Una sala sòbria al soterrani del Hilton Barcelona acollia l’acte de Vox. La formació notificava els periodistes el lloc de la celebració poc més de 24 hores abans, després d’haver tingut problemes per trobar un espai i acumulant nombroses negatives de diversos locals de la capital catalana. Una nit que començava amb una sala pràcticament buida i iluminada amb els colors corporatius com si d’un bar de copes es tractés i una vintena de periodistes, acabaria amb 52 diputats, una sala cridant consignes ultres, cantant lletres de grups neonazis i demanant presó a crits contra Carles Puigdemont.
Minuts abans de les 20h arribava un voluntari de la formació amb una bandera espanyola per col·locar-la al costat del faristol des del qual es farien les intervencions de la nit. Vestit amb un polo amb una franja amb els colors de la rojigualda, al cap de poca estona també li tocaria muntar amb altres l’estructura metàl·lica que suporta la lona amb el logotip de la formació.
Una vegada tancaven els col·legis i apareixien els primers sondejos que vaticinaven una gran crescuda en escons molt important per l’extrema dreta passant dels 24 escons a més de 50 per la forquilla baixa, compareixia davant els mitjans Joan Garriga, president de Vox a Barcelona. Garriga, també cosí del candidat Ignacio Garriga, atribuïa la caiguda de 4,3 punts de la participació a les 18 hores -situant-se al 58,99%- al “cansament dels votants” amb les formacions que no han estat capaces de formar govern després de les passades eleccions de 28 d’abril. Sobre les projeccions s’ha limitat a dir que “tot el que sigui mantenir els 24 diputats serà un èxit”.
Tot i que l’ambient no era de festa durant les primeres hores de la nit perquè, segons fonts de la formació, necessitaven veure xifres, els simpatitzants havien tingut ja des del principi alguna sortida de to que els dirigents han anat neutralitzant. Encara no eren les nou del vespre quan sonava per megafonia de la sala on Vox la cançó que diu “Puigdemont te vamos a meter en prisión” i que fa befa dels presos i exiliats polítics i altres processats. També s’escoltaven alguns temes del grup Taburete, liderat pel fill de l’extresorer del Partit Popular Luís Bárcenas. A més, també se sentien lletres del grup neonazi KLAN que resa: “Nuestro futuro esta siendo comprado, nuestra raza la han subestimado; no es cuestión de dinero y posición, es por mi tierra y la revolución”.
Prop de les 22 hores l’equip de so reproduïa “El novio de la muerte” mentre simpatitzants es posaven de peu i cantaven la melodia amb ímpetu. Durant aquest transcurs de temps es van poder veure diverses salutacions romanes que ràpidament van ser dissimulades i es van succeir crits de “Viva España!”. L’eufòria es va desfermar a partir de llavors i abans que sonés l’himne espanyol en versió techno també va reproduir-se l’“A por ellos” que els simpatitzants van corejar onejant banderes del partit i espanyoles. Amb prop del 90% dels vots el segon diputat per Barcelona era un fet i Vox es consolidava com a tercera força al Congrés amb uns resultats que superaven el doble d’escons aconseguits el 28-A aconseguint 52 diputats.
Els resultats donaven, de facto, una posició de poder al partit d’ultradreta al Congrés. De fet l’eurodiputat i coordinador de la campanya, Jorge Buixadé, va recordar que en cas de superar els 50 diputats la seva formació podria presentar recursos al Tribunal Constitucional (TC) i que “saturarien” l’organisme. Una idea que remarcava el líder del partit, Santiago Abascal, durant una intervenció en què parlava de “canvi polític i cultural” a l’Estat espanyol.
Una saga repleta d’ombres
Dues de les cares visibles de Vox a Barcelona són Joan Garriga i Ignacio Garriga. La saga Garriga està històricament lligada als sectors més conservadors de la societat local. Una família burgesa i connectada amb la indústria catalana. Ignacio protagonitzava, segons una investigació del periodista Joan Cantanero publicada a Crític, declaracions on deia -tot i ser negre- que tant li feia que “siguin xinesos, negres o blancs, sempre que vinguin a Espanya de manera ordenada”.
Amb uns discursos ultracatòliques i provida -feia esment durant les seves paraules als valors de “la família i la vida” i s’ha acomiadat dels simpatitzants amb un “que Déu us beneeixi i visca Espanya”-, és pare d’una família nombrosa i dentista de professió. Va protagonitzar durant la legislatura fallida una intervenció al Congrés on preguntava al ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska: “Expulsarà el Govern la Guàrdia Civil de Galícia, de Navarra, del País Basc i de Catalunya?”. Marlaska va respondre amb una única paraula: “No”. També dedicà altres intervencions a demanar més presència dels cossos i forces de l’Estat a Catalunya i a posar en entredit les demandes socials, culturals i lingüístiques del territori.
Per la seva banda, Joan Garriga, el president de Vox Barcelona, prové del sector del PP proper a Montserrat Nebreda que va voler disputar el liderat dels Populars a Catalunya a Alícia Sánchez-Camacho. La derrota el va portar a participar de les negociacions amb el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) per tal que Nebrera s’integrés a la seva estructura. Nebrera havia de tenir una posició destacada per tal de segellar l’acord que mai va arribar a bon port per diferències amb el líder de la formació, Josep Anglada, i al seu entorn. Malgrat tot, Garriga sí que va sumar-se a la formació ultradretana “durant un temps el Consell de Presidència, en altres el Consell de Campanya i en altres el Consell Executiu”, segons explica el periodista Xavier Rius Sant en un post al seu blog.
El fet és que PxC va acabar integrant-se en gran part a les files de Vox. Això no obstant, no sense entrebancs, ja que el partit té oberts diversos plets amb Anglada. Durant la nit electoral s’han pogut veure al Hilton exdirigents de PxC com Mónica Lora. També hi eren Jordi de la Fuente, assessor VOX i exmilitant de PxC i del Movimiento Social Republicano (MSR) i acusat de ser un dels incitadors de les agressions a un centre de menors no acompanyats al Masnou fa uns mesos. El candidat per Girona, Ignasi Mulleras, també era a l’acte i compta amb un passat ultra. Capistost de l’extinta PxC va formar també part dels partits Juntas Españolas i Frente Nacional.
El nou diputat per Barcelona: ex Fuerza Nueva i Juntas Españolas i membre d’un bufet amb el llegat del colpista Milans del Bosch
L’estrella de la nit va ser el flamant nou diputat dels ultradretans a Congrés, Juan José Aizcorbe. Aizcorbe va sentenciar durant el seu discurs que “Espanya és una i no 51” i que l’auge de Vox “acaba de començar” tenint que han rebut vots del descontent social fins i tot provinents del PSOE. “S’ha de ser excessivament ric per prescindir de la pàtria”, va dir llançant un dard als socialistes i a la resta de formacions d’esquerra, i va assegurar que es tractava d’una “passa endavant perquè el mal comenci a fracassar”.
En qüestions patriòtiques cal recordar que Aizcorbe va formar part, segons un article de Cantarero, del partit ultradretà de Blas Piñar Fuerza Nueva (FN) anant fins i tot a les llistes electorals per Barcelona l’any 1982. Això obstant, no es tracta de lligam que ha tingut amb la ideologia més ultra. També va militar a Juntas Españolas, partit que va suposar el germen de l’actual Democràcia Nacional (DN).
L’ombra ultradretana de Aizcobe, però, no acaba aquí. Va ser deixeble de Alejo Vidal-Quadras, fundador del partit, i va afiliar-se al PP després de deixar Juntas Españolas. Des del 2007 viu a Madrid una vegada que deixant el partit de la gavina va rebre una oferta per ser director general de Serveis Jurídics i Recursos Humans del grup Intereconomía. Recentment, des de 2016, forma part del bufet advocat Santiago Milans, amb qui va militar a Fuerza Nueva. Santiago és nebot de l’artífex del 23-F Jaime Milans del Bosch i té entre els seus clients els Martínez-Bordiu, néts del dictador Francisco Franco.