Les xifres de contaminació d’ozó assenyalen Osona com una de les zones amb més episodis preocupants d’Europa. La UE considera que s’han de prendre mesures serioses si en un observatori se superen més de 25 dies l’any els 120 micrograms d’ozó per metre cúbic durant vuit hores. Els quatre equips de mesurament d’ozó de la comarca els superaran segur aquest 2019: els de Vic i Tona ja els havien superat el 22 d’agost, amb 32 i 26 episodis, respectivament; el de Pardines ja n’havia registrat 23, i el de Manlleu, 21. A més a més, viuen episodis continus que superen el llindar d’informació a la població i també han superat el d’alerta.
Els vulnerables
Manel Dot és l’observador de l’Estació Meteorològica de Vic i coordinador de l’Agrupació Meteorològica d’Osona. La seva dèria és el temps, fins i tot ara que s’ha jubilat. Al costat dels aparells de mesurament típics de les estacions meteorològiques més avançades, allà on controla la velocitat del vent i la pluviometria, la humitat i les hores de sol, l’Ajuntament de Vic hi ha instal·lat també un equip per mesurar la qualitat de l’aire. De tant en tant, Dot hi recull la informació si l’hi demanen, però abans de comprovar les dades ja sap si hi ha un episodi de contaminació d’ozó.
Manel Dot explica que ell se’n ressent: “Jo mateix m’hi trobo. Ja tinc una edat i quan hi ha ozó ho noto de seguida. No he pas de mirar si n’hi ha o no. Et costa respirar, no estàs bé del tot per fer feines físiques...”. I quan, després, veu els nivells d’ozó, les dades li confirmen les seves sospites. Si l’aparell diu que l’ozó ha superat els nivells de 180 micrograms/m3 és que s’ha superat el llindar d’informació a la població: les autoritats europees obliguen a fer públic que la contaminació d’ozó s’ha de tenir en compte. La Generalitat de Catalunya recomana, en aquests casos, que “la població més vulnerable redueixi l’exercici físic intens, especialment a l’exterior” i especifica que la “població vulnerable” són els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades. És a dir, que aquesta informació és especialment important per als “centres d’ensenyament, establiments residencials per a les persones grans i entitats que organitzen activitats per a infants, gent gran o activitats esportives”. S’han de reduir “les activitats que suposin esforços corporals intensos a l’aire lliure”.
Però l’ozó encara presenta concentracions més altes, especialment a Osona, i pot tenir pitjors conseqüències. El “nivell d’alerta” vol dir que s’han superat els 240 micrograms/m3 i s’ha d’estendre la prevenció a tota la ciutadania: “Que la població general redueixi l’exercici físic intens” i, lògicament, la població vulnerable vigili molt més.
Els advertiments, però, tenen poc ressò en la població. Ginesta Mary és la presidenta del Grup de Defensa del Ter, l’organització ecologista amb més tradició a la comarca d’Osona. Ella diu que han volgut sensibilitzar la població fent divulgació de les alertes per contaminació i no sempre han estat ben rebuts: “Quan s’ha intentat, des de moviments activistes, anar-hi i recordar que no es pot fer alguna activitat a l’aire lliure amb nens perquè hi ha contaminació d’ozó, ens tracten d’histèrics”. Ginesta afegeix que “hi ha molt desconeixement encara perquè moltíssima gent pensa que la contaminació d’ozó és el mateix que la capa d’ozó”.
No és la capa d’ozó
La contaminació per ozó troposfèric no té res a veure amb l’afebliment de la capa d’ozó de l’estratosfera. La capa d’ozó d’aquesta part més exterior de l’atmosfera protegeix la Terra de la radiació solar i el seu gruix té relació amb l’efecte hivernacle: si s’aprima, els efectes de l’escalfament són més evidents, i aquest afebliment es produeix sovint per la contaminació de CFC (compostos clorofluorocarbonats). Per contra, l’ozó de la part de l’atmosfera més propera a nosaltres —la troposfera— es troba en concentracions molt més petites i, quan aquestes concentracions augmenten és quan esdevé un contaminant perillós per a la salut humana i també per al medi ambient, ja que afecta els boscos i les collites.
La raó de l’augment de l’ozó troposfèric és una combinació de la contaminació produïda per la indústria i els automòbils —sobretot els dièsel— amb alguns compostos naturals i la radiació solar. El principal expert del país en qualitat de l’aire és Xavier Querol, investigador del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC): “Hi ha dos contaminants que tenen influència en la formació de l’ozó: un és el diòxid de nitrogen (cotxes dièsel i antics de benzina) i l’altre, els compostos orgànics volàtils (COV), que es generen en la fabricació de pintures i esmalts (les indústries que fan servir aquests composts i resines), i a més tenim els COV biogènics, que genera la mateixa biosfera”.
La peculiaritat de la contaminació per ozó és que no es produeix en aquelles zones on hi ha contaminació per diòxid de nitrogen, sinó allà on el vent porta aquests contaminants. Osona, doncs, pateix sobretot els efectes de la contaminació de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’ozó a Europa
El cas d’Osona no és únic però és un dels tres casos de contaminació per ozó més greus d’Europa. Tots tres casos són a l’Europa mediterrània perquè la formació de l’ozó necessita radiació solar i altes temperatures que només es donen al sud del continent. Arreu del món el fenomen es repeteix també en zones amb clima mediterrani. “L’smog fotoquímic de Califòrnia —explica Querol— es produeix també en un lloc amb un clima de tipus mediterrani. Allà tenen ciutats molt denses que també donen lloc a generació d’ozó. A la Xina també tenen alta radiació a les zones més continentals. I Mèxic DF o Santiago de Xile també provoquen contaminació d’ozó al voltant de les ciutats perquè aquest és un contaminant secundari. No l’emet ni cap xemeneia ni cap tub d’escapament, sinó que es genera a l’atmosfera” a partir dels contaminants abans esmentats.
Les altres dues zones més contaminades per ozó a Europa són, segons Querol, una banda dels països de l’Est més propers a la Mediterrània (Bulgària) i, sobretot, la vall del Po, a Itàlia, que presenta altres característiques comunes amb Osona: “La vall del Po és la més contaminada. Té una situació semblant a la d’Osona però d’una magnitud molt més gran. Primer, perquè en el cas de la vall del Po tenen els Alps al nord, que representen una barrera. A Osona, quan ve el vent del nord i del nord-oest neteja l’atmosfera, però el Po té una barrera que no deixa passar aquests vents i s’hi acumula. En segon lloc, hi ha una acumulació del porcí increïble, i això fa que els nivells d’amoníac surtin als estudis que fa la NASA i l’Agència Espacial Europea (ESA)”. En aquests mapes, lògicament, també hi surt Osona: “Aquests mapes indiquen que Catalunya i Aragó —amb molta concentració a Osona— i la vall del Po són les dues zones d’Europa amb més amoníac a l’atmosfera”. La connexió entre les explotacions intensives de porcs i l’amoníac a l’atmosfera es deu als purins.
Les dosis d’amoníac no afecten l’ozó, però se sumen a aquesta contaminació i empitjoren la qualitat de l’aire en comarques com Osona, i la vall del Po.
L’ozó als Països Catalans
A casa nostra, la contaminació no afecta únicament la comarca d’Osona. A Catalunya és el lloc on s’hi concentren més alertes. Però també n’hi ha al sud i a Ponent, especialment a Ponts (Noguera), Juneda (Garrigues) i Alcover (Alt Camp), que reben la influència de la contaminació de Tarragona.
A les illes Balears, els episodis d’ozó són molt particulars pel seu caràcter insular, segons Querol: “L’ozó que genera la contaminació de Mallorca va a parar fora de l’illa, sobre el mar. En canvi, les Balears sí que poden rebre, amb prou freqüència, l’ozó generat per la contaminació de la zona industrial de Marsella, de Barcelona, de Tarragona, de Castelló o de València”.
La meteorologia, com veurem més tard en el cas concret d’Osona, determina molt la contaminació per ozó: “Els vents al Mediterrani —explica Querol— tenen com un moviment de sístole i diàstole: a la nit té sístole. Tota la contaminació de la costa, a la nit i matinada, s’arrossega cap a la Mediterrània i llavors comença la diàstole: s’expandeix la contaminació. Aquests moviments de desenvolupament de brises solen durar entre tres i dotze dies, depèn de l’episodi. Durant aquests dies es va acumulant la contaminació a la Mediterrània i puja l’ozó. Però, a més, si tens un episodi meteorològic concret que fa que la zona de Marsella dreni cap a les Balears, pots tenir episodis d’ozó allà també”.
Al País Valencià hi contaminació significativa d’ozó a la vall del Túria, que és per on entra la contaminació de València. La contaminació produïda per Castelló afecta, d’una banda, Cirat i altres pobles de l’Alt Millars i, de l’altra, la comarca de Morella, on va néixer Xavier Querol: “Als Ports de Morella la marinada hi porta la contaminació de la indústria ceràmica de la plana, la petroquímica de BP, la central tèrmica de cicle combinat i el fum de l’AP-7”. Tot i que és preocupant, diu Querol, “no és tracta d’una concentració tan bèstia com la de Barcelona sobre Osona. A Morella s’hauran superat tres o quatre vegades el llindar d’informació a la població; aquest estiu, a Osona s’hauran superat 50 vegades. El llindar d’alerta a Osona s’ha superat 4 o 5 vegades; a Morella, mai de la vida”.
El cas extrem la plana de Vic
En el cas concret d’Osona —el principal escenari de contaminació d’ozó als Països Catalans—, els contaminants venen, en gran part, de la conurbació de Barcelona i el Vallès Occidental i Oriental: “En aquest cas concret d’Osona —especifica Querol—, la responsabilitat del trànsit en la contaminació d’ozó és del 52%; el 13% és el Port de Barcelona i la resta de contaminants els aporten la indústria i les centrals tèrmiques”.
Querol ja criticava en una recent entrevista a la pàgina web d’EL TEMPS que el problema de Barcelona és la concentració de trànsit, indústries i centrals tèrmiques en un espai molt reduït com és Barcelona i la seva àrea metropolitana. “No és que la indústria o el Port de Barcelona no respectin la legislació. La legislació, segurament, la respecten tots. El problema és que hi ha una densificació tan gran que hi ha moltes fonts d’emissió agrupades i provoquen un problema aire amunt”. Això és un inconvenient important, perquè farà més difícil encara la solució de la contaminació a Osona.
Però, què fa que Osona sigui el receptor de bona part de la contaminació de Barcelona? Com hi arriben aquells contaminants que, sobre la plana, es transformen en ozó? Pels vents i l’orografia.
El moviment de sístole i diàstole dels vents que esmentava Xavier Querol fa que, habitualment, la marinada s’emporti el núvol de contaminació de diòxids de nitrogen de Barcelona cap a l’interior per una via molt concreta que marca l’orografia del país: “El Besòs marca una vall ampla que creua la serralada litoral, el Vallès i, al nord de Granollers, comença a estretir-se pel riu Congost, pel mateix lloc per on passa la carretera de Vic [C-17]. Quan entres per Tagamanent o el Figaró, fa una mena d’embut que va canalitzant el vent; aquí es produeix una mena d’efecte Venturi: en estretir-se, s’accelera moltíssim la velocitat del vent i fa com un efecte buit dins de la vall que succiona i encara fa entrar més el plomall de contaminació cap a dintre”.
A l’altra banda d’aquesta vall del riu Congost, a Tona, s’obre la plana de Vic. Manel Dot explica les característiques d’aquest indret: “La plana de Vic està envoltada de muntanyes, moltes de les quals fan mil metres o més: el Montseny, per una banda; el Cabrerès, que són 1.300; Bellmunt (1.200 metres); Gurb, que en deu tenir uns mil; Collsuspina, que en fa mil també. Per tant, estem ficats com dins d’una cassola i per l’únic lloc per on ens arriba el vent fort —o moderat— és pel congost”.
Xavier Querol explica les investigacions que el seu grup ha dut a terme a Osona per entendre com hi arriba la contaminació: “En campanyes de recerca que hem fet mesurant la contaminació, veiem que, en aquest tram que s’estreteix la vall, s’incrementa la velocitat molt (de 3 m/s a 10 m/s) i aquesta acceleració coincidia amb un augment de cop de 45 micrograms/m3 de la concentració d’ozó a Tona”. Això no vol dir que la culpa de la contaminació a Osona sigui exclusivament de Barcelona: “La petroquímica i el sector industrial de Tarragona o el del Llobregat s’hi poden sumar. A la nit, amb el terral, envien els òxids de nitrogen cap al mar i veiem els plomalls de contaminació de NO2 dins del mar. A l’endemà, quan comença la marinada, cap allà a les vuit o les nou, tota aquesta massa que té òxid de nitrogen passa per Barcelona, recull la contaminació de Barcelona i a les dues o a les tres del migdia, o com a molt a les quatre, el vent agafa la màxima velocitat per Tona i Vic i el màxim d’ozó a la plana”.
La contaminació per ozó és complicada i també necessita compostos orgànics volàtils (COV) biogènics, és a dir, naturals. El camí dels vents cap a Osona també col·laboren aportant-hi aquest material. “Una vegada els vents passen Montcada i Reixac i s’apropen al Montseny, hi ha masses boscoses enormes i aquests boscos emeten monoterpens i isoprens”, dos COV biogènics que ajuden a formar l’ozó: “Aquests COV produeixen uns compostos molt oxidants, que duren mil·lisegons a l’atmosfera i que es diuen radicals oxidants, i aquests radicals són els que oxiden el diòxid de nitrogen i faciliten la creació de l’ozó. És un procés complex, és un contaminant difícil d’evitar i hi ha moltes condicions que poden accelerar-ne la formació. Per exemple, en les onades de calor, que tenim fenòmens d’estancament atmosfèric; quan la massa d’aire no es mou molt i a més hi ha una radiació molt alta amb poca precipitació i poc vent —com va passar el 2013, el 2015 o el 2019—, hi ha onades de calor i es registren els màxims de superació”.
Querol destaca que l’ozó no només afecta la salut de les persones, sinó també les collites: “L’últim informe que vaig veure de Nacions Unides sobre això diu que a Europa hi ha una pèrdua de cent milions d’euros anuals atribuïbles al blat i cent milions més al tomàquet, per l’efecte de l’ozó. Les espècies més afectades són les lleguminoses, però també la síndria, el blat, el tomàquet...”.
Ginesta opina que aquest és un cas paradigmàtic: “És el gran exemple de problema mediambiental, perquè tot està connectat. Es genera a Barcelona, ve cap aquí, i per solucionar-ho calen canvis en profunditat. Hem de canviar totalment el concepte de mobilitat que tenim”.
No només ozó
Miquel Erra va començar a fer mesuraments de la qualitat de l’aire al municipi de Manlleu (Osona) fa més de trenta anys: “Vaig fer química i vaig començar a estudiar la qualitat de l’aire als anys vuitanta. Manlleu no és una ciutat amb molta indústria, però llavors teníem problemes d’òxids de sofre degut a combustibles fòssils, perquè se’n consumien molts en aquella època. Primer preníem mesures amb captadors manuals fins que a mitjans dels anys noranta la Diputació de Barcelona va instal·lar analitzadors automàtics. Això era l’any 1996 o 1997 i ja va començar a marcar ozó. No s’entenia massa perquè no hi havia focus emissors que poguessin produir ozó”.
Després van arribar les explicacions científiques, que la Ginesta Mary resumeix: “L’ozó és un contaminant secundari que es forma a partir dels òxids de nitrogen que venen de processos de combustió, compostos orgànics volàtils —fins i tot de les plantes aromàtiques— i necessita radiació solar per fer el canvi. Vol altes temperatures i sol. Per això els episodis d’ozó són d’estiu. Aquest any ha estat esplèndid per a l’ozó. En canvi, l’any passat, tot i tenir alguns episodis, no va ser tan extrem perquè va ploure força”.
Miquel Erra és també membre del Grup de Defensa del Ter i explica que l’ozó no és l’únic problema: “Manlleu va ser el primer lloc de Catalunya on es va detectar benzopirè, que és carcinogen. Aquí sí que tenim culpa, perquè sí que som emissors. A l’hivern ens arriba el diòxid de nitrogen de Barcelona, però la resta de compostos contaminants els emetem des d’aquí mateix”.
La Ginesta Mary insisteix en el fet que l’ozó només és estacional, però la resta de l’any Osona continua presentant problemes de contaminació: “A l’hivern tenim el benzopirè; tot l’any tenim partícules i també tenim els purins: a més a més, amoníac a l’atmosfera. Aquest còctel de contaminants és molt perjudicial perquè l’ozó et crema i et deixa més dèbil, i després tots els altres contaminants ho tenen més fàcil per fer-te mal. Osona és una zona multicontaminant.
Xavier Querol encara adverteix d’un altre perill: “A Catalunya s’ha potenciat la crema de biomassa a les calefaccions domèstiques. Aquesta iniciativa pot ser molt bona perquè pot donar llocs de feina; pot netejar els boscos, reduir risc d’incendis i reduir la dependència del combustible fòssil. Però aquí s’ha impulsat sense tenir una legislació que sigui molt estricta en el seu compliment i desenvolupament: quant a les estufes i calderes, caldria que fossin de baixes emissions i, quant a l’origen de la biomassa, que sigui local i sigui fusta neta, no reciclada. Com que no s’ha fet, hi ha zones com Manlleu, que és el lloc més contaminat en partícules en suspensió de tot Catalunya. Això és, en part, per culpa de l’amoníac i la crema de biomassa”.
Les mesures possibles
La Unió Europea preveu sancions per als estats on els nivells d’ozó superen els nivells permesos, com passa a Osona, però Xavier Querol reconeix que aquestes multes no són tan efectives com les que la UE imposa per contaminació de diòxid de nitrogen (precisament, les multes que fa poc Europa ha imposat a l’Estat espanyol). Però “això no vol dir que no hi puguem fer res. I ja s’han fet coses: per exemple, si aquest any, haguéssim tingut les emissions tan grans com les que teníem el 2003, l’impacte hauria sigut molt més gran”.
Querol suggereix que el trànsit s’hauria de reduir força a l’àrea metropolitana i que les indústries haurien de tenir més control a l’àrea de Barcelona que enlloc: “Si tens una indústria aïllada i compleix les normatives, aquesta indústria no té gaire afectació, però sí tu comences a posar moltes centrals i molta indústria en un lloc, produeixes un impacte —com el d’Osona— per molt que tots compleixin la legislació. En aquests casos d’alta concentració d’instal·lacions, la UE preveu que pugui haver una legislació local que sigui molt més estricta que la general. No és el mateix posar una altra xemeneia en un lloc on la càrrega crítica de contaminació ja és molt elevada que en un lloc on no hi hagi més xemeneies”.
En l’àmbit local, els ecologistes i algunes associacions de veïns es comencen a reunir per trobar interlocutors polítics i aconseguir solucions. “Què pot fer la població?”, es pregunta Miquel Erra. “Nosaltres —continua— estem demanant a les administracions —ja sigui la Generalitat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o els consells comarcals— diverses coses: que, quan es prevegi un episodi d’ozó i la meteorologia el confirmi, que es prenguin mesures a l’àrea metropolitana de Barcelona per intentar reduir aquestes emissions”.
Erra afirma que han “demanat més d’una vegada una reunió amb l’AMB” i que “el Consell Comarcal d’Osona encara no ha reaccionat”. Volen “que hi hagi una xarxa més àmplia i més freqüència de transport públic”, i que es facin “estudis epidemiològics” sobre l’afectació de la contaminació d’ozó en la salut dels osonencs: “Caldria saber si els percentatges de malalties respiratòries són més alts que a la resta de Catalunya, perquè hi ha molta gent que té problemes asmàtics, respiratoris, ressecament de cordes vocals, etcètera”.
Erra creu que “el Departament de Territori i Sostenibilitat és la primera institució que s’hauria de moure. La Direcció General de Qualitat Ambiental, que no pot fer més del que fa —i a més ho fa molt bé, sense tenir l’obligació de fer-ho—, té el detall de presentar la campanya d’ozó abans de començar l’estiu, i l’any passat va tenir el detall de fer-la a Vic. Expliquen com ho faran i sempre porten algun científic per explicar alguna cosa”.
Però ara els ecologistes exigeixen que el Departament faci un pas més i “prengui mesures conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. El Departament afirma que no té competències sobre mobilitat —ja que el trànsit de Barcelona és el principal contaminant— i per això els ecologistes volen diàleg amb l’AMB, una institució que mai els ha rebut.
“En època del tripartit —recorda Erra— es va imposar la reducció de velocitat a tota la conurbació de Barcelona i va ser consensuada amb tots els estaments. Ara s’ha de fer un segon pas més important perquè la contaminació d’ozó afecta tota la banda central i nord de Catalunya”.
Al capdavall, l’ozó és una amenaça que pot esdevenir un problema seriós de salut pública. I la plana de Vic comença a estar farta de ser ignorada per Barcelona i la seva àrea metropolitana: “Sap greu dir-ho —es lamenta Erra— però si els afectés a ells, sí que prendrien mesures. Ells bé que en prenen quan tenen problemes de contaminació a la tardor i l’hivern”.
La Ginesta es fa creus que la contaminació per ozó es continuï ignorant a l’estiu, una època en què Osona és ple de colònies d’estiu: “La gent ve a viure aquí per respirar aire pur, i és tot el contrari”. •