El tràfec d'excavadores, grues, palets de rajoles i formigoneres en espais naturals, a terrenys de reconegut valor ecològic, s'havia instal·lat com a un malson del passat, d'una època caracteritzada per una bombolla immobiliària que va arrasar incomptables kilòmetres de costa verge o camps d'horta productiva, la qual a poblacions com ara València o Oriola compta amb un patrimoni sentimental i cultural indissociable de la construcció identitària local. En temps d'emergència climàtica, de proclames cap a un urbanisme sostenible i allunyat de la concepció depredadora imperant durant dècades enrere, renaixen projectes heretats d'aquella etapa de vi i roses del totxo.
Al litoral sud del País Valencià, indret sotmès durant anys i anys a la pressió de l'urbanisme depredador, s'ha reactivat un projecte que amenaça d'impregnar de ciment l'últim tram verge de la costa d'Oriola (Baix Segura), tal com ha advertit, entre altres, Ecologistes en Acció imposant la bandera negra a la zona costanera. La promotora Playa Salvaje SA, vinculada al Grup Immobiliari Gomendio, pressiona des de fa anys per aconseguir el vistiplau a la construcció de 2.274 habitatges a Cala Mosca, un paratge que compta amb fauna i flora protegida i amb risc de vulnerabilitat, com ara el caragol Tudorella Mauretanica i la planta Cap de Gat. La iniciativa urbanística, amb una extensió de 456.000 metres quadrats, va ser aprovada en 2007, quan l'Ajuntament d'Oriola estava comandat pel PP, a través d'un pla parcial que desenvolupava la qualificació de sòl urbanitzable programat recollida en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1990.
El llum verd a la jugada urbanística per part d'una corporació municipal majoritàriament conservadora, però, va desencadenar una lluita ciutadana, de grups ecologistes i de la formació municipalista Claro. «La batalla per evitar que la rajola i el ciment acaben amb l'espai natural de Cala Mosca és antiga, i ha tingut com a fita les 7.000 signatures que vam recollir contra el projecte. Gràcies a l'èxit de firmes ciutadanes, vam traslladar la qüestió al Parlament Europeu. Arran d'aquell moviment, vam forçar la realització d'una declaració d'impacte ambiental envers el projecte urbanístic», relata Bob Houliston, exdirigent de Claro i protagonista d'aquella recollida de signatures per aturar l'operació de construcció d'habitatges al litoral de la ciutat del Baix Segura. «Va ser una gran victòria per protegir l'espai enfront dels interessos del promotor», ressalta.
La Generalitat Valenciana, a través de la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, encapçalada per Elena Cebrián, independent nomenada per Compromís, va emetre en febrer de 2019 una declaració d'impacte ambiental favorable al projecte urbanístic. D'aquesta manera, la iniciativa immobiliària comptava amb l'aval del bipartit botànic, el qual havia descartat la incorporació de l'operació urbanística dintre del Pla d'Acció Territorial del Baix Segura, instrument impulsat per la conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori per racionalitzar l'expansió i el creixement urbanístic a la frontera sud del País Valencià. La resolució favorable a la construcció de 2.274 habitatges, tanmateix, estava subjecta a diversos condicionants, com ara la modificació del projecte per garantir la disponibilitat de recursos hídrics d'acord amb les disposicions de la Unió Europea.
L'aval de l'administració autonòmica valenciana va possibilitar que l'actual Ajuntament d'Oriola, governat en coalició pel PP i Ciutadans, haja decidit desencallar aquest projecte urbanístic, a pesar del seu impacte mediambiental sobre el litoral del sud valencià. «Es tracta d'una actuació urbanística recollida al PGOU i que va ser aprovada a través del pla parcial corresponent. Com a responsable d'urbanisme, independentment de la meua consideració sobre la necessitat o no d'aquesta iniciativa urbanística, la meua obligació és complir amb la llei i garantir jurídicament l'adequat desenvolupament dels expedients. I és, precisament, com estem actuant a Cala Mosca», exposa José Aix, regidor d'Urbanisme, Seguretat Ciutadans i Educació per Ciutadans a l'Ajuntament d'Oriola, qui assegura: «Aquest projecte és una oportunitat per generar activitat i riquesa al municipi». «Estem parlant de preservar l'últim kilòmetre de platja verge de la costa oriolana i, pràcticament, del litoral sud valencià. No ens podem permetre que urbanitzen aquest darrer tram de costa després d'haver-ne dilapidat kilòmetres i kilòmetres amb un creixement urbanístic insostenible a la ciutat», contraposa Carolina Gracia, regidora del PSPV al consistori de la població del Baix Segura.
L'equip municipal, com a argument per defensar que no hi ha una altra alternativa que tramitar el projecte, ha defensat reiteradament que una reversió del projecte urbanístic comportaria una indemnització milionària al promotor, qui va anunciar, justament, que en cas d'aturar la iniciativa immobiliària per part de l'Ajuntament d'Oriola, exigiria un lucre cessant de 213 milions d'euros. «Desclassificar el sòl suposaria hipotecar durant dècades Oriola. No es poden limitar els drets dels propietaris dels terrenys d'una manera capritxosa i s'ha de complir amb l'ordenament legal, així com garantir la seguretat jurídica. Ara bé, si la Generalitat Valenciana està disposada a sufragar aquesta despesa per evitar el desenvolupament del projecte, per nosaltres fantàstic. Però no crec que estiga per gastar quantitats d'aquesta envergadura alegrament», apunta Aix, qui critica «les diferències d'opinió» entre el PSPV d'Oriola i els socialistes valencians. «El PP ha d'assumir les conseqüències d'haver tramitat un pla que afecta a la zona de Cala Mosca i que per la seua aprovació atorga drets de compensació als propietaris. El PP ha d'afrontar les errades del passat que estan condemnant mediambientalment i urbanística a Oriola», replica Gracia, qui assenyala: «En el nou PGOU que s'està impulsant, l'actual equip municipal de dretes aposta per un creixement urbanístic irreal, perquè no contempla zones que, malauradament, vol urbanitzar com Cala Mosca».
«Aquest projecte és una aberració mediambiental, urbanística i socioeconòmica per a Oriola», critica Carlos Bernabé, regidor de Canviem Oriola, una candidatura municipalista que va concórrer en aliança amb Claro i que integrava Esquerra Unida del País Valencià i Podem. «La construcció de 2.274 habitatges en Cala Mosca suposa, a banda de posar en perill les espècies autòctones, afegir pressió urbanística sobre la zona de la costa, amb la qual cosa es poden agreujar les deficiències existents en recursos hídrics i en el servei de la recollida de residus sòlids. Urbanitzar Cala Mosca, el darrer tram de platja verge d'Oriola i de la façana marítima de la població, suposa accelerar el col·lapse ecològic del litoral valencià», complementa. Canviem Oriola va informar que la Unitat de Medi Ambient de la Fiscalia General de l'Estat va interessar-se, de nou, pel cens d'espècies protegides incorporat a la declaració d'impacte ambiental. Segons va desvelar la candidatura municipalista, la vigilància del Ministeri Públic va donar-se per les sospites envers la incorrecta elaboració del cens per part de l'empresa de les zones naturals a protegir del ciment. L'objectiu d'aquest suposat tripijoc, a parer de la força progressista, era disposar de més terreny per edificar i, en conseqüència, obtenir un benefici econòmic més gran amb l'operació immobiliària.
A la fiscalització de la Fiscalia General de l'Estat, se sumava la negativa de la Direcció General de Carreteres del Govern espanyol a l'impuls del projecte. En un informe autènticament demolidor, advertia de «les conseqüències negatives en relació amb la saturació acústica i de trànsit en la zona, que repercutiria en una pitjor qualitat de vida per als habitants». «La urbanització de Cala Mosca suposaria una saturació encara més gran de la N-332, la qual experimenta un col·lapse en les seues eixides quan estem en temporada turística o en els moments de gran afluència a les segones residències. Amb 3.000 vehicles més, segons els càlculs del promotor, el col·lapse està garantit, així com un agreujament dels dèficits d'infraestructures i serveis que patim a Oriola Costa», avisa Houliston. «Oriola és una ciutat complexa i la zona de costa encara ho és més. És cert que Oriola Costa necessita millors serveis, però aquest plantejament urbanístic, a més de protegir el medi ambient, garanteix la prestació dels serveis bàsics als nous habitatges i a Oriola Costa», sosté Aix.
«El projecte compta amb informes desfavorables, com ara l'existent de Carreteres i un altre que assenyala els problemes que hi haguera en la gestió de les aigües residuals de la urbanització», indica Bernabé, qui apunta que «el projecte encara manca de l'informe preceptiu de la Direcció General de Medi Ambient Natural i Avaluació Ambiental, ni de l'informe preceptiu per l'àrea d'Hisenda ni tècnics sobre l'adequació a les exigències de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa». Canviem Oriola denuncia, fins i tot, ombres, com ara quan el departament municipal d'Urbanisme va contravenir el secretari de l'Ajuntament d'Oriola en març per saltar-se un informe que havia requerit el funcionari municipal per tramitar la iniciativa immobiliària. «Hi ha molta velocitat i molta presa», critica Bernabé, qui cita un exemple «d'aquesta velocitat sospitosa en la tramitació de l'expedient urbanístic»: «El promotor va registrar un dia la valoració d'un document i el cap d'urbanisme va demanar el mateix dia, quan en altres procediments hi ha més lentitud, l'elaboració d'un informe al respecte a un tècnic». «El cap d'urbanisme, d'altra banda, va copiar i assumir, amb errades incloses, les al·legacions del promotor, així com ha comprat el discurs del promotor en el fet que ja està urbanitzat el 70% dels terrenys, mentre que altres informes tècnics indiquen que el percentatge d'urbanització és del 44%. Als expedients, en l'apartat dels antecedents, per citar una altra ombra, no consten els requeriments de la fiscalia», retrau.
Una barreja, segons la candidatura progressista, «d'omissions, velocitats i mentides que fa sospitar». «Arran d'aquestes sospites, i d'apreciar la possibilitat de delictes en la tramitació de l'expedient, hem presentat una denúncia a la Fiscalia Anticorrupció», expressa sobre un escrit del qual no ha transcendit el seu contingut. I critica: «La carta enviada pel promotor per pressionar als diputats de les Corts Valencianes a favor del projecte mostra els interessos que s'hi juguen amb aquesta operació urbanística». «Em preocupa aquesta interpretació de la llei i dels processos administratius que fa Canviem Oriola, la qual és arbitrària i capritxosa. Canviem Oriola està llençant falsedats sobre l'actuació rigorosa de la regidora d'Urbanisme i de l'equip municipal d'Oriola. Han de tenir molt de compte amb les seues afirmacions envers el procés de tramitació de Cala Mosa, especialment quan afirmen que hi ha irregularitats. Si Canviem Oriola decideix generar un problema, possiblement tindran un més gran amb aquestes acusacions», replica Aix.
Amb l'ombra persistent d'aquesta denúncia a Fiscalia Anticorrupció i dos informes tècnics desfavorables, la coalició municipal conformada pel PP i Ciutadans pretenia aprovar la tramitació del projecte a principis d'aquesta setmana. Les diferències entre els socis de govern, tanmateix, van aturar l'aprovació del projecte en comissió, el pas previ per dur-ho a plenari amb l'objectiu de ratificar, de manera definitiva, el llum verd. Els populars van observar-hi precipitació en la tramitació de l'expedient urbanístic i, junt amb l'extrema dreta Vox, optaven per abstenir-se. Arran d'aquesta situació, va aturar-se per la manca de majoria a la comissió, atès l'oposició dels grups d'esquerres. «Sobta que el soci majoritari [en referència al PP] parle de precipitació quan Intervenció, que depèn d'una regidora controlada per aquesta formació, va incorporar el seu informe a les 9:15 del matí, quan la comissió s'iniciava a les 9:30», retrau Aix en una jornada municipal en la qual van albirar-se diferències puntuals i temporals entre PP i Ciutadans. «Tot i la celebració que va haver-hi, simplement s'ha guanyat temps. L'equip municipal d'Oriola no ha canviat de parer envers la tramitació d'aquesta urbanització», congela Gracia, en contraposició a determinades felicitacions polítiques. L'amenaça de l'urbanisme depredador persisteix sobre l'últim tram verge del litoral sud del País Valencià.