L'emergència sanitària del coronavirus ha provocat que organitzacions ultradretanes adopten com a element del seu discurs la conspiració contra les vacunes. Si a l'Estat espanyol l'extrema dreta Vox ha flirtejat amb l'escepticisme envers els vaccins negant-se a revelar si la seua cúpula s'havia immunitzat, a Itàlia formacions neofeixistes com ara Forza Nuova han impulsat manifestacions contra l'exigència del passaport COVID, és a dir, contra l'obligatorietat d'haver rebut la pauta completa per accedir-hi a determinats espais públics. El 9 d'octubre passat, mentre al País Valencià celebrava la seua diada nacional, Forza Nuova va organitzar una marxa negacionista a Roma que va acabar amb militants d'aquest partit neofeixista assaltant la seu del principal sindicat transalpí, la Confederació General Italiana del Treball.
Aquella acció violenta va comportar que a mitjan octubre el Senat italià acordara, a proposta de formacions progressistes com ara el Partit Demòcrata, la il·legalització de Forza Nuova. La decisió parlamentària, que compta amb un llarg i complicat camí per materialitzar-se, ha reactivat la discussió a l'Estat espanyol sobre la conveniència d'impulsar aquesta via per frenar l'avanç de les diferents forces de caràcter ultradretà, especialment en dates com el 20-N quan es produeixen diverses exaltacions feixistes per l'aniversari de la mort del dictador Francisco Franco i el pistoler falangista José Primo de Rivera. La fórmula de la il·legalització comptaria amb encaix legal, però sota una sèrie de requisits. «No és prou que un grup siga d'extrema dreta o feixista, ni que plantege discursos antisistema, ni que vulga canviar el règim polític del país. La justícia només podria il·legalitzar una formació que compta amb una estructura que empre la violència o, si més no, que empare el seu ús per aconseguir els seus objectius polítics», explica el magistrat Joaquim Bosch.
«Cantar himnes feixistes com ara 'Cara al Sol' o anar-hi contra les persones migrades que entren de manera irregular no és suficient per a justificar la seua il·legalització. Aquestes formacions haurien de preconitzar un missatge sistemàtic de rebuig de determinades persones per la seua religió, orientació sexual o procedència geogràfica, on la raó de ser d'aquest partit o el seu eix ideològic principal siga l'eliminació de la societat d'un col·lectiu concret», amplia el també portaveu valencià de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, qui anota: «És evident que hi ha una zona de grisos, la qual ha de jugar sempre a favor del pluralisme polític. Quan s'ataca verbalment als menors estrangers no acompanyats s'està practicant el racisme militant, demanant que no se'ls protegisca o que s'aplique d'una altra manera la llei d'estrangeria? És evident que l'extrema dreta sap jugar amb aquesta ambigüitat».
El mecanisme, tanmateix, a través del qual es podrien il·legalitzar les formacions ultradretanes és la llei de partits de l'any 2002, creada, en el seu moment, per prohibir el concurs polític de la marca de l'esquerra abertzaleHerri Batasuna. «La llei de partits del 2002 atorga cobertura legal per il·legalitzar partits, però aquesta decisió només pot prendre-la el Tribunal Suprem: no pot aplicar-la qualsevol jutge», desgrana José Luis Martí, professor de Filosofia del Dret de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. «Aquesta normativa recull tres supòsits: ha de ser una organització il·lícita, la qual cosa està ben definida al codi penal; fomentar, propiciar o legitimar la violència, una consideració molt àmplia que depèn de la consideració del jutge; i que vulnere els principis democràtics. Ara bé, què s'entén per vulnerar els principis democràtics? Amb l'amplitud d'aquests supòsits, realment es podria il·legalitzar pràcticament qualsevol partit», adverteix.
La conformació de l'Estat espanyol com a una democràcia procedimental i no militant, com ho és Alemanya, allunya la possibilitat d'il·legalització de les formacions ultradretanes. «Espanya no és una democràcia militant i, per tant, s'accepta qualsevol partit que complisca amb les regles de joc, malgrat que en el seu programa electoral o en els seus discursos aposte per canviar el text constitucional. En principi, pensaríem que és millor una democràcia militant, ja que es podrien excloure certes opcions polítiques ultradretanes per considerar-les amb posicionaments que atempten contra la democràcia. S'ha de tenir en compte, però, que quan s'obre l'aixeta, pots trobar-te amb interpretacions que observarien altres partits com a il·legalitzables per altres motius», avisa.
«És cert que, amb una interpretació extensiva de la llei de partits, es podria entendre que els discursos xenòfobs i d'assenyalament de persones migrades de l'extrema dreta seria fomentar la violència. S'ha de tenir en compte, tanmateix, que l'encarregat de determinar aquestes qüestions és el Tribunal Suprem, un òrgan que en molts països ostenta un caràcter conservador i que, particularment, a Espanya ho és força. Hi ha risc, per tant, que aquestes propostes puguen tornar-se en contra a opcions progressistes independentistes o a Unides Podem, atesa l'actual configuració de la justícia», reflexiona, així com considera, des d'un prisma estrictament personal, que «la llei de partits del 2002, atès la seua capacitat d'interpretació extensiva és anticonstitucional». «El feixisme i a l'extrema s'ha de combatre en el debat públic i en les eleccions», esgrimeix.
«Igual que ocorre en la llibertat d'expressió, el dret a participació política s'ha de defensar acèrrimament, i únicament en casos que hi haja una clara acreditació dels vincles d'un partit amb la violència sistemàtica cap a un determinat col·lectiu, s'hi han de restringir», coincideix Bosch, qui recorda: «Hi ha moltes zones grises, tal com ha demostrat l'experiència al País Basc amb l'esquerra abertzale». «Entrar en il·legalitzacions de partits. És fer-ho terrenys perillosos dintre d'una societat democràtica: avui pot aplicar-se en un sentit, però demà pot anar-hi al contrari». «El dubte ha de jugar sempre a favor de la participació política», ressalta, malgrat assenyalar: «No és descartable, amb tot, que a l'Estat espanyol hi haja grups d'extrema dreta amb ideari nazi que no s'han il·legalitzat per no investigar-se».
Al perill d'obrir la capsa de les il·legalitzacions, atès que pot suposar més una nova amenaça de les opcions conservadores cap a altres forces polítiques que una estratègia de protegir la democràcia de l'extrema dreta, se suma la seua poca utilitat per acabar amb l'auge ultra. O, si més no, així ho considera la politòloga especialitzada en moviments d'extrema dreta, Anna López: «Hi ha experts, com ara Cas Mudde, que desaconsellen aquesta fórmula. L'experiència europea indica, a més, que aquesta estratègia és fallida, perquè en molts països d'Europa no ho han aconseguit. Alemanya, per exemple, és una democràcia militant i no va aconseguir-ho quan va intentar-ho l'any 2003, ni actualment amb la ultradretana Alternativa per Alemanya», expressa l'autora d'un treball d'investigació envoltant de la formació neofeixista España 2000, qui recorda com països com ara «Alemanya o França il·legalitzen cada any centenars de grupuscles feixistes» sense que tinga cap efecte en aturar l'ascens ultradretà. «A l'Estat espanyol, formacions com ara España 2000, saben com burlar els límits», anota.
Com a tècnica per «combatre l'extrema dreta», segons considera aquesta experta, «és millor fer un esforç d'entendre el seu suport a les urnes sense apriorismes». «És fonamental l'elaboració d'un diagnòstic sobre com han aconseguit atraure vots per a frenar el seu avanç», insisteix, per argumentar: «L'estratègia de la il·legalització, la qual seria força complicada a l'Estat espanyol atès els precedents d'altres democràcies d'Europa més consolidades que l'espanyola, no funciona, ja que pot alimentar el seu discurs victimista. A més, pot tornar-se en contra amb la proposta d'il·legalitzar formacions independentistes o de nacionalismes perifèrics», indica. «Altres tècniques, com ara catalogar-los de feixistes per alimentar el rebuig entre la població, tampoc és útil. És una estratègia tradicional de l'antifeixisme dels vuitanta que té poca efectivitat amb l'extrema dreta de vestit i corbata, especialment perquè, fins i tot, pot envalentir als votants més joves», agrega.
«Cal il·legalitzar les formacions ultradretanes o feixistes per salut democràtica», contraposa Sergio Gracia, director del Centre d'Investigació de l'Extrema Dreta (CINVED). «La llei de partits fa esment al foment de la violència com a motiu per a la il·legalització de formacions polítiques quan hi ha líders d'organitzacions d'extrema dreta que han demanat aixecaments militars per enderrocar el Govern de Pedro Sánchez o han expressat que s'havia de matar per Espanya», assenyala l'investigador a la Universitat de Còrdova, en referència a les expressions llençades per referents de les formacions feixistes Aliança Nacional i Falange. «A Grècia, per exemple, van aconseguir il·legalitzar Alba Daurada, la qual cosa va contribuir a reduir la força de l'extrema dreta al país hel·lè», exemplifica. I tanca: «A Espanya, en canvi, seguim pagant l'herència de la dictadura».