Com si es tractara d’un déjà vu, la constitució de la XIV legislatura del Congrés espanyol ha recordat i molt la de la XIII. Meritxell Batet, del PSC, repeteix a la presidència, acompanyada del també socialista —en aquest cas, andalús— Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, que accedeix a la vicepresidència primera després d’haver-hi ocupat la segona a la legislatura passada. En aquest cas, la segona vicepresidència recau en la popular Ana Pastor, que fins la dissolució de les Corts n’ostentava la tercera. De la seua banda, Gloria Elizo, diputada madrilenya d’Unides Podem, passa de la vicepresidència primera a la tercera. Batet, com en el mes de maig, ha necessitat esperar a la segona votació per tal de ser escollida amb majoria simple. En concret, ha rebut 166 vots.
Fins ací, més enllà del canvi de cadires, els mateixos noms i cognoms de la legislatura anterior. Les novetats han arribat amb l’entrada del diputat valencià Ignacio Gil-Lázaro, de Vox, a la vicepresidència quarta, que abans corresponia a l’asturià Ignacio Prendes, de Ciutadans. Tot i que no és un novell a l’òrgan rector del Congrés, ja que va ser-ne vicepresident durant la seua etapa al PP, sí que és la primera ocasió en què la ultradreta, amb cara i ulls, accedeix a un càrrec institucional de primer nivell. Un fet que ha estat possible per la negativa del PP a efectuar el “cordó sanitari” que li havia proposat l’esquerra. L’oferta era ben generosa —tres llocs per al PP, en comptes dels dos que ara tindrà, i un per a Ciutadans— però no ha sortit efecte. Els populars critiquen que els socialistes s’han negat a cedir la vicepresidència primera a Ana Pastor, cosa que ha frustrat les negociacions.
El principal damnificat no ha estat Vox, doncs, sinó Ciutadans. El seu aspirant a la secretaria quarta, José María Espejo-Saavedra, se n’ha quedat sense. No podrà ocupar la cadira que la legislatura anterior corresponia a Patricia Reyes. Per tant, la formació taronja perd les dues veus de què disposava a la Mesa. De les quatre secretaries, n’hi haurà dues d’Unides Podem —la primera, per a Gerardo Pisarello, i la tercera, per Javier Sánchez Serna— i una altra del PSOE —la segona, Sofía Hernanz—, mentre que Adolfo Suárez Illana, del PP, ha hagut de conformar-se’n amb la quarta. En aquest cas, José María Figaredo, familiar de l’exvicepresident i exministre Rodrigo Rato, no ha obtingut els suports necessaris i se n’ha quedat a les portes.
Així doncs, la composició final de la Mesa és de tres membres socialistes —presidenta inclosa—, tres d’Unides Podem, dos del PP i un de Vox. Les formacions catalanes, EH Bildu i el BNG han optat pel vot nul a la votació de la presidència —amb lemes com ara “amnistia i autodeterminació” o “llibertat”— i 11 d’ells —previsiblement, els set representants de Junts per Catalunya i els dos de la CUP— han mantingut aquesta postura de denúncia en la votació de les vicepresidències i les secretaries. El diputat Jaume Alonso-Cuevillas no ha assistit, per motius personal, a aquest plenari inaugural. En canvi, com era d’esperar, els nacionalistes bascos del PNB han votat els candidats presentats pels socialistes.
El joc d’equilibris inestables —ha calgut, fins i tot, repetir la votació dels secretaris per tal de desfer l’empat a 67 vots entre la socialista Hernanz i Pisarello, des Comuns, per determinar qui era el primer secretari i el segon— que s’ha evidenciat avui anuncia la legislatura tan complicada que s’aproxima. Les sumes respectives de PSOE, Unides Podem, Més País i Compromís (158 escons) i de PP, Vox, Ciutadans i Navarra Suma (153 escons) queden ben lluny de la majoria absoluta, raó per la qual els altres 39 diputats tenen un valor decisiu.