Andreu Nin: el primer ‘Crim i càstig’ d’Occident

Des que, a partir de 1928, Nin fou marginat políticament a la Unió Soviètica, es va dedicar a la traducció dels autors russos al català, no sols dels clàssics, com ara Tolstoi i Dostoievksi, sinó també de la nova narrativa soviètica sorgida de la revolució. Una activitat que va continuar desenvolupant els anys de la República, al costat de les traduccions que també va portar a terme al castellà d’obres de caràcter polític i d’una intensa activitat com a crític literari, manifestada en els pròlegs a moltes de les obres que traduïa i en algun article que va publicar. La tasca com a traductor literari del rus al català la va dur a terme a les edicions Proa, on va col·laborar estretament amb el seu director, Josep Puig i Ferrater, i foren publicades a la niblioteca “A tot vent”. Com va posar de manifest Judit Figuerola en la seva tesi doctoral, Nin va contestar en carta des de Moscou, el juliol de 1928, l’oferiment que li feia Puig de manera entusiàstica:

“Donar els clàssics russos en català em sembla una empresa magnífica. Quina llàstima que no els pugueu llegir en l’original! És formidable! Jo els conec tots de cap a cap. A pesar que, durant els darrers set anys, he estat absorbit per un treball aclaparador (en Pla us en podria contar quelcom) no he passat gairebé ni un dia sense llegir els clàssics [...]

Naturalment crec que serà necessari alternar els clàssics amb els autors moderns. Hi ha coses interessants. Estic a la vostra disposició per fer-vos les indicacions necessàries. Ningú pot estar millor situat que jo en aquest sentit”.

Bon coneixedor del rus, i també del català, una de les primeres obres que va traduir, encara des de Moscou, fou l’emblemàtica Crim i càstig, de Fiòdor Dostoievki, que en el seu moment esdevingué l’única versió íntegra que existia a Occident, en llengua no eslava, de l’obra de l’autor rus. Publicada l’any 1929, Josep Maria de Sagarra en va fer aleshores la crítica, en la qual destacava que era la primera traducció “sencera i vivíssima” que apareixia en llengua romànica sense mutilacions i remarcava també que “la nostra llengua amb les puntes de verdor o d’acidesa, de vegades tan directament biològica, s’encasta d’una manera brutal al realisme sense contemplacions de Dostoievski”. Encara avui és l’única traducció catalana existent de l’obra de Dostoievski, de qui també va traduir Stepàntxikovo i els seus habitants (1933). Al cap de poc temps, traduïa del rus Anna Karènina, de Tolstoi, que fou publicada el 1933, amb les mateixes característiques de l’anterior, i del mateix autor va traduir Infància, adolescència i joventut, un llibre que no fou publicat per Proa fins a 1974.

Però, com anunciava a Puig i Ferreter, Nin va traduir també autors moderns, sorgits del procés revolucionari de 1917 i que Nin considerava que formaven part de la literatura “soviètica” sorgida de la revolució. Com va escriure en un article que va publicar en La Revista de Catalunya l’any 1934, “la vella literatura no responia a les necessitats dels temps. N’havia de sorgir una de nova, que fos l’expressió dels anhels i dels ideals de la societat que s’estava infantant entremig de dolors, en una lluita cruenta i implacable. Però la creació d’una nova literatura no es decreta des de dalt, ans és el resultat d’un llarg i dolorós procés, paral·lel al de la transformació de l’estructura econòmica, de la base material de la societat”. De la colla d’autors soviètics Nin va traduir, en primer lloc, El Volga desemboca al mar Caspi (1931) de Boris Pilniak, i posteriorment La primera noia: història romàtica (1935) de Nikolai Bogdànov i Prou compassió! (1936) de Mikhail Zoixenko.

Com dèiem, Nin no es va limitar a traduir obres de literatura al català. De fet, durant els darrers anys de la seva estada a la Unió Soviètica i els primers anys de la República, el seu modus vivendi fou la traducció, que es va especialitzar en llibres de caràcter polític i bàsicament en castellà. Així, va traduir des de Marx (La revolución española-1929) fins a Lenin o Troski. Una de les obres d’aquest darrer, Què ha passat?, fou publicada també en català per les edicions Proa el 1935. Com també fou publicada en català la biografia sobre Bakunin de Viatxeslav Polonski (1935), recentment reeditada l’any 2016 en la mateixa traducció d’Andreu Nin per l’editorial Base.