-El context d’indignació generalitzada que estem vivint pot ajudar a sumar més suports a la vaga aquest divendres?
-Podria ser. La sentència i la tipificació per sedició és una qüestió que afecta els drets fonamentals: dret de manifestació, de vaga i qualsevol mena de dissidència. Això està sobre la taula i pot tenir un efecte mobilitzador. No ens estem jugant només problemes de tipus salarial o de pensions, sinó altres drets fonamentals.
-Quines previsions fan de la vaga?
-Diria que el seguiment serà bo.
-Bo, en xifres, què vol dir?
-Les xifres no te les podria dir, però serà una vaga general amb tots els ets i els uts. No sé si arribarem a la magnitud del 3 d’octubre de 2017, però segur que tindrà repercussions.
-Arribar a la magnitud del 3 d’octubre serà complicat? De moment no han sumat tot el suport que esperaven acumular.
-Una de les qüestions que hem de començar a tenir en compte és que en altres vagues generals, els grans sindicats han anat dient que aquestes vagues són il·legals i que no es podien seguir. Ara no estan dient això, i per tant entenc que els grans sindicats estan fent un càlcul de cost-benefici. Entenen que la situació se’ls està anant de les mans.
-De tots els sectors que fins ara no s’han sumat a la vaga, hi ha algun que els haja decebut especialment?
-No. De moment estem esperant. Tenim un llistat d’adhesions i comptem que a l’Ajuntament de Barcelona acabaran convocant, que el Port de Barcelona també, i a partir d’aquí veurem com es decanta la situació.
-Un dels sectors que més s’està resistint és el de les universitats.
-Suposo que també s’hi sumaran. L’ensenyament públic, almenys, segur.
-La patronal Pimec, per exemple, preferia una aturada parcial. Han arribat a contemplar aquesta possibilitat?
-No. Ens consta que alguna empresa farà aturada patronal. Ja ho va fer Bonpreu i també que algunes empreses industrials ho faran divendres, tot i que no ho tinc del tot certificat.
-Les aturades parcials se comptabilitzarien com a vaga?
-Si són aturades, sí. Una altra cosa és el tancament patronal, que descomptaria. Però si és una aturada, sí.
-Quines condicions posaven des de CCOO i UGT per adherir-s’hi?
-Cap ni una. Suposo que és un tema que els incomoda. Ells tenen estructura estatal, i això suposo que els afecta. I aquests tipus de vagues els hi poden generar tensions internes. Per tant, eviten certs posicionaments, es posen de perfil i qui dia passa, anys empeny.
-En els comunicats parlen de la realitat laboral i del context electoral que vivim. Veuen possible que es derogue la reforma laboral?
-Ho veig difícil. El tema és que fan moltes promeses electorals però després es desdiuen i es queden tan amples. Aquest tema s’ha de traslladar a la ciutadania. L’altre element que em sembla important i que no tardarà a ser un cavall de batalla és el tema de les pensions. El sistema està en fallida, els nivells de deute de l’Estat estan en xifres rècord, entrem no sé si en recessió, però sí en decreixement, i això afectarà les pensions. Penso que acabaran fent retallades importants si no fan res. I si no ens mobilitzem, malament. Ho hem de fer perquè el tema de les pensions estigui sobre la taula.
-Com tenen previst que conflueixen les Marxes per la Llibertat amb la vaga?
-Farem un acte a les 12 del migdia i a les 5 sortirà la gran manifestació des dels jardinets de Gràcia cap a passeig de Gràcia amb Gran Via. I suposo que si la gent de les marxes divendres fa vaga, s’hi afegirà. Però això és una decisió seva. És una hipòtesi, en qualsevol cas.
-Tenen por que es donen situacions com les que van ocórrer dimarts a la nit?
-Jo penso que no. En principi, les vagues generals que s’han convocat s’han desenvolupat amb tota la normalitat. No crec que hi hagi cap mena d’incident. De tota manera, bona part dels incidents de dimarts a la nit tenen l’origen en un excés policial important. Sense aquest excés, la situació no hagués anat d’aquesta manera. I no crec que divendres passi res d’això.
-A nivell general, més enllà de la vaga, com s’haurien d’articular les protestes perquè tinguen algun efecte més enllà de l’enuig?
-La situació d’excepcionalitat l’està vivint Catalunya, però també l’Estat espanyol, que està sent capaç de sacrificar els principis d’un estat democràtic en funció dels interessos de l’oligarquia. Això és important i s’ha de dir. I entenc que des de Catalunya hi ha dues coses a fer: mantenir una mobilització sostinguda en el temps i replantejar-nos qüestions una mica en la línia del que deia l’Assemblea Nacional Catalana amb les eines de país. Penso que hem de reforçar posicions i hem d’anar polsant palanques. Apostes com aquesta de l’ANC ens permet canviar les coses a mitjà termini.
-Per últim, perquè la vaga siga un èxit, què hauria de passar?
-Que aconseguim paralitzar al màxim el país. I penso que ho acabarem aconseguint.