Com cada dia, Esteve volia creuar amb el cotxe la frontera entre l'Estat espanyol i el francès per anar-hi a treballar. Amb 31 anys, s'hi dedicava a guiar per la muntanya els excursionistes que desconeixen el territori i que no saben dels indrets més recòndits dels Pirineus. Aquell dia, però, tot semblava diferent. Anormal respecte a la quotidianitat habitual. Al pas limítrof de la Jonquera, un agent de la policia espanyola aturaria l'Esteve, qui va dirigir-se en català al membre de les forces i cossos de seguretat. El gest d'expressar-se en llengua pròpia seria un autèntic pecat capital.
«Aquí se habla en español, así que háblame en español», va replicar enfurismat l'integrant del cos policial. Esteve, però, va contestar-li. Va respondre que el català també es parlava a Catalunya. Una afirmació que va desencadenar una reacció violenta per part de l'agent. Segons el relat que va difondre Plataforma per la Llengua, l'uniformat va traure Esteve del cotxe, va posar-lo d'esquena al vehicle i va separar-li les cames amb una puntada de peu als turmells. A continuació, i davant el silenci lacerant de la resta de companys del Cos Nacional de Policia (CNP), el guia de muntanya seria agredit amb cops. La impunitat de l'acció atemoriria Esteve: canviaria, malauradament, de llengua.
Una discriminació lingüística extrema, però, que no és anecdòtica. L'escriptora Núria Cadenes, tot i que sense violència, també va patir una vulneració del seu dret a expressar-se en la seua llengua al metge. Segons va denunciar la col·laboradora d'aquest setmanari, la facultativa va negar-li l'atenció sanitària per parlar en català. Encara més, va anotar a l'historial clínic de Cadenes, com si es tractara d'una malaltia, que «parlava en valencià». La llista de casos similars és ben ampla, tal com recull anualment Plataforma per la Llengua.
Aquesta desigualtat per raons de llengua no és exclusiva dels catalanoparlants. Segons critiquen A Mesa Pola Normalización Lingüística, Kontseilua, Acció Cultural del País Valencià, Ciemen i Plataforma per la Llengua -amb el suport d'Òmnium Cultural, Iniciativa pol Asturianu i Nogara-, afecta el 45% de la població de l'Estat espanyol que compta amb un idioma diferent del castellà. «Cal recordar que la imposició que existeix de la llengua espanyola repercuteix, per exemple, en la impossibilitat de fer tràmits obligatoris en una llengua diferent de l'espanyol, i la negació de beques i ajudes amb documents presentats en llengua no espanyola», assenyalen.
Una situació que pretenen canviar aprofitant la convocatòria de les eleccions espanyoles del pròxim 10 de novembre. L'objectiu és aconseguir que els diferents partits polítics «assumisquen compromisos concrets per tal de posar fi a la discriminació que pateixen les diferents llengües oficials que no són el castellà». Per obtenir el suport del nombre més gran de formacions polítiques, les citades entitats aragoneses, asturianes, valencianes, basques, catalanes i gallegues han reivindicat aquest dimarts a Madrid «reformes legals», així com el compliment d'acords i tractats internacionals com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
«Les llengües pròpies diferents del castellà han de gaudir dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà», han reivindicat. «Entre aquests drets hi ha, en primer lloc, el deure del coneixement, en absència del qual hi ha una desigualtat manifesta, com a llengües oficials, respecte del castellà, que sí que gaudeix d'aquest deure. Per aquest reconeixement d'igualtat de drets i deures es fan necessàries mesures adequades per estendre el coneixement generalitzat de les llengües als seus territoris respectius», han sol·licitat. I han exigit respecte d'aquelles llengües, com ara l'asturià, que lluiten per la cooficialitat: «És necessari impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l'oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o en la totalitat del territori on es parlen».
.jpg)
Aquestes entitats, de fet, han instat l'Estat espanyol «a assumir de facto i de jure -i no només retòricament, com ara– la seua condició plurilingüe en la legislació de les administracions, començant per la seua Constitució». «Han de seguir l'exemple de les societats plurilingües més avançades, com ho són Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà», han etzibat. I han recordat: «L'administració de l'Estat que serveix la ciutadania dels territoris amb llengua pròpia diferent del castellà ha de permetre aquesta realitat plurilingüe i ha de poder funcionar en les diferents llengües, independentment d'on estiga ubicada físicament. És el cas de les Corts Generals, del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, i d'organismes com ara l'Agència Tributària o la Seguretat Social».
«Per a garantir la igualtat lingüística, l'Estat ha d'estendre a les altres llengües els drets i deures dels quals s'ha beneficiat només el castellà, com ara la capacitació en les llengües pròpies del personal de totes les administracions públiques -inclosa la de justícia-, el seu ús generalitzat a les pàgines web oficials i el seu reconeixement en el pla internacional en paritat amb el castellà», han assegurat. I han proclamat dintre de les mesures que inclou el manifest difós pel conjunt de les entitats que treballen per la llengua pròpia dels seus territoris: «L'Estat ha de posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà a la normativa estatal, que afecta de manera frontal l'àmbit econòmic i singularment l'etiquetatge». «També ha d'endegar una política decidida per eliminar les discriminacions lingüístiques, difondre el coneixement i el respecte de totes les nostres llengües», han remarcat.
Amb un propòsit preventiu respecte al menyspreu de les llengües no castellanes a l'Estat espanyol per part d'algunes formacions en les seues polítiques, asturians, bascos, catalans, aragonesos, valencians i gallecs han reclamat que «els poders de l'Estat no exercisquen d'ariets contra la promoció de les llengües de l'Estat». «Les divisions administratives no poden ser excuses per limitar els drets lingüístics», han indicat sobre la realitat que pateix el basc o el català, amb diferents graus de potenciació depenent del territori.
«S'ha de permetre l'ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, sense barreres i amb la signatura d'acords per a la recepció recíproca dels mitjans de comunicació de dins d'aquests espais lingüístics», han defensat, en al·lusió a la censura imposada a la recepció del senyal de TV3 al País Valencià o a les decisions judicials, que avalant postures anticientífiques, neguen a la Generalitat Valenciana el dret de comunicar-se en català amb els governs homòlegs de Catalunya i les Illes Balears.
«Si volem aconseguir la igualtat, la llibertat i la democràcia, cal que les llengües pròpies distintes del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures del castellà», han insistit. La meta és que persones com ara l'Esteve o la Núria Cadenes puguen expressar-se amb normalitat en la seua llengua. O dit d'una altra manera: que per parlar el seu idioma no puguen ser víctimes de vexacions verbals o d'agressions policials.