Ell

El pitjor moment, quan muntes una festa, no és aquell en què un dels assistents, a qui hauries preferit no convidar, però és parella d’algú pròxim, et solta un rotllo pedant, autocomplaent, amanit amb halitosi i esguits de saliva; tampoc és aquell en què t’adones que un glop més de vi et farà traspassar la fina línia entre diversió i desastre, i caure en un precipici de vòmits i de parets que fluctuen, i has de callar i eixir, sol, a prendre l’aire fresc fins que et recuperes. No. Hi ha un moment pitjor: l’endemà al matí, quan, en plena ...