El paisatge agrícola del Baix Segura, la comarca fronterera del País Valencià amb Múrcia, s'havia transformat en un gran llac d'extensió immesurable. La DANA del 2019, un fenomen atmosfèric conegut popularment com a gota freda, va anegar els camps d'una zona eminentment llauradora, va inundar els habitatges de poblacions com ara Dolors i va causar innumerables desperfectes per valor de 1.500 milions d'euros. En aquell episodi de pluges torrencials, en els quals la comarca va ser víctima de la climatologia cada vegada més extrema pels efectes de l'emergència ecològica, van perdre la vida tres persones. El cop material i emocional a la població fou de dimensió inabastable. La vida del Baix Segura mai tornaria a ser igual després d'aquesta catàstrofe.
Les pluges descontrolades d'aquell nefast setembre de 2019 per a la memòria dels habitants de la comarca, la qual feia 150 anys que no registrava unes precipitacions d'aquesta magnitud, van agreujar encara més els dèficits d'un territori de frontera, d'una zona perifèrica, amb unes mancances històriques, així com tradicionalment oblidada per part dels cercles de poder del cap i casal del País Valencià. «Aquesta comarca ha patit un dèficit estructural d'inversions de tota mena, com ara en infraestructures o en serveis culturals, educatius i socials, el qual ha generat una consciència comarcal d'abandonament de les administracions regionals», explica Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant. «Mal finançada i mal gestionada pels governants locals, la comarca sempre ha estat molt allunyada del poder de Madrid i València», completa José Manuel López Grima, docent i membre de la plataforma ciutadana de tarannà ecologista Segura Transparent.
La desconnexió entre València, centre neuràlgic del poder polític i econòmic del País Valencià, i el Baix Segura s'ha fonamentat, en primer terme, per la ubicació geogràfica. «Estar lluny de València ha estat un factor negatiu. La zona sud sempre ha notat una certa desafecció, una llunyania envers el cap i casal», indica Josep Candela, president de l'Institut d'Estudis Guardamarencs, ubicat inequívocament a la població amb denominació homònima. «Hi ha una qüestió geogràfica essencial. Des d'Oriola, en poc menys de mitja hora pots estar a Múrcia mentre que per desplaçar-te a València, si ho fas en cotxe, tardes més de dues hores. No diguem si ho intentes amb alguna mena de transport públic. La població s'ha sentit desconnectada de València per aquest condicionament geogràfic, però també per una manca de representativitat a València, així com d'identificació, de vegades, amb la simbologia rere la identitat valenciana. El sud és un territori on es produeix un trencaclosques identitari que també ha dificultat les relacions entre aquesta comarca perifèrica i la capital valenciana», desgrana Andreu Cañadas, autor de Temptacions de frontera. Identitat, política i territori al sud valencià (Fundació Nexe, 2021).
Aquesta zona perifèrica, marcada per la condició de frontera valenciana amb Múrcia, ha combregat, en contra de la concepció instal·lada en altres indrets del País Valencià, una cultura comarcal que, fins i tot, s'ha desenvolupat de manera autònoma a la influència murciana. O, si més no, així ho defensa Cañadas: «El sud, de vegades sense interacció entre les diferents comarques que el conformen, ha estat desvinculat de València, però també, fins i tot, de Múrcia. Al Baix Segura, hi ha una dita expressada per habitants de tota ideologia en la qual es diu: Ni Murcia, ni València: Vega Baja independencia! Com totes les dites, reflecteix, en certa manera, la realitat i el sentiment d'aquesta comarca, la qual, evidentment, hauria estat més lligada a la resta del territori valencià en cas d'atendre les seues demandes històriques». «S'ha produït un abandonament de les necessitats dels pobles de la comarca, tot i que en determinats municipis costaners s'ha gastat per damunt de les seues possibilitats atès la recepció d'ingressos dels residents estrangers. Malgrat tot, la realitat és que no s'han resolt els problemes d'una comarca infrafinançada», reforça López Grima.
El greuge comparatiu, segons exposa l'autor del llibre patrocinat per la Fundació Nexe, s'evidència amb l'exemple simbòlic del tractament de l'horta de València respecte al camp d'Oriola. «Ambdues hortes són històriques, de les més importants d'Europa. Però la importància i la reivindicació atorgada a València des de les institucions ha estat extremadament superior si es compra amb l'horta d'Oriola», contraposa Cañadas. En aquesta desconnexió, també ha jugat el comportament electoralista de les forces conservadores, les quals han convertit aquest territori en un feu de la dreta amb delegacions al País Valencià. «L'estratègia de la dreta, la qual ha fomentat l'antivalencianisme i un cert rebuig cap a la llengua, ha estat un element de distorsió», interpreta Candela, qui també retrau l'actitud lingüística dels dirigents botànics quan «sovint usen el castellà per a parlar del Baix Segura». «La qüestió lingüística han estat una de les soflames de les forces conservadores a la comarca. Cap govern ha afrontat la qüestió lingüística d'una manera racional i científica, i s'ha convertit en factor de distància entre el Baix Segura i el País Valencià», remarca López Grima.
«El Baix Segura és una comarca desbastada per les mancances socials, culturals i educatives», assenyala Maria Jesús Pérez, actualment directora general de Participació de la Generalitat Valenciana per Esquerra Unida del País Valencià i amb llarga trajectòria d'implicació en els moviments socials de l'extrem sud nostrat, qui recorda: «La comarca compta amb una emergència social important». El Baix Segura, com a terra de perifèria, registra unes xifres de pobresa preocupants. Segons les últimes dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística, la comarca concentra tres de les cinc poblacions superiors als 20.000 habitants amb una renda menys elevada d'arreu del País Valencià. Es tracta d'Almoradí, amb 7.840,24 euros per habitant; Torrevella, amb 7.943,80 euros; i Pilar de la Foradada, amb 8.631,55 euros. Almoradí, de fet, és l'octava població de l'Estat espanyol que supera els 20.000 habitants amb menys renda per ciutadà.
Les dades oferides per l'Enquesta de Condicions de Vida de l'any 2019 consolidaven aquesta fotografia d'emergència social. Segons aquest estudi, el Baix Segura comptava amb la taxa de risc de pobresa més elevada del territori valencià, amb un 32% i amb l'índex més elevat d'exclusió social AROPE del País Valencià, amb un 34,5%. Amb un 15,3% dels residents de la comarca amb mancances materials, era el territori valencià amb una proporció més gran de persones residents en llars amb mancança material severa. Encara més, ocupava la segona posició dintre de les comarques valencianes amb menys renda mitjana per unitat de consum, només superada per una diferència de poc més 400 euros per la Marina Alta. «La vulnerabilitat social és causada per un model econòmic precari, fonamentat en el turisme de sol i platja», indica Pérez. «L'expansió urbanística desmesurada ha provocat que ciutats com ara Torrevella tinguen una taxa de serveis públics per habitants profundament precària. El context d'emergència social del Baix Segura és similar al sud peninsular espanyol», assegura Cañadas.
«Aquests indicadors són molt qüestionables perquè no tenen en compte la població real existent i el seu nivell econòmic. Els residents que hi ha a la comarca, i que procedeixen de països europeus, tenen un nivell de renda alt, i això no es té en compte a l'hora de calcular aquests indicadors», contraposa Olcina, qui exposa: «La comarca ha evolucionat moltíssim des dels anys seixanta del passat segle, quan va començar l'enlairament de l'economia valenciana, a causa de l'activitat industrial i sobretot turística. Ha passat de ser una comarca de base agrària a una comarca que té la seua base econòmica fonamental en els serveis i el turisme residencial. Estem en una comarca amb l'agricultura d'avantguarda més important de la Comunitat Valenciana. I amb un dels desenvolupaments del turisme residencial més importants d'Espanya. Ha de destacar-se, això si, el contrast existent entre la franja costanera, d'especialització turística i els municipis de l'horta pròpiament dits, on el pes de l'activitat agrària i la indústria agroalimentària és destacat».
La queixa més repetida des del Baix Segura, però, són els problemes de mobilitat. «La comarca està desvertebrada des del punt de vista del transport. No hi ha autèntic servei públic de connexió entre els pobles. La xarxa existent està excessivament vinculada a l'activitat del turisme de sol i platja, però no a les necessitats de mobilitat dels habitants de la comarca», critica Candela. «Hi ha dèficits històrics que segueixen sense solucionar-se, com ara l'electrificació del tram entre Alacant i Múrcia», denuncia López Grima respecte d'una línia que està entre les 20 més transitades del conjunt de l'Estat espanyol. «Recentment s'ha inaugurat l'AVE fins a Oriola, com a pas previ a la seua arribada fins a Múrcia, però s'ha descurat moltíssim el transport de ferrocarril per ample espanyol. La línia de rodalia entre Alacant i Múrcia és una de les més abandonades d'Espanya, en una àrea d'enorme dinamisme econòmic i poblacional. És tercermundista, realment», retrau Olcina.
«És necessària l'ampliació de l'autovia A-7 entre Elx i Múrcia. El volum de mercaderies que es mou diàriament en aquesta via precisa d'un tercer carril en cada sentit. Ha de reformular-se la CV-95. Així mateix, s'ha de reconfigurar la carretera N-332 entre Guardamar i Pilar de la Foradada, perquè és un dels trams de major congestió de trànsit del litoral mediterrani espanyol, especialment a l'estiu», incorpora l'expert en geografia, el qual suma a la llista d'infraestructures de mobilitat pendents la projecció d'un «tramvia litoral entre Alacant i Oriola costa». «Seria un gran avanç traçar un ramal de l'AVE des d'Elx a Torrevella. No s'ha d'oblidar que a Sant Isidre està localitzat un dels pols logístics més importants del sud-est peninsular que està cridat a tenir un protagonisme molt important en el futur», complementa.
DANA, punt d'inflexió?
L'impacte de la gota freda del 2019, la qual forçava a reconstruir una zona devastada per la quantitat de precipitacions registrades, sembla haver canviat la mirada del Consell. «Des d'aquell desastre, crec que s'ha produït un tomb en les prioritats del Govern valencià, amb una mirada més atenta a les necessitats del sud», interpreta Pérez, com a membre de l'executiu valencià i oriünda de la comarca. La conselleria d'Educació, Cultura i Esports, encapçalada pel valencianista Vicent Marzà, per exemple, va ressaltar fa escassos mesos que el Baix Segura concentrava el volum més gran d'inversió en infraestructures escolars del departament de Campanar. Es tracta d'un desemborsament de 150 milions d'euros per construir i millorar 80 centres educatius en més de 20 municipis. «Permetrà generar més de 3.700 llocs de treball directes i indirectes en el sector de la construcció», van subratllar des de la conselleria encapçalada per Compromís.
«En els últims anys, s'ha notat un canvi en la consideració del Baix Segura per part del Govern valencià, especialment amb motiu de la DANA de l'any 2019. La posada en marxa delPla Vega RenHace ha estat un encert. És la gran oportunitat que té aquest territori per a reformular-se, per a adaptar-se al canvi climàtic i fer més resilient la seua població i les seues activitats econòmiques davant els riscos naturals, especialment climàtics, cada vegada més freqüents. En els territoris de perifèria, com ho és el Baix Segura, respecte a una capital central, el més important és el diàleg constant, els gestos de col·laboració i, finalment, les inversions. I el Govern valencià actual ho està duent a terme», afirma Olcina, qui també ocupa el càrrec de comissionat d'aquest projecte. «Es tracta d'una de les últimes oportunitats per reconnectar el Baix Segura amb la resta de la Comunitat Valenciana», agrega Antonio Alonso, director de l'oficina del pla Vega RenHace.
Coneixedor dels «dèficits històrics de la comarca» i de «la distància emocional que hi ha entre el Baix Segura i València», assegura que aquest pla «no tracta de fer més estudis, sinó de desenterrar-los i posar en marxa aquelles actuacions demanades per la ciutadania». «S'ha de recordar que les actuacions són fruit del consens entre els diversos actors socials, civils, ciutadans i econòmics de la comarca», assenyala d'un pla que té com a objectiu «aprofitar la catàstrofe de la DANA de l'any 2019 en una ocasió per a impulsar un entorn resilient que afavorisca la regeneració econòmica i social del Baix Segura al mateix temps que es promou un desenvolupament territorial absolutament respectuós amb el medi ambient, que prepare per a futurs episodis la comarca, així com possibilite una major vertebració del territori del Baix Segura amb la resta de la Comunitat Valenciana». La millora de les infraestructures hidràuliques vinculades al riu Segura, la creació d'un centre europeu d'investigació en extrems, emergències i tecnologia de l'aigua, la posada en marxa d'un parc cultural que ressalte la riquesa patrimonial d'Oriola, un pla de mobilitat que impulse el transport públic i un pla d'acció territorial del conjunt de la comarca, en el qual es dissenyarà l'estratègia urbanística del futur, constitueixen algunes de les accions més rellevants.
«El pla Vega RenHace no són només grans obres, sinó un projecte de transformació i adaptació als nous reptes de futur de la comarca. Mentre l'oficina es mantinga com apolítica i compte amb una duració més enllà de l'actual executiu valencià, és a dir, que siga inalterable al color polític que ocupe la Generalitat Valenciana, aquest full de ruta serà una oportunitat per satisfer les necessitats d'una comarca històricament infradotada. Si s'eviten temptacions electoralistes, de jugar al curt termini per interès a les urnes, i segueix sent un pla a mitjà i llarg termini, es podrà reconnectar el Baix Segura amb la resta de la Comunitat Valenciana», expressa Alonso. «Al Baix Segura, duem arrossegant una motxilla de greuges i mancances que no es resolen en una sola legislatura», afegeix Pérez sobre el llarg camí iniciat perquè l'extrem sud valencià deixe de ser un territori de perifèria oblidat i, a conseqüència, desvinculat emocionalment amb la resta del País Valencià i, especialment, de la seua capital política i econòmica.