El passat 14 de març, qui fou major dels Mossos d’Esquadra entrava a la Sala Segona del Tribunal Suprem acompanyat de la seva advocada, Olga Tubau. Era un dels testimonis clau en el judici contra els presos polítics independentistes. Malgrat poder-se acollir al dret a no declarar, en tant que investigat en una altra causa, Josep Lluís Trapero va decidir donar el seu testimoni, a diferència de la intendent Teresa Laplana. El seu interrogatori es va allargar més de de quatre hores. Les paraules del màxim cap de la policia catalana durant l’octubre de 2017 no van deixar indiferent ningú i van tenir un pes important en la posterior sentencia.
La principal sorpresa era l’anunci per part del Major dels Mossos, exposant que “des del 25 d’octubre, els Mossos tenien un dispositiu preparat per detenir el president Puigdemont i els consellers si ens ho ordenava la justícia”. En general, mantindria un perfil dur amb el Govern català, però lleial amb Joaquim Forn, conseller d’Interior, i positiu per al relat del farol que va defensar a la sala el seu advocat, Xavier Melero.
“Els vam emplaçar a complir la legalitat de les ordres judicials. Els vam dir que nosaltres, evidentment, les anàvem a complir, que no s’equivoquessin. Els vam dir que el cos de Mossos mai no trencaria amb la legalitat, que no acompanyàvem el projecte independentista, que no estàvem d’acord amb els missatges d’alguns polítics”, afirmava amb contundència el comandament policial.
Preguntat per la defensa de Forn, a més, assegurava que la seva arribada a la conselleria d’Interior després de la dimissió de Jordi Jané poques setmanes abans del referèndum “no va suposar canvis estructurals ni operatius”. L’afirmació la va reblar amb un lacònic “tampoc no se li hauria permès”. De fet, Trapero també va tenir paraules per al predecessor de Forn, amb qui, deia, compartien preocupació per la politització a l'entorn l’actuació del cos. “Les declaracions dels polítics sobre el referèndum ens van molestar bastant. Van donar una imatge que va alimentar una cosa que estem pagant i que no s’adequa a la realitat”, testimoniava el major davant la sala de l’alt tribunal espanyol.
De clatellades en va tenir, també, per als cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyol. “Vaig traslladar a la Fiscalia que no compartia la designació de Diego Pérez de los Cobos [com a coordinador policial l’1 d’octubre], però li vaig fer saber que compliria amb les ordres”, va assegurar Trapero durant l’interrogatori. Després carregaria durament contra la manera com s’havia organitzat la coordinació, afirmant que “abans del referèndum, el dispositiu que va presentar la Guàrdia Civil eren uns efectius a Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona. Res més. La Policia Nacional espanyola no tenia res. I nosaltres vam presentar un pla d’actuació”. Més enllà d’aquesta manca de previsió, Trapero també va posar sobre la taula que “l’1 d’octubre, algú va decidir trencar la coordinació entre els cossos policials: les reunions es van anul·lar”.
Finalment, va parlar sobre l’actuació del 20 de setembre de 2017 en motiu de la concentració davant el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya que estava essent escorcollada per la Guàrdia Civil amb voluntat de desactivar els preparatius del referèndum. “El jutge del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona em va dir que havíem de fer alguna cosa per treure la comissió judicial del Departament d’Economia. Em va dir que la secretària no podia sortir i ens vam quedar estranyats: aquella no era la percepció que nosaltres teníem”, explicava Trapero distanciant-se del relat tumultuari que havien presentat els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola.
Enmig de l'enrenou, la secretaria sortiria pel teatre Condal després de passar del terrat d’un edifici a l’altre. El major va assegurar que aquesta alternativa “no era perquè considerés insegur el cordó policia, sinó perquè vaig rebre la trucada del jutge a la nit dient que ja s’havia desmuntat. Llavors, vam oferir aquesta sortida alternativa per estalviar-nos el temps de tornar a muntar el cordó policial”.
Resta saber si coincidiran aquestes paraules i el seu tarannà amb el seu interrogatori, ara com acusat, davant l’Audiència Nacional espanyola.