Home... Mira els que nʼhi ha hagut abans...
A la vida, la percepció de les coses acostuma a regir-se en base a les comparacions. I el Baldoví de 2027 no actuaria com 20 anys abans. «Veient els presidents que ha tingut el PP, en cas de ser elegit, ara no em faria aquesta pregunta», afirmava Baldoví aquest dimarts en el transcurs dʼun esmorzar informatiu organitzat pel Fòrum Europa. «Ara tindria prou a dir-me a mi mateix: ʻNo faces com ells, Baldo, no abandones i mentisques al teu pobleʼ».
De fet, el síndic de Compromís a les Corts Valencianes llançava una pregunta a lʼauditori, poblat de representants del món econòmic.
—Algú de vostès li donaria feina a Mazón?
No era lʼúnica referència a lʼexpresident i a la gestió erràtica de la dana duta a terme pels populars. «Les administracions, dʼací i dʼallà, van fallar». Van fer-ho en els dies més àlgids i ho han fet més tard. També les Corts, on la majoria absoluta de PP i Vox ha tancat «de manera ignominiosa» una comissió dʼinvestigació en què no ha comparegut qui era consellera, Salomé Pradas, ni el 70% de les persones proposades pels partits de lʼoposició. Segons Baldoví, els encara consellers José Antonio Rovira, Susana Camarero i Miguel Barrachina van obviar les seues responsabilitats el dia D i haurien dʼhaver sigut apartats pel nou president, Juanfran Pérez Llorca. Segons ell, existeix una «dualitat valenciana»: la de ser «un gran país» en mans dʼun Govern «que no està a l'altura».
Davant això, Compromís aspira a «construir lʼalternativa». Més enllà de la dana i les catastròfiques conseqüències que ha tingut, el portaveu parlamentari de la coalició lamenta lʼeliminació de les referències a la violència de gènere en les lleis emanades de les Corts, la legalització de les teràpies de conversió LGTBI, lʼarraconament de la nostra llengua i cultura, el maltractament de lʼAcadèmia Valenciana de la Llengua, la renúncia a la reclamació del dret civil propi, a la condonació del deute històric i a la reforma del sistema de finançament plantejada pel Govern espanyol.
Les bases de Baldoví
I quina és l’alternativa de la coalició? Baldoví ja l’havia esbossada en els dos últims grans debats celebrats a l’hemicicle —el de política general, al setembre, i el de la investidura de Pérez Llorca, al novembre— i va fer-ho de nou aquest dimarts davant un auditori eminentment econòmic.
L’aposta per la vivenda, el reforçament dels serveis públics, el suport als sectors tradicionals, la defensa d’una fiscalitat justa i el decreixement turístic són alguns dels eixos bàsics. Un paquet de mesures en favor de la majoria social acompanyat d’un clam al votant progressista més purista: «Ja hem comprovat què passa quan la gent es queda a casa i no acudeix a votar… Com diuen en el camp, hem de replegar fins a les de terra», ironitzava Baldoví en referència a la collita de la taronja, una pràctica que coneix de prop. «Ens cal un Govern a l’altura del seu poble», opina, «el canvi és possible, l’escenari està obert, el votant desencantat amb el Partit Socialista té ací una alternativa anomenada Compromís».
A la sala, a banda dels nombrosos càrrecs de la coalició, hi havia el síndic parlamentari del PSPV-PSOE, José Muñoz, però no Mónica Oltra, qui serà candidata de Compromís a l’alcaldia de València. La relació tibant que manté amb una part significativa de la coalició pot condicionar, i de quina manera, el creixement electoral de la formació.
«Hem d’il·lusionar els electors», afirmava Baldoví, però entre el públic no hi havia la candidata de Compromís al cap i casal, Mónica Oltra
«Hem d’il·lusionar els electors», afirmava Baldoví obviant aquesta absència i sense fer referència explícita o implícita a Oltra en cap moment. Alhora, però, hi aportava una dosi de pragmatisme en matèries que acostumen a guiar-se pels anuncis grandiloqüents: «El problema de l’habitatge no el solucionarem en quatre anys, però puc garantir que hi haurà unes polítiques homologables a les de la resta d’Europa». És a dir, que el 2% de vivenda protegida que es construeix actualment al País Valencià creixeria notablement. El candidat in pectore es referia en concret a les ciutats d’Amsterdam —50% de vivenda nova de titularitat pública— i Viena —el 60%— com a exemple a seguir. Compromís defensa la declaració de zones tensionades i la limitació del preu dels lloguers prevista a la llei estatal, però que no aplica la Generalitat Valenciana, l’eliminació dels pisos turístics existents en baixos comercials i una llei per a prohibir els apartaments turístics en els municipis que així ho sol·liciten.
Del Plan Vive abanderat per la Generalitat actual —que aquest dimarts Baldoví rebatejava amb el nom de Pla Vividors per la polèmica dels pisos protegits d’Alacant— la coalició valencianista vol passar a una política integral de vivenda més compromesa amb les classes populars. «No pot ser que quatre de cada cinc pisos que es construeixen a Alacant acaben en mans dels especuladors», lamentava en el Fòrum Europa.
A banda de les polítiques de foment de l’habitatge públic, el seu manual inclou l’acceptació immediata del sistema de finançament plantejat pel Govern espanyol. «Com pot ser que Pérez Llorca reclamara 1.700 milions d’euros anuals i rebutge ara els 3.600 milions anuals que li han oferit?», s’indignava. «Està fent prevaldre Pérez Llorca els interessos dels valencians i de les valencianes o el seu desig de ser candidat?», es preguntava a continuació. «El seu paper és patètic», considera Baldoví.
Entre les seues propostes figura també una «fiscalitat justa» que inclou la recuperació i aplicació immediata de la taxa turística —«la paguem quan viatgem a l’estranger i la paguem ací perquè no la cobrem als que hi venen»— i que les rendes més elevades —«com més clars, més amics, diuen al meu poble», confessava davant l’auditori— aporten més del que ho fan ara. Per exemple, per a oferir ajudes a la criança que ara no existeixen, més suport a l’autoconsum, al cooperativisme, al comerç de proximitat i als instituts tecnològics, o per a la creació d’una escola pública de negocis.
Somnis de Baldoví que transiten en paral·lel a la derogació instantània, «sense por», de totes les lleis de PP i Vox que han «retallat drets». Un desideràtum que fa extensiu al sou de Mazón, que confiava «reduir o retirar» en una de les escasses referències tangencials al passat. Perquè Baldoví ja només vol concentrar-se en el present i, sobretot, mirar cap al futur.