-Vostè, junt amb altres especialistes, ha confeccionat un estudi sobre les capacitats de producció d'energia renovable del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i Aragó, entre altres territoris de l'Estat espanyol. Quin és l'escenari futur que dibuixen?
Estem veient que la tendència actual és la instal·lació de potència renovable, en la majoria dels casos, a territoris despoblats. En la nostra projecció, fem una anàlisi de la capacitat renovable necessària per a descarbonitzar de manera total l'economia i observem com territoris amb menor població, amb una menor densitat d'habitants, tindrien produccions energètiques que podrien arribar a ser set vegades superiors a la seua demanda elèctrica. I, per tant, s'encarregarien, principalment, de subministrar energia a territoris amb una densitat de població alta.
-En aquesta prospecció, Aragó emergeix com a un territori excedentari en energia renovable. Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, per contra, serien deficitàries. Per què és dona aquesta situació?
Principalment, perquè Aragó gaudeix d'un territori extens i amb una densitat de població baixa, la qual cosa provoca que el sòl siga més barat per a la instal·lació d'energies renovables. A més, els aragonesos disposen d'un recurs renovable prou interessant en comparació amb la resta: és el territori en el qual hi ha més kilòmetres quadrats de vent amb velocitats superiors a sis metres per segon i que no es tracte de parcs naturals. Catalunya o les Illes Balears, per exemple, disposen d'un menor potencial de producció d'energia renovable perquè els seus territoris presenten una densitat de població més elevada i, en conseqüència, el preu del sòl per a ubicar instal·lacions és més car. Aquesta circumstància, sumada a la comentada d'albergar una densitat de població més elevada, fa que s'albire un escenari per a les Illes Balears i Catalunya de dèficit en la seua producció renovable si l'objectiu és cobrir l'actual demanda amb una energia 100% allunyada de combustibles fòssils.
-A la recerca, de fet, avisen que hi ha límits, en el cas de les autonomies banyades per la mar Mediterrània, al seu desenvolupament de les energies renovables.
Els límits, com he comentat, vénen marcats per l'existència del sòl i el seu preu, especialment per al cas del desplegament de les instal·lacions per generar energia eòlica terrestre. Sempre existeix la possibilitat de desenvolupar parcs eòlics marins, però és una modalitat que hem deixat a banda del nostre estudi per la manca de claredat en la seua legislació i la propietat estatal del territori marí. També hi ha l'alternativa d'impulsar altres energies com podria ser la biomassa. Ara bé, vam observar que el seu potencial compta amb limitacions i que no seria suficient, en tot cas, per substituir el gas natural que necessita actualment aquests territoris i, de manera més destacada, la seua indústria.
-Aquesta visió, tanmateix, contrasta amb la proliferació de projectes que hi ha previstos, especialment en determinades zones valencianes i catalanes.
S'estan projectant, però si ho compares amb altres territoris i amb la capacitat de producció que seria necessària per a cobrir la demanda, la previsió de projectes és molt menor. Si consultes la planificació de la xarxa elèctrica espanyola o la potència que ha sigut instal·lada, els resultats que s'extrauen permeten concloure una tendència a localitzar de manera massiva aquesta mena d'instal·lacions en territori força despoblats.
-Es pot afirmar que hi ha el risc d'una mena de bombolla d'iniciatives de generació d'energia renovable?
Personalment, crec que, en l'actualitat, existeix una bombolla de projectes d'energia renovable. Si compares els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima per a 2030, només en els anys 2022 i 2021 ja s'havien complit. Encara més, entre els permisos per dur-los a termes i la potència instal·lada, ja s'havia duplicat les metes fixades per a l'any 2030. I s'ha de recordar que el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima va néixer l'any 2019. En un any, ja hi havia hagut una demanda tan alta de connexions a xarxa que s'havien duplicat els objectius. Des deel meu punt de vista, es tracta d'una bombolla molt gran, la qual hauria de ser regulada amb planificació energètica per part de les administracions públiques i una correcta ordenació del territori. Atesa la manca de regulació i la proliferació de diversos projectes, ens estem trobant amb multitud de manifestacions en territoris que demanen la instal·lació i la potenciació de les renovables, però no d'aquesta manera. S'està alimentant l'especulació i ens estem encaminant cap a un mapa energètic conformat per unes poques regions productores, una configuració que pot comportar problemes de distribució.
-Quins problemes atresora la confecció d'un mapa autonòmic desequilibrat en termes de producció d'energia renovable?
Si concentres la producció en unes determinades regions, s'està a expenses de 2.500 hores d'intermitència, les quals serien 1.700 pel que fa a l'energia procedent de fonts fotovoltaiques. Aquesta situació requeriria més capacitat d'emmagatzematge. En canvi, si ho distribueixes arreu dels diferents territoris d'una manera planificada i amb una bona ordenació del territori, dintre de les condicions existents, gaudiries d'una generació d'energia renovable més estable. La instal·lació d'aquests projectes sense cap mena de regulació està comportant altres problemes. No conec de manera concreta el cas del País Valencià, però a Aragó s'estan ubicant moltes instal·lacions de renovables sobre parcel·les fèrtils, els quals són un bé necessari per al futur.
-La instal·lació d'aquests parcs solars i eòlics, com adverteixen a l'article d'investigació, compta amb una petjada ambiental i territorial. Quins serien, per denominar-ho d'aquesta manera, la cara B d'aquesta transició ecològica?
Els costos socials i territorials que comporten aquestes instal·lacions és la pèrdua del sòl fèrtil, que implicarà un augment de la dependència alimentària de l'exterior. Amb aquests parcs, s'està condicionant, a més, la planificació d'aquests territoris durant 20, 30 o, fins i tot, més anys. A l'Aragó, per exemple, i segons han denunciat diverses plataformes, s'està produint un efecte de despoblament en els primers pobles que es van instal·lar de manera massiva les renovables. Existeix, així mateix, un impacte ambiental, especialment en la fauna de les zones en les quals s'hi han ubicat. Hi ha una pràctica comuna que està evitant controls més grans en l'impacte ambiental, la qual consisteix a dividir la potència instal·lada i, en conseqüència, estar sotmesos a una avaluació mediambiental de cada una de les parts i no del conjunt del parc de generació d'energia renovable.
-Assenyalen, a més, que la transició ecològica no és bufar i fer ampolles, sinó que estarà condicionada per les reserves de minerals que necessiten aquestes instal·lacions. De quina dimensió és aquesta problemàtica?
És una problemàtica d'una dimensió molt gran. Sempre que claves en l'equació la mobilitat elèctrica, en cas d'impulsar una transició ecològica a escala global, observes com no hi haurà reserves suficients d'aquests minerals. Els nostres càlculs, si seguim amb la mateixa tendència de demanda, són que necessitaríem quatre vegades les reserves conegudes de liti. La situació es repeteix en altres intensitats amb el cobalt i el níquel. Aquestes circumstàncies ens hauria d'empentar a pensar com volem emprendre la transició energètica. Tenir un cotxe elèctric per a cada persona, com en l'actualitat podem tenir de combustió, no serà factible. Haurem de caminar cap a escenaris de mobilitat compartida i de transport públic. Ens haurem d'oblidar de la idea de tenir un cotxe elèctric. No debades, sempre que ho incorpores a l'equació, se'ns distorsionen els càlculs respecte de la disponibilitat de reserves d'aquests minerals arreu del planeta.
-El desenvolupament de la indústria del cotxe elèctric, per tant, és impossible a mitjà i llarg termini. O, si més no, en els termes de substituir l'actual flota alimentada per combustibles fòssils per vehicles amb motors allunyats d'energies contaminants.
No és possible si tenim en compte les reserves conegudes al planeta de minerals necessaris. Per fer aquesta transició energètica, hem de fer un canvi de mentalitat respecte dels nostres hàbits. Hem de passar d'una societat de consum a una societat d'ús. És necessari disminuir la demanda energètica, així com emprendre mesures d'eficiència energètica real. La transició energètica no ha d'implicar necessàriament una pèrdua de la qualitat de vida. No debades, guanyarem qualitat de vida amb l'aire que respirarem. Ara bé, per emprendre una transició energètica real, hem de fer abans una transformació mental.
-L'única solució, siga forçada o no, que es desprèn de la seua radiografia és l'anomenat decreixement, una opció que implicaria un canvi força brusc de l'actual mode de vida, almenys de l'existent a Occident.
Cal donar una imatge, perquè realment seria així si s'engegara de manera correcta, d'una millor qualitat de vida. Els sectors econòmics contaminants han de deixar de créixer i han de guanyar pes aquells relacionats amb la conservació de la naturalesa i que ens permeten, sense augmentar les emissions, gaudir d'un bon nivell de vida. La paraula decreixement compta amb una connotació negativa i, generalment, quan es pronúncia, hi ha una reacció de rebuig. Realment, però, és necessari emprendre aquest decreixement en els sectors de l'economia que contaminen i impulsar aquells que no tenen gaire impacte en el medi ambient i la naturalesa.
-Malgrat aquesta projecció de futur que, per alguns sectors de població, pot sonar no gaire engrescadora, actualment, arran de la guerra a Ucraïna, hi preval les urgències energètiques. Hi ha tant un augment del consum de carbó o del gas liquat com una promesa de l'acceleració de la transició ecològica.
S'hauria d'haver aprofitat per a disminuir la gran de la dependència dels combustibles fòssils a través d'una reducció del consum energètic. Moltes vegades ens centrem en l'oferta, i prestem poca atenció a la demanda. El gas dels Estats Units d'Amèrica, del qual sembla que dependrem temporalment, és més contaminant. Les polítiques impulsades temps enrere, al remat, tenen unes conseqüències, com ara que la Unió Europea incorpore el gas natural com a energia amb certificat verd. De moment, per evitar problemes socials majors, s'ha optat per l'estratègia de capejar el temporal com es puga.