Un important triomf judicial per a Josep Miquel Arenas, Valtonyc, el raper mallorquí exiliat a Bèlgica. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) li ha donat la raó. Ha sentenciat –segons s’ha conegut aquest dimarts- que no se li pot aplicar de manera retroactiva la llei penal espanyola de 2015, que castiga de manera més severa l'apologia del terrorisme, i que se li ha d'aplicar la de 2012, que implica una condemna a priori insuficient per ser extradit. És la tesi que argumentava la defensa del cantant mallorquí. La contrària que seguia el ministeri públic espanyol, que interpreta la llei per exigir a Valtonyc el màxim càstig penal possible i així assegurar-se que seria extradit.
Llarga guerra judicial. El músic mallorquí havia estat condemnat per l'Audiència el febrer del 2017 a tres anys i mig de presó per tres delictes, tot i que la pena per cada dels quals no sobrepassava els dos anys de presó, cosa que feia pensar que no entraria a presó. Però un any després, el Tribunal Suprem va ratificar la condemna i ordenà l’ingrès a presidi. L’argumentació dels magistrats fou que l'actuació de Valtonyc no estava emparada per la llibertat d'expressió i la creació artística, considerava que les seves cançons incloïen expressions de suport i lloança a les organitzacions GRAPO, ETA, frases contra la corona i amenaces contra el president de l’ultradretà president de l’entitat anticatalanista Círculo Balear, Jorge Campos, avui líder de Vox a Balears. Valtony demanà al Tribunal Constitucional que suspengués la seva entrada a presó, cosa que els magistrats denegaren. El 24 de maig de 2018 Josep Miquel Arenas havia d’entrar a la presó com a conseqüència de a condemna a tres anys i mig per amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola en les lletres de les seves cançons. El 14 de maig l'Audiència Nacional li havia donat un termini de 10 dies per presentar-se voluntàriament a les autoritats i complir la seva condemna, després que el Tribunal Constitucional rebutgés el seu recurs. El dia anterior a l’entrada a presó, Valtony va escriure al seu compte de Twuitter: “Demà Espanya farà el ridícul, una vegada més. No l'hi posaré tan fàcil, desobeir és legítim i obligació davant d'aquest Estat feixista. Aquí no es rendeix ningú”. I se n’anà a l’exili.
Des de l’exili ha lluitat contra la pretensió espanyola de ser extradit. L’estiu de 2018 Espanya va activar l’anomenada euroordre, és a dir l’extradició automàtica. Però les autoritats judicials belgues la rebutjaren en primera instància. Així s’inicià el llarg procés judicial. El novembre passat l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Michal Bobek, ja va defensar que Espanya no podia reclamar l'extradició de Valtònyc amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat que sigui més dur que el del moment del presumpte delicte.
Ara el TJUE segueix el mateix raonament que Bobek. Es podria dir que Valtony ha guanyat una important batalla però no encara la llarga guerra. Tal i com recorda l’esmentat tribunal, per decidir sobre l'euroordre els tribunals belgues hauran d'avaluar si els delictes pels quals ha estat condemnat a Espanya són equivalents a Bèlgica. Després caldrà una sentència sobre l’extradició i, una vegada coneguda, serien possibles ulteriors apel.lacions. Per tant, la resolució final encara és lluny.