30 de maig de l’any 1981. Aquesta és la data en la qual, per primera vegada, es va poder escoltar Ràdio Arrels fruit de les complicitats i la col·laboració de catalans i catalanes del nord i del sud (refugiats al nord). Aquesta emissora va néixer amb una empenta inusual, fins al punt que el 24 de setembre del mateix any (1981) va ser capaç d’incorporar els seus primers alumnes. 40 anys d’ençà de la seva creació, l’Associació Arrels continua treballant d’una manera incansable per promoure i defensar la llengua i la cultura catalanes a través de la ràdio i de l’escola. A manera de reconeixement per la seva tasca, acaben de ser reconeguts amb el IX Premi Martí Gasull i Roig, un guardó que lliura cada any Plataforma per la Llengua després d’una votació popular que premia un particular o una entitat que hagin destacat en la defensa o promoció del català.
En aquest sentit, l’exemplaritat de Ràdio Arrels va ser reconeguda públicament en el marc de l’acte de lliurament de premis que va tenir lloc el passat dilluns, 28 de febrer, al Teatre Poliorama de Barcelona i en el decurs del qual Mateu Pons, president de l’Associació Arrels, i Laura Bertran, periodista de l’emissora, van ser els encarregats de recollir la distinció de la mà del president Aragonès. En la seva intervenció, Pons es va refermar en el compromís de Ràdio Arrels amb el català i va fer valer el fet que l’emissora hagi mantingut un equilibri “complicat però necessari” entre aquest compromís i la qualitat. I va afegir: “Ràdio Arrels no és només una ràdio en català, sinó una ràdio amb programes excel·lents”. L’única ràdio íntegrament en català de la Catalunya del Nord. La cerimònia també va reconèixer la figura del pedagog Joaquim Arenas, el qual va voler reivindicar el reconeixement rebut “ara que el model d’escola és atacat”. Més enllà dels premiats, també s’escau citar els dos altres finalistes d’aquesta edició dels premis: d’una banda, el diari DBalears i, de l’altra, l’empresa catalana La Fageda.
La gala d’aquest dilluns també va incloure un moment de reivindicació punyent exemplificada en el parlament del president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, el qual va reclamar a les administracions que optin d’una vegada per totes per desplegar “polítiques lingüístiques globals, decidides, desacomplexades i efectives”, alhora que va defensar que, per fer-ho possible, és necessària la implicació de totes les administracions.
Arribats a aquest punt, toca repetir-se com l’all: això és, és clar, els estats que, com passa en el cas espanyol, haurien de cessar en la seva obsessió de posar traves al català, però també inclou el rol estratègic dels ajuntaments, en col·laboració fidel amb les administracions autonòmiques i les regionals.
Em sembla destacable que més de 6.000 persones hagin participat en el procés de tria dels premis que convoca Plataforma per la Llengua (de fet, els organitzadors xifren en 6.700 els vots rebuts) i cal esperar, en aquest sentit, que aquests guardons que neixen el 2013 per homenatjar la figura de Martí Gasull i Roig, un dels fundadors de l’entitat —que, recordem-ho, va morir en una allau a l’Himàlaia el 2012— creixin en popularitat entre la ciutadania en general. Una popularitat que és clau per a la consolidació, l’arrelament i la supervivència de tot tipus d’iniciatives. Altrament, que li preguntin als responsables de Ràdio Arrels, els quals estan obtenint altes quotes de seguiment i fidelització de la seva audiència gràcies a les retransmissions que fan en la nostra llengua dels partits de la USAP i dels Dracs, els clubs de referència del rugbi català. L’enhorabona!
