Mil branques

No solc anar a una llibreria sabent què vull. M’agrada, per damunt de tot, temptar l’imprevist, palpar els volums, examinar cobertes ­—la imatge, el tipus de lletra, el disseny, en definitiva—, especular sobre el títol, llegir solapes i contracobertes, fullejar l’interior, llegir-ne un paràgraf, copsar-ne el ritme, l’estil, el to. És rar, insòlit, que l’argument m’incite a comprar un llibre. Els assumptes es repeteixen cíclicament a partir de patrons ja antics i consolidats, amb les variacions que imposa l’època i el caràcter de qui escriu. El que sí que canvia, el que és únic, irrepetible —si no es tracta d’un ...