El millor crític

Cada volta se’m fa més difícil trobar un bon llibre, o una pel·lícula, una música, un drama que commoguen sense viscositat sentimentaloide; o una pintura que no siga, només, impacte fugaç o virtuosístic. Els qui professem la religió laica de l’art no parem de cercar noms, veus, obres que alimenten aquesta fam. Visitem llibreries i biblioteques, palpem exemplars, llegim contracobertes, primers paràgrafs, poemes solts, en un aleatori piscolabis que vol precedir banquets. Escodrinyem recomanacions en xarxes, demanem opinions a coneguts. El resultat sol ser, per a mi, desolador. Cada dia descarte més lectures acabades d’encetar, cada volta deixe més pel·lícules ...