En temps de persecució, criminalització i prohibició de la llengua pròpia, la Societat Coral El Micalet de València s’havia convertit en un reducte de valencianitat, de combat per un país silenciat i encara pendent de construir. Les parets del seu teatre van acollir durant els darrers compassos de la dictadura sonoritats que desafiaven el règim antidemocràtic, lletres que parlaven d’una identitat nacional que trencava amb l’espanyolitat monolítica que preconitzava el franquisme.
Vicent Torrent, com a membre de l’Equip València Folk, va ser un d’aquells artistes que van desafiar aquella dictadura monolingüe, així com durant la democràcia va lluitar com a membre del mític grup Al Tall a favor de la valencianitat del país, per una llengua pròpia habitualment víctima de discriminacions quotidianes. La seua tasca per la cultura del País Valencià ha estat premiada aquest dissabte per l’Associació Cívica per la Llengua El Tempir, qui ha guardonat l’activisme per la llengua i pel país de Torrent, la banda musical El Diluvi i l’Agència de Promoció del Valencià d’Elx (Baix Vinalopó).
L’onzena edició d’aquests premis ha estat envoltada d’un aura ben especial: la celebració en 2023 dels trenta anys d’aquella trobada a Elx que va donar llum a l’associació, a una entitat que s’ha erigit en un referent de l’activisme per la valencianitat del sud. Per què la multitud d’iniciatives i campanyes organitzades per El Tempir s’han impulsat amb l’objectiu, com expressa el seu president, Josep Enric Escribano, «de connectar el sud amb la resta de país, d’oferir una opció de construcció del País Valencià des del sud perquè aquest no ens vinga donat des de València».
«Un dels primers assumptes que històricament ha treballat El Tempir ha estat crear i construir un discurs per edificar el país des del sud, fent paleses les seues singularitats», assenyala el màxim dirigent d’una entitat centrada en l’activisme lingüístic, cultural i nacional per combatre «la fràgil situació del valencià al sud». «Enfront d’altres discursos que ofereixen altres identitats, que responen a una incorporació sense complexos i sense problemes a l’espanyolitat lingüística i, per tant, obviant la valencianitat i concebent el valencià com a llengua folklòrica, sempre ens hem centrat per articular un discurs de valencianitat sòlid, ferm i propositiu», indica.
La brúixola, al sud
A un territori viciat per les mirades provincials i una capital sovint mancada de connexió amb la resta del país, El Tempir ha fonamentat la seua tasca per la llengua i la cultura pròpia remarcant l’especificitat del sud. «S’ha assenyalat aquesta particularitat amb la demanda de polítiques lingüístiques territorialitzades, que actuen sobre la realitat sociolingüística de cada zona del País Valencià, i amb lemes que reflectien un discurs autocentrat en el sud. Un dels eslògans que vam impulsar fou ‘Elx en valencià’, el qual va promocionar-se durant els anys de govern d’un PP absolutament valencianòfob», exemplifica.
«Aquest lema va ser rellevat per un altre: ‘Al sud, en valencià’, el qual ens permetria que la gent fora conscient de les nostres problemàtiques», explica. La singularitat de les contrades meridionals està present en totes les seues campanyes, xerrades i activitats. La seua brúixola sempre marca el sud, com ara amb l’organització cada any de les jornades «Llengua i identitat al sud», en els quals s’aborden aquests dos aspectes des del punt de vista econòmic, social, cultural, polític, gastronòmic o turístic.
Els premis, de fet, han estat una gran ferramenta per visualitzar el treball per la llengua al sud, així com per teixir territorialment l’activisme pel país. «Els guardons son una eina per reivindicar a tota aquella gent que actua des del sud, ja que moltes vegades el relat es construeix des de la ciutat de València i sense tenir en compte les compte les aportacions que s’han fet en els extrems del país», exposa el dirigent d’El Tempir, qui àmplia: «L’objectiu dels premis és posar en valor tota aquella gent que fa activisme per la llengua, el país i la cultura des del sud i, en conseqüències, en la majoria de vegades de manera silenciosa».
La gala dels premis, com exposa, «ajuda a crear un flux d’informació entre el conjunt del país i permet a la gent d’altres comarques i zones del territori valencià ser més sensibles a la problemàtica del sus». «Aquest país ha d’entendre que el sud no pot ser entès com una línia fronterera, on d’ací cap avall ja ens ho farem nosaltres i cap amunt ja ens ho fareu vosaltres. La solució ha de ser per a tots, però adequada als ritmes i a les realitats territorials de cadascú», apunta.
«Avui en dia entenem que la política lingüística no es pot concentrar només en fer una campanya publicitària i a fer unes reformes en qüestions d’ensenyament. Entenem que la política lingüística és transversal, i que ha de ser transversal al conjunt de les intervencions i mesures que impulsa un executiu», incorpora. I ho exemplifica: «Quan estàs fent política urbanística, estàs fent política lingüística. I més en un territori com el nostre, on el sector dels serveis té molt de pes dintre de les economies particulars de municipis costaners situats al sud del País Valencià».
Resistència permanent
La lluita per la valencianitat del sud ha estat sempre una lluita feixuga, àrida, però la constitució d’un bipartit PP-Vox al capdavant de la Generalitat Valenciana albira encara més obstacles. «La societat civil ha d’estar sempre al peu de canó, governe qui governe, siga l'esquerra o la dreta», afirma, per puntualitzar que la crítica «no ha de ser destructiva, sinó constructiva». «Ha de servir per millorar les polítiques lingüístiques que s’estan adoptant», subratlla.
«Quan es fan polítiques lingüístiques, han de ser valentes», critica en referència als vuits anys de mandat de les forces botàniques. «Quan la dreta governa, ho fa sense complexos. El gran problema es que l’esquerra governa amb por, i quan s'actua així, s'està assumint el marc mental propi de l’altre», censura. I assenyala: «En la dècada dels vuitanta del segle passat, hi havia una base i un coixí que ens permetia pensar en créixer, però no ha passat perquè no s’ha apostat decididament pel valencià com a llengua pròpia i vehicular del país».
Com a manual de resistència enfront del govern del PP i l'extrema dreta Vox, la recepta de l'entitat per la llengua i la cultura és teixir societat civil. «Cal organitzar-se, però confeccionant un discurs sòlid i ben argumentat. El discurs no ha de ser que no governe el PP i Vox, sinó que ha de tenir llums llargues i ha de projectar i explicar quines són les nostres polítiques lingüístiques diferents i oposades a les encapçalades per la dreta i la ultradreta. Si l’alternativa són les polítiques desenvolupades pel Govern del Botànic en les dues darreres legislatures, perdrem el temps», planteja amb el llançament d’una esmena quasi a la totalitat de les actuacions lingüístiques de l’esquerra valenciana durant l’etapa botànica.
«Tocar carrer, tindre clar els objectius, discurs unificat i, especialment, exposar què volen fer», sosté, per advertir: «No podem fiar només el futur de la llengua a l’administració, ni quan governa l'esquerra». «Amb el PP i Vox al govern,el focus de resistència són l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la qual ha de fer front als embats com pot, i la societat civil unida als partits polítics. Ara bé, la societat civil afronta criminalitzada i amb un discurs molt ideologitzat en contra del valencià aquesta croada de la dreta i la ultradreta», avisa. «Necessitem tornar a mobilitzar la societat civil. S’ha despertar a la gent que està dormint durant l’època del Botànic», defensa. La mobilització permanent com a horitzó tradicional d’una entitat amb un historial que ja suma tres dècades de combat per la valencianitat del sud.