El cansament, l'apatia i el malestar per la repetició electoral no havien evitat que més de vuit milions d'espectadors engegaren el televisor per veure debatre als cinc principals candidats a la presidència del Govern espanyol: Pedro Sánchez (PSOE), Pablo Casado (PP), Pablo Iglesias (Unides Podem), Albert Rivera (Ciutadans) i Santiago Abascal (Vox). Un enfrontament dialèctic a cinc bandes que atorgaria, a causa de la condescendència de la resta d'aspirants, llibertat a l'ultradretà Abascal per exposar sense rubor les seues idees extremistes, antidemocràtiques i contràries als drets humans. Només Iglesias confrontaria en diverses vegades els arguments de l'extrema dreta espanyola.
El dirigent ultradretà, de fet, arribaria a reivindicar la memòria del seu avi, qui va enfilar-se en el bàndol colpista i feixista durant la Guerra Civil espanyola i estigué a punt d'allistar-se a la falangista División Azul. Manuel Abascal, però, va tenir una trajectòria més llarga d'afecció a la terrorífica dictadura franquista. L'avi de l'actual líder de l'extrema dreta espanyola va ocupar entre 1963 i 1979 l'alcaldia d'Amurrio, una població del País Basc amb poc més de 10.000 habitants. També comptaria amb un seient al ple de la Diputació Foral d'Àlaba. El pare d'Abascal, a banda d'exercir de regidor del PP, va afiliar-se a Unió Nacional Espanyola, un dels partits d'ideologia franquista que van conformar Aliança Popular, germen de l'actual formació de la gavina. Abans de faltar, va ser candidat de Vox a lehendakari.
Abascal, tanmateix, no és l'únic jerarca de la formació ultraconservadora Vox que compta amb avantpassats connectats amb la dictadura franquista. Ivan Espinosa de los Monteros, una de les persones amb més influència al partit ultracatòlic i home de la també dirigent ultra Rocío Monasterio, prové d'una família aristocràtica i estretament vinculada al règim del militar colpista Francisco Franco. El seu pare, Carlos Espinosa de los Monteros, és marquès de Valtierra, una xicoteta població navarresa, i va ocupar l'Alt Comissionat de la Marca Espanya durant el govern conservador de Mariano Rajoy, així com ha sigut conseller de grans multinacionals com ara Inditex, la companyia d'Amancio Ortega, Mercedes-Benz Espanya i Ibèria. Expresident del Cercle d'Empresaris, està relacionat amb l'actual conseller del Banc d'Espanya i alt buròcrata d'executius espanyols de diferent signe, Fernando Eguidazu, segons el llibre Las redes de poder en España (Roca Editorial, 2019).
El progenitor d'Espinosa de los Monteros va rebre el títol nobiliari de Francisco Javier Espinosa de los Monteros y Herrerros de Tejada, fill d'un tinent general de l'exèrcit espanyol que va tenir sota les seues ordres a Franco. Amb una boda apadrinada per Alfons de Borbó l'any 1940, Javier Espinosa de los Monteros fou un habitual dels actes de l'alta societat espanyola durant la dictadura feixista. El seu germà, Eugenio Espinosa de los Monteros, va seguir la tradició castrense del seu pare. Combatent a la Guerra d'Independència de Cuba i ascendit a general de Brigada després, va ser cap de l'Escola Superior de Guerra entre 1935 i 1939. Al seu torn, fou gentilhome del monarca espanyol Alfons XIII.
Enrolat en el bàndol feixista i colpista durant la Guerra Civil, va encapçalar la comitiva espanyola desplaçada a l'Alemanya nazi per al Congrés de Nuremberg de 1938, el tradicional aquelarre propagandístic del partit del genocida Adolf Hitler. De retorn a l'Estat espanyol, i com a governador militar a Madrid, va organitzar la repressió contra els lluitadors per la legalitat democràtica de la II República. En 1940, però, tornaria a l'Alemanya nazi: seria designat ambaixador franquista al país germànic. Com a diplomàtic de la dictadura al III Reich, acompanyaria Franco en la seua entrevista amb Hitler a la localitat basca-francesa d'Hendaia.
A la frontera entre l'Estat espanyol i el francès, es produirien les negociacions de les condicions sobre l'entrada del règim feixista espanyol a la II Guerra Mundial del bracet de les potències de l'eix. Les exigències de Franco, a qui Espinosa de los Monteros li havia recomanat no participar de la contesa bèl·lica, foren rebutjades per Hitler, qui les considerava desproporcionades. El posicionament de l'oncle-avi del jerarca de Vox provocaria la seua destitució com a diplomàtic. No debades, el ministeri d'Exteriors estava en mans del feixista Ramón Serrano Suñer, al qual va enfrontar-se anteriorment a l'entrevista d'Hendaia. Més endavant ocuparia un seient al Consell Suprem de Justícia Militar.
Com ambaixador en l'Alemanya nazi, l'oncle-avi del dirigent de Vox va ser substituït per José Finat, aristòcrata, militar franquista i exresponsable de la Direcció General de Seguretat, des de la qual va establir acords de cooperació per reprimir els lluitadors demòcrates del bracet de la Gestapo. Com a alcalde de Madrid entre 1952 i 1965, Finat va entaular amistat amb Víctor Manuel Ortega Pérez, avi de Javier Ortega Smith-Molina, secretari general de la ultradretana Vox. Una relació que va edificar-se a conseqüència del treball d'Ortega Pérez: lletrat de l'Ajuntament de Madrid, segons va narrar Crític. L'hemeroteca del diari ABC, a més, recull que el progenitor del dirigent ultradretà va actuar com a testimoni d'una boda del franquisme conjuntament amb Serrano Suñer.
Ortega Smith-Molina, qui va firmar l'any 1986 textos d'exaltació falangista, suma avantpassats polítics d'idees feixistes. La seua tia segona, Ángeles Ortega, va casar-se amb Juan Chicharro Lamamié de Clairac, un comandant militar que va enrolar-se en la División Azul per combatre a favor de les potències nazis i feixistes d'Alemanya i Itàlia. El fill del general franquista i cosí segon d'Ortega Smith-Molina és Juan Chicharro, general a la reserva, president de la Fundació Francisco Franco i exajudant de la casa de camp del rei emèrit Joan Carles I. Defensor d'una intervenció castrense per frenar la independència de Catalunya, ascendit per l'executiu de José Maria Aznar i condecorat pel govern de José Luís Rodríguez Zapatero, va acudir a un dels primers grans mítings de Vox. Més tard va distanciar-se de la formació postfranquista.
Segons recull una crònica de l'hemeroteca d'ABC, els progenitors de Víctor González Coello de Portugal, vicepresident primer de la formació ultradretana condemnat per irregularitats en les seues empreses i amb mercantils en territoris de baixa tributació, estaven estretament vinculats amb figures rellevants de la dictadura franquista. A la notícia de la boda entre Maria Asunción Coello de Portugal y Narváez, mare del dirigent d'extrema dreta, i Félix Ángel González i Rodríguez de Morcón, pare del jerarca ultraconservador, apareix com a testimoni del casament Eduardo González Gallarza, exministre de l'Aire de Franco entre 1945 i 1957. Militant falangista i condecorat àmpliament durant la dictadura, va ser imputat pel magistrat Baltasar Garzón per crims contra la humanitat durant la Guerra Civil espanyola. El seu fill va firmar el manifest militar en suport del general colpista Franco.
A banda d'aquest comandant feixista, a la cerimònia d'unió dels pares de González Coello de Portugal va comparèixer com a testimoni Nicolás Franco Pascual de Povil, nebot del dictador, i el baró Hans Von Knobloch, un aristòcrata que van desenvolupar el càrrec de cònsol alemany en Alacant. Segons un reportatge publicat pel diari El País, va ser capità de la Legió Còndor, nom que rebia la brigada teutona que va enviar Hitler per donar suport a Franco durant la Guerra Civil espanyola, i fou un dels 104 agents nazis que van poblar l'Estat espanyol, especialment la costa mediterrània. D'acord amb l'article d'ABC, l'avi per via materna del responsable econòmic de Vox era Antonio Coello de Portugal y Acuña. Per via paterna, fou l'empresari conservador Eusebio González, natural de Puerto de Béjar, municipi de Castella i Lleó.
Tot i els nexes amb personalitats de la dictadura dels seus pares, González Coello de Portugal ha sembrat relacions fraternals amb la família Franco. Segons va reconèixer el germà del dirigent ultraconservador de Vox al programa de televisió Equipo de Investigación, és amic de la infància de Luis de Borbó, besnét del dictador i president d'honor de la Fundació Francisco Franco. Encara més, han compartit interessos mercantils a una companyia de transport VTC i formen part d'una mateixa associació ultracatòlica, en la qual també està enrolada Maria Asunción Coello de Portugal i Ana González Coello de Portugal. Ambdues familiars del vicepresident primer de Vox també han ocupat llocs a les llistes del partit ultradretà. És el pedigrí franquista dels jerarques de Vox.