Les llibretes s'havien substituït pels mòbils i els professors pels representants de gran part de les entitats que treballen al País Valencià per la normalització lingüística. A l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, amb un claustre integrat per Acció Cultural del País Valencià, Acicom, ACV Tirant, Ca Revolta, Escola Valenciana, Intersindical Valenciana, Plataforma per la Llengua i Societat Coral el Micalet, s'han examinat aquest dijous PSPV, Compromís i Unides Podem de la seua gestió lingüística com a membres de l'executiu botànic, i Esquerra Republicana del País Valencià com a força de progrès amb propostes per blindar els drets dels catalanoparlants, d'uns ciutadans valencians encara de segona.
Els alumnes escollits per a l'avaluació han estat Pedro Ruiz, diputat a les Corts Valencianes pel PSPV; Nathalie Torres, parlamentària de Compromís a la cambra valenciana; Víctor Mansanet, alcalde de Simat de la Valldigna (Safor) per Unides Podem; i Mikel Forcada, vicesecretari dels republicans valencians. Moderat per la periodista del setmanari EL TEMPS, Violeta Tena, el debat electoral ha comptat amb una introducció de la professional de la comunicació, on ha citat les passes lingüístiques del Botànic, com ara l'acord per la certificació idiomàtica o la creació de l'Oficina de Drets Lingüístics, o ombres com la no-reciprocitat amb TV3 o la no-integració de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull.
Contrastos lingüístics
«El balanç d'aquests vuit anys de govern del Botànic presenta moltes mancances», ha carregat Forcada, qui ha criticat la llei de plurilingüisme per provocar «la desaparició d'un model d'immersió lingüística eficient i refrendat per estudis internacionals». «S'està produint una desvalencianització de moltes escoles», ha advertit sobre l'adeu al sistema de les línies en català i castellà, per atorgar-ne una de freda i una altra de calenta: «És cert que amb recuperat À Punt, però són ja vuit anys sense avanços per TV3, ni tampoc per la resta de mitjans del nostre àmbit lingüístic quan tècnicament és possible. Pel múltiplex actual, hi cap un canal català i un altre balear».
A pesar de reconèixer que s'ha millorat en l'ús institucional de la llengua, s'ha censurat l'actitud de certs representants polítics quan passen la línia Biar-Busot: «Quan venen al sud, tant el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, com l'actual vicepresidenta, Aitana Mas, parlen en castellà, i ho critique com a persona del sud». «El balanç del Botànic no és per fer cap discurs triomfalista», ha afirmat sobre les intervencions del director general de Política Lingüística, el valencianista Rubèn Trenzano, així com ha criticat la versió de la competència lingüística acordada.
«Després de governs obstruccionistes i antivalencianistes, s'han donat passes endavant pel valencià», ha reivindicat Mansanet, qui, tanmateix, ha reconegut que «queden moltes coses per fer i s'han de solucionar les deficiències de l'actual model plurilingüe, s'ha d'aconseguir la reciprocitat de TV3 i ampliar la competència lingüística a l'àmbit sanitari». «La discriminació lingüística a la sanitat és força preocupant», ha avisat, per denunciar el maltractament del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem al català, «el fraccionament de la nostra llengua per part de l'Estat espanyol» i «la discriminació en tots els àmbits del nostre país».
Amb el record permanent que «la seua força parlamentària» els ha impedit desplegar el conjunt del seu programa per la llengua pròpia, Torres ha retret l'actitud de l'oposició conservadora i reaccionària contra l'idioma del País Valencià i «la persecució» contra les entitats que treballen per a la seua promoció. «Han demanat l'exclusió del valencià de diferents àmbits, i el PP va celebrar amb eufòria quan els tribunals van buidar de contingut l'Oficina de Drets Lingüístics», ha fet memòria, així com ha destacat «el desplegament a través de cinc decrets de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià». «No s'ha avançat més en alguns decrets pels tribunals, qui han adoptat interpretacions diferents de les dels anys vuitanta o noranta», ha precisat.
«M'agradaria tenir la reciprocitat amb TV3», ha expressat com a desig i, al seu torn, com a retret cap al PSOE, mentre remarcava «el retorn d'À Punt» i l'impuls per part de la conselleria d'Educació, en mans de Compromís, del canal audiovisual Bon dia, «on conflueixen Catalunya, País Valencià i les Illes Balears en la creació de continguts audiovisuals». No ha estat, però, l'última estocada contra els socialistes: «No s'ha aconseguit incloure l'àmbit sanitari a la competència lingüística per què el partit majoritari de la coalició de govern del Botànic no vol». «Nosaltres volem blindar els drets dels valencianoparlants a la sanitat», ha rememorat.
Al caliu de l'argument que l'anterior model de línies en català i castellà «era segregador des del punt de vista social» i amb l'afirmació sorprenent «d'un increment del valencià a l'escola concertada», ha defensat l'actual model de plurilingüisme per què «és un model de país, el qual és vàlid des de Vinaròs a Oriola, i des de Montanejos a Xeraco». «Estem molt satisfets de la política lingüística duta a terme en els últims vuit anys», ha assegurat Ruiz, qui ha assenyalat l'actitud d'obstrucció «a la promoció del valencià» de la bancada dretana i ultradretana.
«No s'ha pogut avançar més, per exemple, en la reciprocitat amb TV3 per qüestions tècniques», ha justificat, qui ha indicat: «La transició televisiva que està fent-se a l'Estat espanyol ens ha de permetre assolir la reciprocitat audiovisual». «Tenim un problema amb els tribunals, ja que qualsevol iniciativa que ha estat impugnada per l'oposició ha estat interpretada des d'un prisma conservador», ha denunciat, i s'ha alineat personalment amb les paraules de Trenzano, qui va expressar: «El tercer Botànic ha d'abordar la qüestió del valencià a la sanitat».
Manual contra l'emergència lingüística
Com si es tractara d'un catàleg o, si més no, d'un manual contra l'emergència lingüística que experimenta el País Valencià, i el conjunt dels territoris del domini idiomàtic, el dirigent republicà ha plantejat una teràpia de xoc que inclou fàrmacs com ara «recuperar la immersió lingüística», «suprimir l'exempció lingüística», «redignificar els títols de coneixement del valencià», la reciprocitat amb TV3, «redefinir l'Oficina de Drets Lingüístics» o «l'ús del valencià per part dels càrrecs públics». «És important el requisit del valencià a la sanitat. I més si es busca fomentar els serveis de salut mental, on cada persona s'expressa en la llengua que ho sent», ha ressaltat.
«És important continuar la línia de treball engegada en aquests vuits anys, i promoure la llengua per què els joves l'usen més», ha receptat Mansanet, qui ha criticat als republicans amb el raonament que «a Catalunya la immersió no està blindada». «És una crítica de la CUP, una força amb la qual tinc algunes simpaties», ha confessat el batlle de Simat de la Valldigna, mentre Torres, de Compromís, «ha promès més blindatge dels drets lingüístics». «És irrenunciable la competència del valencià a la sanitat. Estem parlant d'un espai on les persones són totalment vulnerables», ha defensat, per subratllar «el treball conjunt» entre els executius catalans, valencians i balears arran de la Declaració de Palma.
Encara que personalment s'ha mostrat a favor, el representant socialista ha admès que a la seua formació «hi ha diferents sensibilitats envers l'aplicació del requisit del valencià a la sanitat». «La seua implementació podria ser un problema per què, en aquests moments, no tenim metges. La majoria marxen a altres països», ha esgrimit per mostrar la postura escèptica a les files socialistes. «Desconec per què no s'ha integrat la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull», ha respost a la pregunta d'Alexandra Usó, presidenta d'Escola Valenciana.
«No sabem per què la llengua no està a la rendició de comptes del Govern del Botànic», ha contestat Torres a la qüestió formulada per José Ignacio Pastor, d'Acicom. Són les darreres preguntes de qui han exercit durant una estona de professors i, especialment, d'avaluadors lingüístics de la gestió i els compromisos pel català de les diferents forces d'esquerres al País Valencià.