Les universitats públiques de l'àrea catalanoparlant encara tenen camí a córrer per assolir la plena igualtat entre els homes i les dones. Perquè també als centres d'ensenyament superior hi ha sostre de vidre i carreres on ells tenen un predomini molt notable: manquen dones que vulguen ser enginyeres i arquitectes i sobren homes en la part més alta de la cadena de manament. Així ho posa de manifest 'El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats', que acaba de fer públic la Xarxa Vives d'Universitats, que agrupa 15 universitats de l'àmbit catalanoparlant i que ha estat coordinat per Inma Pastor Gosálbez (Universitat Rovira i Virgili) i Anna Pérez Quintana (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya).
En l'àmbit acadèmic, l'estudi certifica el que altres estudis similars havien indicat: que la bretxa de gènere s'amplia a mesura que s'ascendeix en l'escala. Així, si bé a les categories laborals inicials d'entrada a la universitat no hi ha pràcticament diferències entre sexes, a mesura que es progressa i augmenta el rang acadèmic les desigualtats s'accentuen. Entre el professorat associat, hi ha un 55% d'homes i un 45% de dones; en canvi, el 78% de les càtedres són ocupades per barons. És a dir, les categories superiors estan dominades pels homes, mentre les dones es concentren en la base de la piràmide jeràrquica. El resultat és, en paraules d'Anna Pérez Quintana, "una gràfica tisora" que posa en evidència l'existència d'una "segregació vertical". "En part es tracta d'una qüestió generacional que esperem que canvie amb les noves generacions", expressa, la responsable de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Vic. De fet, en l'actualitat el 85% de les universitats de la Xarxa Vives disposen de plans d'igualtat.
Aquesta desigualtat també queda reflectida en els òrgans de decisió. De les 22 universitats que conformen la Xarxa Vives, només en quatre d'elles hi ha dones rectores al capdavant (Autònoma de Barcelona, Jaume i, Rovira i Virgili i València). En els vicerectorats, ells ocupen el 61% dels càrrecs i són el 71% dels degans i el 65% dels caps de departament. Aquesta desigualtat, a més, també es reprodueix en els reconeixements: de cada 10 honoris causa atorgats el curs 2016-2017, només dos van anar a parar a mans de dones.
En l'esfera estrictament investigadora, les dones tenen un menor protagonisme que no els homes. La presència de la dona com a investigadora principal en projectes de recerca està sotsrerepresentada, en la mesura que el percentatge es troba per sota del nombre de dones del personal docent i investigador (42%) i la masculina sobrerepresentada d'un 9%. Això podria explicar-se pel fet que les dones tenen una major càrrega lectiva que els homes (entre el 50 i el 75% del temps, segons l'INE; mentre els homes tenen una càrrega docent del 25%).
Pel que fa a l'estudiantat, l'informe de la Xarxa Vives confirma el que altres estudis han posat en evidència en temps pretèrits: que ells són majoria a les aules i que l'elecció d'estudis continua reproduint els estereotipus de gènere. Les estudiantes representen el 54% en els graus; el 54% dels màsters; i el 51% en els doctorats i aproven en major proporció que no els homes en totes les carreres.
Com es podrien incorporar més dones a les carreres que actualment estan masculinitzades? "Nosaltres ens sentim impotent -explica Anna Pérez Quintana- perquè quan ens arriben, els joves ja han fet la seua tria i nosaltres no tenim marge de maniobra. Els xiquets, des que naixen viuen un procés de socialització pel qual a elles se'ls suposa que han de tenir més predisposició cap a les cures, per exemple. La feina per revertir això és complicada però cal continuar fent projectes a escoles i instituts per evitar l'assignació de rols".