No hi està sol. El conseller Lluís Puig es presentava davant del jutge de la Cambra del Consell a Brussel·les aquest dilluns, per enèsima vegada, amb el suport i la companyia dels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín. Aquests dos no seran jutjats, emparats per la immunitat que els garanteix la seua condició parlamentària arran de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg. El tribunal belga decidirà sobre la seua causa el 18 de febrer.
El treball dut a terme per l’equip jurídic del conseller preveia que el fiscal belga, que no ha presentat escrit d’acusació, demanaria que no es jutge a Lluís Puig. Tant Paul Bekaert i Simon Bekaert, com Christophe Marchand, coordinats per Gonzalo Boye, han aconseguit un seguit de victòries tant a Luxemburg, com a Alemanya i a Bèlgica.
La Fiscalia belga no pot avalar la petició de la Fiscalia espanyola perquè, si Lluís Puig és jutjat, aquesta resolució contaminaria el futur de Comín, Puigdemont i Clara Ponsatí, la tercera eurodiputada de Junts per Cataralunya. S’ha de tindre en compte que el procés d’extradició de Puigdemont es va acumular a la euro-ordre dictada contra Puig, Ponsati i Comín.
Aquesta circumstància sobrevinguda per la resolució judicial belga repercuteix en la presumpció d’innocència. Cal recordar també que el Tribunal Suprem no els va deixar personar-se -a cap dels exiliats- a la causa de l’1 d’octubre, ni per videoconferència ni a través dels advocats. La tesi de la defesa de tots ells és que el dret a la presumpció d’innocència no està garantit al tribunal espanyol, on s’ha assumit la culpabilitat. I això és que es pretén presentar a Europa.
“Com pots presentar-te davant d’un tribunal sabent que estàs condemnat? Això és el que esperem d’Espanya”, argumenta Lluís Puig mentre es prepara tranquil per al següent “round”. “Sí, estic tranquil i confiem en l’equip de la defensa. El jutge instructor, el procurador o fiscal i el jutge de sala coneixen la causa des de 2017. A Suïssa la causa no avança perquè no hi ha euroordre -aquest país no forma part de la Unió Europea- i tenen clar que és un tema polític. A Alemanya l’euroordre no va ser admesa. A Bèlgica l’han tirat enrere per defectes de forma. I la darrera euroordre només adjunta la sentència de l’1 d’octubre”, explica el conseller a l’exili.
Puig parla pausat i amb el seu somriure característic. Però no deixa de ser realista. “Tot això són hipòtesis. M’agradaria pensar que, si hem d’entrar en un judici per la meva causa, estaré molt tranquil. Però m’imagino que no, pel principi de no contaminar els altres companys, contra els quals és possible que tornin a demanar l’extradició si perden la immunitat europarlamentàira".
La causa judicial contra Puig és ben singular en termes jurídics. Està investigat per malversació i desobediència. Aquest darrer delicte no comporta presó, però per una malversació de 200.000 euros es demana la pena màxima de vuit anys. “Soc l’únic que té malversació medial. Però la diferència amb la sedició és tan sols un any i mig de condemna. Se suposa que jo volia malversar, però no hi ha cap document que ho acrediti”, justifica Puig.
Aquesta és la situació processal en què ha quedat la causa contra el conseller, segons explica ell mateix: “El 2017 tothom tenia una euroordre demanada per cinc o sis delictes. Encara no s’havia cursat l’extradició i ens acusaven, fins i tot, per rebel·lió. A mesura que avançava la instrucció, van reduir-se els delictes. No podien demanar extradició ara per rebel·lió i encara menys al president Puigdemont”. I, afegeix, “tot ha anat a millor, perquè la justícia europea, no només aquí, sinó també a Escòcia, ho ha entès com una causa política. Per exemple, desprès de la vista amb Clara Ponsatí, han donat la data de l’11 de maig per deliberar”.
Per a Lluís Puig, la situació és límit l’Estat espanyol. “Per més que ho vulguin amagar, Espanya és un llast, i no podem ser normals amb aquest llast a l’Esquena. Espanya Global, Josep Borrell, el Govern Rajoy… Tots ens han ajudat, perquè a l’exili som sis persones que no tenim ambaixades, ni campanyes de publicitat, però som artesans de la democràcia i amb la nostra paraula anem fent. Sis persones petitones estan fent una bona feina. I això és el que et recompensa i t’anima…”.
Tot i això, i amb la retrospectiva dels darrers anys, res no tindria sentit si no fos per la resposta del poble català, explica el conseller. “En 27 mesos, el suport popular no ha afluixat en res. Hi haurà gent desanimada, però el suport no ha defallit en cap cas i moltes poblacions estan amb el Consell per la República, els Avis per la República, els Sanitaris per la República, els Bombers per la República, les Birres per la República, els CDR… Tot aquell moviment popular és l’energia eòlica i la energia solar que ens alimenta i ens fa seguir. Tenim un cable directe que ens arriba amb aquesta energia renovada dia a dia. És molt poètic, potser, però és que ho sento així”. Per a Puig i la resta dels exiliats, el més important és no sentir-se sols. “Si allí no els importéssim, entraríem en una depressió. Però si podem seguir sent notícia a Catalunya, és perquè el sentiment és molt fort. I en aquests mesos, el suport ha arribat des de la Catalunya Nord, les Illes, el País Valencià, de l’Alguer i de tota la resta dels Països Catalans”.
Quan preguntem al conseller si veurem la independència de Catalunya, respon que “la mala relació entre Catalunya i Espanya ve de molts anys i espero que sigui la meva generació qui vegi la independència. Però si no, es produirà en futures generacions”, assegura. “A Brussel·les van venir exiliats polítics als anys vint, als trenta, desprès de la desfeta del 1939, als cinquanta per misèria econòmica i als setanta, quan la dictadura perseguia l’independentisme. No som els primers catalans que venim a l’exili a Bèlgica, no és producte d’una circumstància concreta, és un problema endèmic de fa segles. Tard o d'hora acabaran de resoldre’l i m’agradaria que fora quan jo visqui. Però tard o d’hora es resoldrà”.
L’altre dubte que queda enlaire és més pesat. Acabarà el conseller ingressant algun dia a la presó? “Jo espero que no. Perquè em sento i soc un ciutadà lliure i europeu i a Europa no soc un delinqüent. I l’esperança és que Espanya faci cas de la normativa europea atenent a les resolucions i els informes com ara els GRECO, que ho denuncien des de fa anys. Hi ha avisos que les coses no van bé a Espanya. Si a Europa soc un ciutadà lliure, no aniré a la presó espanyola”.