La gràcia de Clark per esculpir cançons

Ismael Clark és un element singular en el panorama musical català. Santboià d’origen, aquest músic viu i fa música a Anglaterra. Allà va guanyar algun concurs de composició i va aparèixer al programa de ràdio de Phil Jackson en la BBC, a més d’enregistrar un primer disc amb una banda de Portsmouth, la ciutat on resideix.

Amb tot, Clark (en la vida civil Ismael Inarejos Vendrell) ha mantingut el contacte amb Catalunya escrivint per a uns altres artistes com Beth o Ramon Mirabet i publicant discos en català amb la plataforma Verkami, com el precedent El gol de l’any (2017) i el més recent La gràcia d’esculpir un elefant, un àlbum que refina un discurs que mira al pop anglosaxó sedimentat per The Beatles però passat pel tamís de referències posteriors i de la veu de l’artista.

Res de nou. Però el mèrit de Clark és l’elevada qualitat mitjana de les seues composicions, pel que fa a la música i els textos. Amb passatges tan brillants com “Brighton”, “Amic” o “Feliç”, mascarons de proa d’un disc que té altres bons moments com “Retorn”, “Almirall”, “Lúcids” o la bonica “Si”, remat de l’àlbum. La gràcia de Clark per esculpir cançons.