Les samarretes verdes, els càntics contra les retallades i la petició d'unes condicions laborals dignes s'han apoderat dels carrers de València. La comunitat educativa s'ha alçat contra el Govern valencià del PP i, singularment, envers la seua consellera d'Educació, Mari Carmen Ortí. El malestar dels docents fa temps que es cou, amb el seu antecessor, l'histriònic José Antonio Rovira, construint els fonaments i bona part de les parets d'aquesta vaga indefinida als centres escolars valencians. Malgrat el bazuca mediàtic del Consell, el seguiment de l'aturada és aclaparador.
A les consignes dels professors i dels mestres, de les famílies i els alumnes que s'hi solidaritzen, hi ha clams contra l'arraconament de la llengua pròpia a l'ensenyament. D'ençà que la dreta espanyola —del bracet de l'extrema dreta — va recuperar el comandament de la Generalitat Valenciana, el valencià s'ha situat a la diana. Una ofensiva contra l'idioma propi que conviu amb el menyspreu de l'Estat espanyol a la pluralitat lingüística, com s'exhibeix en la llarga llista de queixes per la vulneració dels drets idiomàtics dels catalanoparlants.
Amb l'objectiu de garantir els drets lingüístics a l'administració estatal, les forces d'obediència territorial del Congrés van impulsar la llei de garantia del plurilingüisme i els drets lingüístics de la ciutadania davant de les institucions de l'Estat. Admesa a tràmit a la cambra espanyola, la iniciativa ha estat reivindicada aquest dimarts a València per part del BNG, EH Bildu, Més per Mallorca, ERC i Compromís, que exercia d'amfitrió.
L'acte, celebrat a l'edifici La Nau, de la Universitat de València, ha reunit a diferents actors sindicals, culturals i socials, com ara la portaveu d'Intersindical, Beatriu Cardona, o Xelo Valls, secretària general de la federació d'Educació de Comissions Obreres al País Valencià. Fins i tot, ha combregat a bona part de la plana major de Compromís, amb presència de l'exalcalde de València, Joan Ribó, o Joan Baldoví, síndic dels valencianistes a les Corts Valencianes. El clam pel plurilingüisme ha comptat amb la presència de diversos dirigents de Més-Compromís, però s'ha donat l'absència de pesos pesants d'Iniciativa, la formació de Mònica Oltra.
BNG, EH Bildu, ERC, Més per Mallorca i Compromís han aprofitat aquesta trobada col·loqui per reivindicar-se com a partits de les seues nacions i s'han negat a concebre's com l'esquerra al PSOE. Una afirmació nacional que es produeix quan Gabriel Rufián, veu dels republicans al Congrés, tracta de bastir una candidatura unitària a l'esquerra i es donen moviments per aixoplugar a les forces estatals i les d'obediència als seus territoris nacionals.
Contra el monolingüisme d'Estat
Amb la periodista Violeta Tena com a moderadora de la jornada, la diputada estatal de Compromís, l'amfitriona Àgueda Micó, ha tret pit d'aquesta iniciativa «com un bon exemple de la feina feta pels partits arrelats al seu territori». «Al País Valencià, tenim un govern de dreta, que està segrestat per l'extrema dreta, i persegueix la nostra llengua», ha advertit, exemplificant-ho amb la llei de llibertat educativa de Rovira. «Gràcies als nostres aliats al Congrés», ha mirat als seus companys de taula de les esquerres nacionals, «hem dut aquesta llei al Tribunal Constitucional». «Estic convençuda que els tribunals dictaminaran a favor del nostre recurs», ha confiat.
«Aquesta llei de plurilingüisme vol ser útil per defensar la nostra llengua. Compromís fa una tasca de representació dels interessos valencians i no com la resta de parlamentaris escollits pels valencians. Fem de mur de contenció de l'extrema dreta, però també volen un canvi estructural a l'Estat. S'ha de recordar que vivim en un estat plurilingüe i plurinacional», ha expressat, mentre assenyalava la visió «castellanitzadora» de les elits de la M-30. «Cal empentar perquè hi haja un reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat», ha reforçat Montse Prado, diputada del BNG a la cambra parlamentària gallega.
En una intervenció íntegrament en gallec, ha subratllat: «Les nacions de l'estat tenim les nostres llengües». «Quan es vol aniquilar una nació, es fa desaparèixer la seua cultura pròpia, i una part important és la llengua pròpia. Ja ho deia Castelao: 'Som gallecs per obra de la seua llengua'», ha avisat, com a preludi per a carregar contra «l'assimilació castellana» i criticar la política lingüística del PP a la Xunta de Galícia. «Tracten d'accelerar el declivi de la llengua gallega mentre imposen l'espanyol», ha llençat el SOS. I ha retret al PSOE i al PP: «Poden ser de dretes, d'esquerres o del que siga. Però les forces espanyoles són, per damunt de tot, espanyoles».
L'afirmació nacional s'ha combinat amb una reivindicació d'aquesta proposta legislativa plurilingüe. «És una anomalia aquesta situació de desigualtat lingüística cinquanta anys després de la mort de Franco, on un ciutadà valencià, gallec o basc no pot usar la seua llengua materna quan es relaciona amb l'Estat», ha censurat Francesc-Marc Álvaro, diputat d'ERC al Congrés. «Aquesta llei», segons ha refermat, «busca canviar l'escenari lingüístic i evitar que aquells amb una llengua pròpia diferent del castellà siguin tractats com a ciutadans de segona». «Ens intenta aproximar a les democràcies lingüístiques més avançades», ha accentuat.
Malgrat que ha aconseguit superar el tràmit parlamentari, la llei encara té un llarg camí per a ser una realitat al BOE. De fet, la veu dels republicans ha advertit de les reticències del PSOE, especialment per la pressió d'estaments com ara la justícia o les forces i cossos de seguretat estatals. «És una llei quirúrgica», ha precisat, així com ha fet una crida a aprofitar «les necessitats aritmètiques del PSOE». «El català necessita aquesta llei. Ens trobem en una emergència lingüística. El paradigma s'ha alterat amb un procés de migració massiu amb menys integració idiomàtica i amb la substitució lingüística que es dona a fills de catalanoparlants», ha retratat.
La situació lingüística a les Balears, però, no és tampoc engrescadora. I més quan la llei de normalització lingüística, de la qual fa quaranta anys, «ha fracassat estrepitosament», en paraules de Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca al Congrés. «El PP ha passat d'impulsar aquesta llei de mínims a pactar amb Vox, on la moneda de canvi sempre és la llengua», ha ressaltat. «Hi ha, però, experiències que ens fan ser optimistes, com ara l'èxit del Correllengua Agermanat», ha contraposat per insuflar ànim.
«Un dels nostres objectius és dotar de seguretat jurídica al basc», ha incorporat Marije Fullaondo, diputada d'EH Bildu al Congrés, que ha arrancat la seua intervenció en valencià. Com si es tractara d'un déjà-vu del discurs del representant balear, ha assenyalat que «quaranta anys més tard de la primera llei de normalització lingüística a Euskal Herria, estem quasi igual». «L'ofensiva contra el basc és jurídica i política, però no sols per part el PP i Vox. També del PSOE, com està ocorrent al País Basc amb la redacció de les normatives per accedir a la funció pública. Junt amb altres forces progressistes espanyoles i sindicats, s'oposen a ser previst com un requisit», ha desgranat.
«Som esquerres sobiranistes»
Acompanyats de representants de les associacions de familiars i afectats per la terrible dana del 2024, Micó ha pres la paraula per reivindicar «les forces arrelades al territori com a millor antídot contra la dreta i l'extrema dreta». «La nostra construcció nacional és popular, de base. I per això, al Congrés, tracem aliances amb ERC, EH Bildu, Més per Mallorca o el BNG per impulsar una comissió de la dana neutral i a la qual s'oposava el PSOE. Quan treballem juntes aquestes esquerres, multipliquem la nostra capacitat d'incidència», ha afirmat. «No som l'esquerra del PSOE. Som l'epicentre en la defensa dels drets dels nostres països i nacions», ha proclamat.
«L'Estat espanyol és irreformable, perquè està sostingut sota el règim del 78, sota la continuïtat del franquisme», ha lamentat Prado, que ha empentat a donar la batalla pel relat. «El nostre valor és el que som. Som l'afirmació de la seva mentida històrica d'una Espanya única. Nosaltres ho qüestionem cada vegada que parlem al Congrés. Trunquem no sols el relat de la dreta i l'extrema dreta, sinó el del PSOE. A mi m'agrada recordar que és ERC, per si algú es despista», ha exposat Álvaro. «No som l'esquerra del PSOE. No ho som de cap de les maneres. Em negue a participar d'això. Som esquerres sobiranistes», ha remarcat entre aplaudiments.
La col·laboració entre les esquerres, la complicitat a la manera fusteriana, ha propiciat que Més per Mallorca haja aconseguit una comissió al Congrés per abordar la insularitat. «Tant la dreta com la ultradreta, així com el PSOE, s'hi oposaven», ha rememorat mentre la parlamentària d'EH Bildu ha defensat propostes com ara un salari mínim interprofessional territorialitzat. «Hem d'aconseguir ser aritmèticament més necessaris», ha marcat Joan Baldoví, veu de Compromís a les Corts Valencianes, com a repte des del públic. «Cal pressionar perquè s'aprove aquesta llei», ha etzibat Micó, entre retrets al Govern estatal «pel seu blaverisme als ministeris». Tota una jornada d'afirmació nacional.