Nova escenificació en la batalla interna del Govern català. L'embolcall: el saló gòtic del Palau de la Generalitat i un inici dramàtic que es queda en pompa. Quim Torra comença la seva declaració institucional, convocada amb nocturnitat, anunciant que "aquesta legislatura ja no té més recorregut polític, arriba al seu final". Constata, també, que la coalició de Govern no se sosté perquè els seus socis encaren "el camí a la independència per rutes diferents". Això, en qualsevol context, s'entendria com una convocatòria electoral imminent. No és el cas. El que anuncia el president català són unes eleccions sine die.
La data, explica, la dirà un cop s'aprovin els pressupostos al Parlament "amb la mira posada sempre en el millor del país. És amb aquest criteri que decidiré". Això situaria l'anunci, com a mínim, a finals de març, quan s'espera que s'aprovin els Pressupostos, però després caldria esperar la convocatòria electoral del president Torra. Si la fes immediatament després de l'aprovació dels comptes públics, cosa que no és en cap cas segura, les eleccions se celebrarien a finals de maig o inicis de juny, atès que entre l'anunci i les eleccions han de passar, com a mínim, 54 dies. Cal veure quin marge, però, deixa al cap de l'executiu català el Tribunal Suprem. Aquest podria resoldre la seva inhabilitació com a president abans no tingui temps de fer el pas anunciat.
Cuinar la resposta
L'anunci de Torra culmina una operació que s'havia anat cuinant des del moment en què es va saber que el Secretari General de Parlament donaria compliment de la petició de la Junta Electoral Central i li retiraria l'acta de diputat. L'embranzida, però, l'agafava el dimarts a la tarda, enmig de l'armistici per la visita dels presos polítics.
Mentre els consellers de l'executiu Puigdemont intervenien a la comissió del 155, del despatx de Quim Torra al Parlament no parava d'entrar i sortir gent. La nit abans, en una reunió amb Junts per Catalunya i pesos pesants de l'entorn -com ara els consellers, o el mateix Carles Puigdemont per videoconferència- s'havien posat sobre la taula múltiples opcions per respondre a l'ofensa que per a ells suposava que dilluns el Parlament hagués deixat sense acta de diputat al president català després del requeriment de la JEC.
Una "traïdoria" que des del grup de JxCat atribuïen al president del Parlament, Roger Torrent, i, per extensió, al seu soci de Govern, Esquerra Republicana. Les opcions que apareixien en boca dels presents anaven des de convocar eleccions a destituir els consellers d'ERC, passant per retirar la condició de vicepresident a Pere Aragonès o no fer res que posés en perill els pressupostos. Persones de confiança del president, com ara la diputada al Congrés Laura Borràs, el vicepresident del Parlament Josep Costa o els seus assessors aprofitaven que els focus estaven posats per calibrar totes aquestes opcions. L'únic que semblava clar és que calia donar "una resposta contundent". Pel despatx presidencial hi passava també, a títol personal, un diputat d'ERC que manté bona relació amb Torra per intentar bastir ponts, evitar que la relació entre partits es trenqués més, si encara és possible, i posar sobre la taula la importància de, passés el que passés, donar sortida als pressupostos.
Qui sap si Torra tenia al cap aquestes paraules quan, a quarts de dotze de la nit, decidia convocar una declaració institucional per l'endemà a les dotze del migdia al Palau de la Generalitat. Tota una sorpresa per a la majoria dels seus i pel soci de Govern. A primera hora del matí, des d'Esquerra asseguraven no tenir la més remota idea del que pretenia el president català. L'executiva republicana es reunia d'urgència a la seu del carrer Calàbria.
En paral·lel, a la sala 10 del Parlament, el secretari general de Vicepresidència, Economia i Hisenda, Albert Castellanos, i la secretaria d'Economia, Natàlia Mas, explicaven, com és costum, els pressupostos als periodistes abans de portar-los a la Comissió d'Economia. Des de l'equip de comunicació s'afanyaven a recordar que tota la informació quedava embargada fins que passessin per una comissió que, en aquells moments, ja havia estat ajornada sense data. "No sabem si s'arribarà a fer", reconeixia una persona de l'equip de vicepresidència. Una mostra més de la incertesa que a mig matí hi havia a les files republicanes. L'anunci inesperat de Torra tapava, sens dubte, l'agenda mediàtica dels pressupostos, amb Pere Aragonès com a màxim protagonista. Obligava, també, a postposar els tràmits, com a mínim fins a la tarda. Per a les tres de la tarda, hora a la qual Torra havia ajornat el consell executiu en el qual s'havien d'aprovar els pressupostos. Així serà si, després de l'anunci del president, el vicepresident Aragonès decideix tirar endavant i fer els tràmits pertinents, malgrat tot.
Mentre avançava el matí, les especulacions anaven obrint els rumors a qualsevol mena de resposta. A poc a poc, però, anaven caient les més contundents. La primera, la convocatòria d'unes eleccions immediates, desaconsellada des de Waterloo i Lledoners, on Torra també s'havia reunit el dimarts. Semblava imposar-se l'opció d'una resposta que permetés escenificar el l'enuig, però que no pengés la llufa d'haver fet caure els pressupostos a Junts per Catalunya. Una opció que, a més, permet a Torra protagonitzar les negociacions amb Madrid, un altre element que, de tirar-lo per la borda, podia danyar la imatge pública del partit del president català. I encara, en tercer lloc, dona marge a Junts per Catalunya per trobar un candidat a la presidència que, a hores d'ara, no té clar. Des de fa mesos, la previsió d'unes futures eleccions és un dels elements que més marca els passos a seguir de les dues formacions de Govern.
Finalment, passats pocs minuts de les dotze del migdia, les paraules de Torra clarificaven el panorama: "una vegada s'hagin aprovat els pressupostos al Parlament, anunciaré la data de les eleccions". Pel camí, deixava, també, alguns encàrrecs. Per exemple, que "la presidència del Parlament va deixar a la intempèrie la presidència de la Generalitat"; o l'afirmació que "el Govern no pot funcionar sense unitat i sense lleialtat entre els seus socis".
D'aquesta manera, Torra tanca en diferit la crisi que posa final a l'executiu català sorgit de les eleccions post 155. Per endavant, si el Tribunal Suprem ho permet, mesos de precampanya entre dos companys de pis que, malgrat la mala maror, hauran de conviure un temps més fins que els pressupostos els permetin rescindir el contracte.