Antoni Noguera Ortega complirà quaranta anys aquest pròxim 27 de desembre. Va néixer en el si d’una família modesta que vivia en la popular barriada de Pere Garau, a Palma. Es tracta de la zona que envolta el mercat municipal que està situat a la plaça del mateix nom, caracteritzada per una alta presència de població immigrada. Justament per això Noguera coneix prou bé la problemàtica social que pateix la ciutat i els reptes de la multiculturalitat. Preocupat de sempre per aquesta qüestió s’inicià en l’educació social des de molt jove, alhora que es vinculà al moviment associatiu a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Convertí la seva preocupació social en dedicació laboral ingressant com a educador en els serveis socials de l’Ajuntament de Palma, exercint la feina a barriades considerades com a vulnerables. Més tard passà a treballar com a tècnic de projectes al Consell de la Joventut de les Illes Balears.
Del moviment associatiu passà a l’activisme polític. En efecte, essent encara un al·lot considerà que li havia arribat el moment d’assumir el compromís polític i ingressà en les Joventuts d’Entesa Nacionalista (JEN), la branca juvenil del Partit Socialista de Mallorca. Als 26 anys era elegit secretari general de les JEN. Era el primer càrrec polític que assumia. Des de la nova responsabilitat es va fer notar entre els caps que aleshores dirigien el partit. Eren els temps en que es feia el segon Pacte de Progrés (2007-2011) tant al Govern com als Consells Insulars així com a l’Ajuntament de Palma. La feina orgànica feta per Noguera durant aquells quatre anys li serviren perquè li oferissin ocupar un lloc rellevant, el tercer, a la candidatura a les eleccions a l’Ajuntament de Palma de 2011. S’ho pensà i acceptà. Així, Noguera, amb 32 anys, es convertia en regidor d'una capital illenca que dominava el PP amb 17 regidors de 29. Els altres dotze se'ls repartirien entre PSOE (nou) i PSM (tres). Per a ell significà una passa molt important, però l’assolia en un moment agre per al progressisme i el nacionalisme: el PP guanyava, agranava per tot arreu, amb majoria absoluta tant a l’Ajuntament palmesà com als Consells Insulars com, també, en el Parlament balear i, conseqüentment, obtenia el Govern balear que presidia José Ramón Bauzá.
Els quatre anys posteriors serviren perquè Noguera es foguegés. Cal recordar que el PP impulsà una desbaratada política lingüística, que foren els anys dels grans retalls, de les manifestacions –amb la del 29 de setembre de 2013 que concentrà a Palma prop de 100.000 persones contra els atacs al català de Bauzá-, de la tensió, de les mobilitzacions a favor dels serveis públics –de l’educació i sanitat públiques, sobretot-... Al jove polític se’l podia veure a les manifestacions protestant contra el decret de trilingüisme del Govern, a les mobilitzacions contra les retallades en la despesa pública, en les reivindicacions a favor dels serveis públics essencials...
Enmig d’aquella efervescència, Noguera ràpidament es feu més conegut i es decidí a fer una altra passa important en la seva carrera política. Més per Mallorca –que ja s’havia constituït en partit format, alhora, pel PSM i IniciativaVerds- convocà les eleccions internes per triar els caps de llista a les següents eleccions autonòmiques, insulars i locals de 2015. Noguera es presentà per ocupar el número u a l’Ajuntament de Palma. I guanyà. D’aquesta manera es convertia de fet en el líder de la formació a la capital.
Els resultats electorals permeteren negociar un pacte de govern municipal amb la resta de l’esquerra – PSIB/PSOE i la marca blanca de Podem (cal recordar que el partit liderat per Pablo Iglesias no es presentà amb la seva marca a aquells comicis) i Noguera s’afanyà a obtenir un acord satisfactori per als interessos del seu partit. A desgrat de moltes opinions, assolí un acord amb José Hila, cap de llista del PSOE, inèdit fins aleshores: ocuparien la batllia dos anys per hom. Mai havia passat a Palma. Fins aleshores era un sistema de pacte per a pobles petits, no per a la capital. Noguera acabà amb aquesta manera d’entendre els pactes. Forçà la negociació fins el límit i els socialistes cediren finalment. José Hila va ser investit batlle el juny de 2015 i dos anys més tard Noguera assumia la vara de comandament de la capital. Tenia 37 anys.
El batlle Noguera estava convençut que la gestió que feia a l’Ajuntament permetria que el seu partit incrementés fort ferm el suport electoral a les següents eleccions, les de 2019. No va ser així, però. Noguera va rebre una amarga lliçó. “Ens esperàvem més”, reconegué la nit electoral. No obstant, no es deixà guanyar per la depressió anímica i tot d’una es posà a negociar un nou govern progressista per a Palma: “la part bona és que està assegurada la majoria d'esquerres”, deia a pesar que ell no fos el batlle elegit per la ciutadania. I en efecte el passat mes de juny Hila era investit batlle i Noguera s’havia de conformar amb ser tinent de batlle de Cultura i Benestar Social. Concretament, el PSOE va ser la força més votada amb nou regidors a l'Ajuntament de Palma. Més, amb tres regidors, seria la força menys votada entre les que van obtenir representació.
El seu partit, mentrestant, feia el pacte per formar el Govern amb el PSIB i Unides Podem, un acord que generà tensions internes. Noguera no tingué cap problema a alinear-se amb els crítics, assegurant que el pacte autonòmic no es va fer bé. “S’hauria pogut fer d’una altra manera”, perquè no es va estrènyer suficientment al PSOE. Aquella relativa crisi interna es tancà amb la convocatòria de l’assemblea –que se celebrà divendres dia 29 de novembre- que triaria el nou líder. Va ser aleshores quan alguns companys li demanaren que s'hi presentés. S’hi negà en primera instància, però davant les insistències finalment acceptà ser el nou líder de Més per Mallorca. Això sí, volgué deixar clar a tothom que la seva ambició de futur en política segueix essent la mateixa que era, i no té res a veure amb el Parlament, Consell ni Govern. Ni tan sols amb el seu estimat Ajuntament de Palma. Vol ser, quan acabi el mandat municipal, cap de llista de Més al Congrés i assolir l’acta de diputat. Així ho va dir en l’entrevista que EL TEMPS li va fer el maig passat i ho ha repetit tantes vegades com li han demanat.