Cristòfor Colom: ciutadà de València i ‘genovès de nació’

Tots els historiadors estan d’acord que Cristòfor Colom, el descobridor del Nou Món, i els seus descendents varen fer tots els esforços possibles per tal que el seu origen, tant familiar com nacional, quedessin en la més absoluta obscuritat i ignorància. Tot i així, el seu fill Ferran li atribueix una nacionalitat genovesa en sentit ampli i va sembrar el dubte sobre quina era la ciutat que el va veure néixer: Savona, Nervi, Gènova, Cogoleto, Plasència, etcètera.

A principis del segle XVI el bisbe de Nebbio, Alessandro Giustiniani, va proposar la identificació del descobridor amb una família genovesa de llinatge Colombo, que eren cardadors i teixidors de llana, plebeus i no nobles, que és la que finalment va fer fortuna i ara és acceptada mundialment. Fernando Colón, però, va protestar enèrgicament en el llibre biogràfic del seu pare negant tota veracitat a aquesta identificació. Malgrat aquesta opinió contrària, la teoria genovesa del Cristoforo Colombo fill del Domenico Colombo ha fet fortuna i s’ha convertit en la teoria ortodoxa del nostre personatge.

No entrarem a analitzar les dues desenes de teories alternatives sobre els orígens de Colom que s’han proposat en els cinc-cents anys des de la seva mort, excepte en el cas d’una teoria avançada per l’historiador peruà Luis Ulloa Cisneros, qui, l’any 1927, va donar a conèixer una nova hipòtesi que defensava un origen català de Colom i negava la teoria genovesa ortodoxa. Si amb les altres teories anteriors els historiadors italians no varen reaccionar gaire a la contra, en el cas de la teoria d’Ulloa, la defensa de la genovesitat de Colom es va convertir en un fet d’interès nacional i Mussolini va ordenar que es publiqués una rèplica contundent a la nova teoria, com així es va fer amb el llibre Colombo: Città di Genova, en tres edicions diferents i cinc llengües cultes diverses. Amb això l’Estat italià va donar per tancat el tema i, en morir Ulloa l’any 1936 a Barcelona i esclatar la Guerra Civil, la polèmica va quedar enterrada.

Els hereus d’Ulloa

Els treballs de Luis Ulloa van ser molt més lúcids i eficaços per combatre la teoria genovesa, que no en la proposta d’una teoria completa de la catalanitat de Colom, tasca que va deixar Ulloa en mans dels historiadors catalans. La petja d’Ulloa entre els erudits i historiadors catalans va ser molt forta i per això, a partir dels anys cinquanta del segle passat, diversos estudiosos van tornar a treballar en la catalanitat de Colom en diversos fronts, fins a crear l’any 1991 el Centre d’Estudis Colombins a Barcelona, que els va agrupar i que va produir estudis força interessants. Els camps en què més es va avançar foren la paleografia i la lingüística, que demostraven que l’escriptura de Colom fou la lletra gòtica cursiva catalana i que la llengua materna més probable que apareixia sota els seus escrits castellans no era altra que la llengua catalana. Tot sembla demostrar que Colom visqué i fou educat, molt ben educat per cert, en algun dels territoris de parla catalana de la Corona d’Aragó. En canvi aquests historiadors hem acceptat que fins ara hem fracassat a l’hora de localitzar la família catalana concreta.

El mètode científic

El tema de l’origen nacional de Colom desperta passions patriòtiques desfermades que fa defensar teories completament infundades, però que responen a polítiques de campanar, on cada poble o ciutat que hagi tingut veïns de cognom Colom o Colombo són candidats a esdevenir el bressol del gran descobridor. Cal fugir d’aquestes posicions anticientífiques i descartar tota teoria que no presenti unes raons prou fonamentades i seguint el mètode científic.

En el món científic, quan una teoria, que vol explicar un fet determinat, presenta massa anomalies, sol ser substituïda per una teoria nova que s’ajusti molt més, o fins i tot perfectament, als fenòmens observats que es volen explicar.

Les anomalies de la teoria genovesa

A partir de Luis Ulloa s’han anat detectant unes anomalies en la historiografia ortodoxa del Colombo genovès que la posen seriosament en dubte o que la desautoritzen. A continuació en destacarem algunes en forma de pregunta. Com pot ser que Colom fos un capità de nau al servei de l’armada de René d’Anjou, comte de Provença els anys 1471-1472, quan el Colombo genovès vivia a Savona i era definit encara com a teixidor de llana (“lanerius”)? Com és possible que Colom no escrigués en toscà o dialecte genovès al Banco di San Giorgio de Gènova en el moment de demanar ajuda? Com és que Colom no sabia italià? Com pot ser que el mateix Senat de Gènova enviés diverses cartes als seus ambaixadors de Madrid a finals del segle XVI, acceptant que Colom era originari del poble de Cogoleto i no de Gènova? En el plet del “Mayorazgo”, no s’hi va presentar cap pretendent de la família Colombo de Gènova, quan haurien heretat una gran fortuna i títols nobiliaris si haguessin estat parents directes del descobridor? Si Colom era un estranger total als regnes de Castellà i Lleó, com va poder ocupar els càrrecs de virrei, governador general i almirall de la Mar Oceana sense ser naturalitzat castellà com manaven les lleis d’aquest regne i així es va fer en altres casos com ara Magalhães, Caboto o Vespucci?

La teoria genovesa presenta massa anomalies importants per poder ser acceptada, com fins ara, com a correcta. Els fets reals del descobriment d’Amèrica ens demostren que, encara que acceptéssim una seva nacionalitat genovesa, som davant d’un genovès molt especial, tan especial que cal bastir una nova teoria que ho pugui explicar tot millor.

El llibre copiador de Cristòfor Colom

Als anys 80 del segle passat es va trobar a la ciutat de Tarragona un manuscrit que contenia nou cartes de Colom copiades per una mà del segle XVI. Com que dues de les cartes eren conegudes i les seves còpies reflectien l’exactitud total de la seva transcripció, el Ministeri de Cultura espanyol va considerar tot el text precís i exacte i el va comprar i el va fer publicar sota el nom de Libro copiador. Sorprenentment per a nosaltres, en els textos d’aquest llibre copiador, hi apareixen sis referències a València i als valencians, fet que considerem que caldrà tenir molt en consideració. Passem a copiar a continuació els diversos paràgrafs en què es fa menció específica de València:

• Carta número II del llibre copiador. Carta-relació del segon viatge d’exploració a Amèrica i  colonització de l’illa Hispaniola del mes de gener de l’any 1494:

“Aqui vi yo mui buenas casas y adornamientos, en el camino de alguna de ellas, de redes y cañas, de una y otra parte del camino, que salían de las casas fasta la mar al luengo, y allí donde fazian fin, en la playa, tenían un entretexido cadafalso como açutea sobrel camino, casi en manera de puerta, y de tan perfecta labor, que en Valençia seria bien açepto.”

• Carta-relació, document n. II, del llibre copiador, del segon viatge d’exploració a Amèrica i colonització de l’illa Hispaniola del mes de gener de l’any 1494:

“... deseo mucho que de ella se aya cantidad, que lugar ay aquí para se hazer cañaberales, para hacer un cuento de quintales de açúcar cada año; otros tantos de algodón mui finisimo, y no menos de arroz, si aquí estuvieran los labradores de Valencia.”

• Carta-relació del viatge d’exploració a les illes Hispaniola, Cuba i Jamaica. Document III del llibre copiador. La Isabela a 26 de febrer del 1495 :

“Y después fuí a çorgir a Santa Glòria, que así le puse nombre a este lugar, por la estrema fermosura de la tierra, porque ninguna comparación tiene con ella las güertas de Valencia ni de otra parte que buenas sean.”

• Carta-relació del viatge d’exploració a les illes Hispaniola, Cuba i Jamaica. Document III del llibre copiador. La Isabela a 26 de febrer del 1495 :

“Y no poco populentíssima es la ysla de Santiago, ultramodo abundosos bien de sus viandas; yo la andube toda a la rredonda, y no vi sola una legua de tierra estérile salvo muy fermosa, ansí en agosto como en mayo, que fue la primera vez que fue a ella, en el un tiempo y en el otro; siempre me paresció de una manera, en todo cavo de ella, ansí fermosa como las huertas en Valencia y en todo cavo poblada de poblaciones grandíssimes, etc.”

• Carta-relació del tercer viatge de descobriment i exploració a Amèrica del Sud. Santo Domingo, setembre del 1498. (Document VI del llibre copiador):

“Y allí oviera muy buen Puerto si fuera fundo y avia casas y gente y muy lindas tierras, e tan fermosas y verdes como las huertas de Valencia en março.”

• Carta-relació del tercer viatge de descobriment i exploració a Amèrica del Sud. (Document VI del llibre copiador):

“Que cuando yo llegué a la isla de la Trinidad, adonde la estrella del Norte, en anocheciendo, también se me alçava cinco grados, allí y en la tierra de Graçia fallé temperància suavisima y las tierra y arboles muy berdes y tan hermosos como en abril en las Huertas de Valencia, y la gente de allí de muy linda estatura etc.”

A més, podem afegir que, en els textos clàssics ja coneguts, el pare Bartolomé de Las Casas, en el capítol 131 de la seva Historia de Las Ïndias fa dir a Colom:

“Y dice que, aunque otra cosa de provecho no se hubiere, sinó estas tierras tan hermosas, que son tan verdes y llenas de arboledas y palmas, que llevan ventaja a las huertas de Valencia por mayo, se deberian mucho estimar, y dice en esto verdad, y adelante lo encarecerà, con mucha razón, más.”

Després d’aquestes comparacions tan nombroses amb fets de València es desprèn amb tota evidència que Cristòfor Colom coneixia molt bé València, les seves hortes, la laboriositat dels treballadors dels seus camps d’arròs, la destresa dels artesans de les fulles de palma, etcètera. Qui pot dubtar que Colom va passar una part important de la seva vida a València? I, en canvi, atenent-nos a les biografies oficials del descobridor, Cristòfor Colom no va visitar mai València, ni  pel mes de maig, ja que fins i tot en referència  al seu viatge a Barcelona de l’any 1493, Colom va restar tot aquest mes a Barcelona en companyia dels reis.

La inquisició de Bobadilla (1500): la pista de la seda

Fa només  deu anys que a l’Arxiu General de Simancas es va trobar una còpia de principis del segle XVI de la inquisició duta terme a Santo Domingo per Francisco de Bobadilla en contra dels germans Colom. En aquest document es diu que Bartomeu Colom va fer tallar la llengua a dues dones per haver dit que tant el pare dels germans Colom com ells mateixos eren d’origen plebeu i que el seu ofici era el de teixidors de seda. També afegien que el germà petit, Dídac Colom, va ser aprenent de teixidor de seda en un taller d’un mestre musulmà.

Aquesta notícia de l’aprenentatge d’un germà dels Colom amb un mestre teixidor musulmà ens va portar immediatament a pensar en València com el lloc en què es va produir aquest fet, ja que a Gènova no n’hi havia, de musulmans. Davant la brutal resposta de Bartomeu Colom a les afirmacions d’aquestes dues dones, no podem considerar que les dones deien la veritat i que aixecaven el vel del secret més ben guardat dels germans Colom?

Retrat de Cristòfol Colom

El contracte d’aprenentatge de Bartomeu Colom a València

Les nostres sospites sobre el fet que els germans Colom estaven fortament relacionats amb València es van confirmar en rebre del Sr. Jaume Richart i Gomà un contracte d’aprenentatge com a teixidor de seda de Bartomeu Colom amb un mestre florentí de nom Antonio di Piero establert a València. El que ens va cridar la atenció és que l’aprenent era considerat genovès de nació tot i ser designat com a Bartomeu Colom, i no Colombo, resident a València. Aquest document ratifica, doncs, allò que afirmaren les dones en el sentit que els germans Colom estaven relacionats amb la professió de teixidors de seda. Així mateix, es confirmava que eren residents a València.

El professor Germán Navarro Espinach ens diu en els seus estudis que tot al llarg del segle XV es va produir una emigració massiva d’artesans lígurs especialistes en el teixit de la seda i dels velluts, que s’establiren a València i que ràpidament s’integraren en la societat valenciana en casar-se amb dones locals. Aquests “genovesos de nació”, van tenir descendents que tenien una identitat dual: valencians per part de mare i genovesos per part de pare. Fou aquesta també la situació dels germans Colom a València?

Colom i el món jueu

Després d’estudiar Colom durant trenta anys estem convençuts, com molts altres autors (Nito Verdera, Simon Wiesenthal, Sarah Leibovici o Salvador de Madariaga), que Cristòfor Colom era d’ascendència jueva o conversa. El sol fet demostrat que en les cartes que dirigia al seu fill Dídac hi posés a l’encapçalament les lletres “bet” i “hai”, en alfabet hebreu, que signifiquen “b’ezrath hashem” (‘lloat sigui el Senyor’), demostra clarament que ultra un coneixement de la doctrina cristiana també tenia Colom un ampli coneixement de la religió, cultura i costums jueus. Com diu Nito Verdera, Colom va ser un criptojueu, com tants d’altres que van conviure a la ciutat de València, fins que foren perseguits salvatgement per la nova inquisició castellana imposada per Ferran II.

Cal tenir molt en compte que el món de l’art de la seda a València estava en mans de moros, jueus conversos i genovesos a la segona meitat del segle XV. I aquesta multiculturalitat podia propiciar perfectament que els casaments entre membres de famílies de teixidors de seda i velluters es produïssin entre nissagues converses i  genovesos immigrats. Aquest podria ser el cas dels pares dels germans Colom.

La quadratura del cercle: Colom fou un valencià mestís

Abans d’enunciar una nova teoria que expliqui millor uns fets històrics, cal prèviament demostrar l’excés d’anomalies i les contradiccions de la teoria acceptada universalment com a correcta fins aquell moment. Nosaltres considerem que, pel que hem apuntat ací, com pel que s’ha demostrat en múltiples articles publicats tant al Butlletí del Centre d’EstudisColombins com en revistes internacionals, la teoria de ser el descobridor d’Amèrica el Cristoforo Colombo de Gènova és un cas d’identificació errònia del personatge. Error que, si bé en el seu inici podia ser innocent, a la llarga es va arribar a convertir en un secret d’Estat interessat, tant per part de la República de Gènova per atraure la fortuna dels Colón cap al seu Banc de Sant Jordi, com per part del nou Estat reunificat italià per col·locar en el seu Panteó Nacional una figura tan universal com fou el descobridor del Nou Món.

Ara cal aconseguir la quadratura del cercle i proposar una nova teoria que no faci incompatible que Colom fos “genovès de nació” i valencià alhora. La solució rau a acceptar que hi ha unes circumstàncies precises, un marc històric determinat que pot permetre que Colom tingués aquesta identitat dual i és el que volem explicar a continuació.

Si els germans Colom fossin fills d’un immigrant lígur a València de cognom Colombo, serien designats amb plena propietat “genovesos de nació” a la València de mitjan segle XV. La transformació o catalanització del cognom Colombo a la forma Colom devia ser quasibé immediata, com hem vist en el cas d’un home de Conca de cognom “Palomino” transformar-se ràpidament en la mateixa forma Colom. El contracte d’aprenentatge de Bartomeu Colom així ho demostra.

Gravat d’un teler per fer velluts (Le Spectacle de la Nature; Paris 1768).

Si els germans Colom fossin fills d’una dona valenciana, podrien també ser considerats amb plena propietat súbdits naturals de la Corona d’Aragó i, per tant, en els documents administratius no caldria col·locar el seu país d’origen estranger ja que podien ser considerats súbdits naturals d’aquest regne.

Per tot el que hem exposat considerem que els germans Colom foren els fills d’un matrimoni mixt entre un home lígur, teixidor de seda, de cognom Colombo i una dona valenciana de família conversa i també d’ofici de teixidors de seda. La llengua dels germans seria en principi la llengua de la família materna en la qual l’home immigrat s’hauria integrat ràpidament. Això no vol dir que els germans Colom no adquirissin bons coneixements de la llegua paterna i també de la llengua castellana, ja que era força present a la València del segle XV.

La naturalesa conversa i criptojueva de la família materna hauria produït el coneixement de l’escriptura hebrea dels germans Colom, així com el suport d’importants membres de la comunitat conversa valenciana com els Santàngel i els Sánchez en el projecte colombí. El professor Juan Gil insinua que la Bíblia  que llegia Colom era la jueva, però ens diu que si acceptem aquest fet “estem llestos”, volent dir que caldria redefinir de bell nou la identitat de Colom, que és just el que fem en aquest moment nosaltres.

Definint-se com a genovès de nació, Colom, sense dir cap mentida, dirigia l’interès dels possibles curiosos sobre la seva identitat cap a la Ligúria, i deixava caure una cortina de fum sobre el seu origen valencià, que volia preservar com un secret. Colom tenia molts motius per ocultar el seu passat davant Ferran el Catòlic, ja que com a antic corsari de René d’Anjou va combatre contra el seu pare Joan II i ell mateix en la guerra civil catalana del 1462 al 1472. Després, durant tres anys (1473–1476) Colom fou un capità corsari, i també pirata, dins de l’armada de Guillem de Casanova Coulhon, vice-almirall del rei de França Lluís XI, que, com a tal, va robar dues galeres de Ferran, rei de Sicília, al port de Vivero i va lluitar a favor de Portugal i contra Isabel la Catòlica en la guerra civil per la successió a la corona castellana. Finalment, el seu origen com a fill d’una mare valenciana conversa era un perill permanent després de la imposició de la inquisició castellana a València a partir del 1482. Si Colom hagués estat relaxat per la inquisició, no només hauria acabat cremat viu en una foguera, sinó que tots els seus bens haurien estat confiscats per la inquisició i tots els seus descendents haurien perdut el dret d’ocupar qualsevol càrrec públic. Vist un tal perill, qui no amagaria el seu passat?

A tall d’epíleg

Imitant Ulloa, un cop enunciada la nova teoria de Colom com a valencià, hem de pregar a tots aquells historiadors que puguin aportar noves dades sobre aquesta teoria que hi col·laborin. La ratificació de la teoria pot venir d’una ciència auxiliar de la història tan potent com la ciència genètica, ja que si la Universitat de Granada, que duu a terme l’anàlisi genètica de les restes de Colom, descobrís que l’ADN  mitocondrial del navegant correspon al de les dones sefardites del nord d’Àfrica, on fugiren molts jueus valencians l’any 1492, potser ja tindríem la plena confirmació de la nostra teoria.