La bota feixista va actuar a plena llum del dia i amb les càmeres de televisió emeten en directe. La tradicional manifestació valencianista de la Comissió 9 d'Octubre, celebrada cada any durant la vesprada de la diada nacional del País Valencià, del 2017 va ser víctima de l'odi de l'extrema dreta. Un grup d'ultres, entre els quals hi havia fins a més d'una dotzena de hooligans d'Ultras Yomus, la graderia filonazi del València CF, van intentar boicotejar amb violència la marxa.
La investigació judicial, empentada pel treball de recerca sobre els agressors per part de les acusacions populars, va assenyalar fins a 28 responsables dels aldarulls virulents, d'uns atacs que van causar lesions i seqüeles mentals importants a diferents agredits. La Fiscalia, del bracet de les acusacions populars, va demanar unes penes que oscil·laven entre els tres i els set anys de presó. La Comissió 9 d'Octubre reclamava, a més, una pena accessòria perquè no pogueren apropar-se a menys de 300 metres de les seues de les entitats, partits i sindicats que la conformen.
A finals de setembre, tant les defenses dels acusats com les acusacions van engegar converses per forjar un pacte que evitara el judici. Tanmateix, l'acord final va encallar. Segons va avançar EL TEMPS, les negociacions van reiniciar-se l'última setmana de gener. De fet, aquest setmanari va desgranar que una de les lletrades d'un dels ultres processats va enviar un escrit al jutge on narrava que 26 dels 28 assenyalats per la justícia havien assumit les penes en un pacte amb les diferents acusacions populars, així com amb la Fiscalia.
Aquella entesa s'ha ratificat aquest dimecres a la Ciutat de la Justícia en la vista oral. D'acord amb el document enviat amb les firmes dels 26 dels 28 processats, així com de les acusacions populars, les víctimes de les agressions feixistes i la Fiscalia, un dels principals acusats, Vicente Estruch, alies Alfarrasí, ha acceptat una pena de dos anys de presó, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de condemna. Segons EL TEMPS, Alfarrasí va ser premiat per José Luis Roberto, empresari de seguretat, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i líder del partit neofeixista España 2000, per aquells fets de la diada valenciana del 2017.
Referent de la grada filonazi Ultras Yomus, amb condemnes anteriors per lesions, i amb diferents tatuatges de simbologia ultradretana, com ara una esvàstica, el rostre del genocida Adolf Hitler o una inscripció sobre que el jerarca sanguinari tenia raó, suma la prohibició d'aproximar-se a una distància no inferior a 100 metres a qualsevol dels domicilis de les entitats de la Comissió 9 d'Octubre, així com a 300 metres a les marxes que convoquen i a les seues víctimes. Aquestes sancions judicials són corresponents a la seua vulneració dels drets fonamentals i les llibertats públiques.
En el cas de les acusacions per lesions, accepta una multa econòmica amb una quantitat que varia d'acord amb els diferents delictes comesos d'aquesta mena. Néstor Franco, una altra de les persones processades vinculades a Ultras Yomus i amb condemnes prèvies per rebentar unes Trobades d'Escola Valenciana l'any 2014 a Benirredrà (Safor) en un atac protagonitzat per persones lligades al Grup d'Acció Valencianista (GAV), assumeix una pena d'un any i cinc mesos de presó, així com multes econòmiques per les lesions causades i les mateixes prohibicions d'aproximació que Estruch.
Arran de la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats públiques, relatives a l'exercici del dret de manifestació, l'antic cap de la Curva Nord, Javier Cervera, accepta una condemna de dos anys de presó, limitació d'apropar-se a les seus dels actors que configuren la plataforma de la Comissió 9 d'Octubre, a les seues manifestacions i als agredits durant aquells aldarulls, així com una sanció econòmica per les seues accions violentes contra determinats manifestants. Cap condemna supera els dos anys de presó i la majoria se situen en l'any i cinc mesos. En alguns casos, només hi ha limitacions de moviments i multes dineràries. Cap d'ells entrarà a presó.
Entre els acusats, segons queda acreditat al pacte de conformitat, hi ha 13 persones pertanyents a Ultras Yomus, la facció radical dels seguidors del València CF amb una ideologia clarament ultradretana; ultres que atresoren antecedents penals i policials de gran varietat; candidats municipals de la Falange Española de las JONS; hooligans d'extrema dreta amb tatuatges de la força de xoc del blaverisme i l'antivalencianisme durant la transició, és a dir, el GAV; membres dels grupuscles de l'anticatalanisme més irredempt, i figurants d'una llista municipal de tarannà blaver que va presentar-se a la població d'Albal (Horta) sota les sigles d'Avant.
Les úniques dues persones que s'han desmarcat de l'acord de conformitat han estat Pepe Herrero, cronista faller i agitador ultradretà connectat amb els diferents moviments que ha desenvolupat en els darrers anys el dirigent neofeixista José Luis Roberto, i Francisco Moreno, un dels protagonistes del grupuscle fantasmagòric i marginal Defenem Valéncia (sic). Amb la intenció d'imitar d'una manera encara més grotesca la virulència blavera de Paquita Rebentaplenaris, compta amb un historial a xarxes farcit de glorificacions del dictador Francisco Franco.
«Més barat ens haguera eixit matar-vos»
Les condemnes de 26 dels 28 acusats han estat qualificades «d'històriques» per part de l'acusació de la Comissió 9 d'Octubre, qui ha remarcat que aquesta condemna marca un precedent en la lluita antifeixista. No debades, l'acceptació de les penes permet posar fi a la tradicional impunitat que ha assolit l'extrema dreta al País Valencià amb les absolucions dels acusats per la trama neonazi Pánzer, amb episodis tan polèmics com ara la indemnització pública que va rebre un dels acusats d'ideologia neonazi per la destrucció del seu arsenal d'armes, o dels divuit assenyalats dintre de l'operació Armagadeón, on es jutjava les presumptes activitats il·lícites d'una banda neonazi denominada amb aquest terme bíblic referent a la fi del món. A pesar d'un increment lleuger de les penes en comparació amb el pacte de conformitat intentat el setembre, la clau de volta de l'acord ha estat la garantia als ultres d'evitar la presó i la reducció de la distància en la qual tenen prohibit apropar-se a una seu de les diferents entitats de la Comissió 9 d'Octubre.
Acció Cultural del País Valencià, actor capdavanter de la Comissió 9 d'Octubre, ha destacat que aquest pacte possibilita que «per primera vegada es reconega el caràcter polític de la violència antivalenciana, la qual ha condicionat la vida política al País Valencià des de la Transició, i que sempre ha estat judicialment negada». L'entitat cívica, així mateix, ha ressaltat que l'acord suposa «la condemna clara dels agressors i l'assumpció del pagament de multes i indemnitzacions a les víctimes, tant per les lesions físiques i psíquiques que van patir com pel dany moral que se’ls va causar». És la primera vegada, de fet, que es sanciona penalment la violència feixista d'una diada segrestrada per la ultradreta.
«El resultat marca un abans i un després en la història de la lluita contra la violència feixista al País Valencià. La Comissió 9 d'Octubre hem aconseguit plenament el triple objectiu que ens havíem marcat», ha assenyalat Toni Gisbert, portaveu de la Comissió 9 d'Octubre. «El procés ja ha tingut dues conseqüències visibles. S'ha obtingut l'expulsió dels acusats de l'estadi del València CF i la dissolució d'una penya violenta i protagonista de nombrosos incidents, i s'ha guanyat la condemna social dels violents, de tal manera que les manifestacions del 9 d'Octubre dels anys posteriors s'han realitzat amb normalitat i tranquil·litat, i amb una important participació jove», ha subratllat.
Uns assoliments que han estat qualificats «d'èxit» perquè aquesta condemna és «un punt i a part, tenint en compte el context de la tradicional impunitat de què ha gaudit l'extrema dreta al País Valencià». «A partir d'ara, la violència feixista ja no resultarà impune al País Valencià. Tot i que sens dubte resta molt de treball per fer, sobretot en l'àmbit dels valors i d'evitar la normalització de l'extrema dreta», ha celebrat. «És una alegria continguda perquè voldríem que les penes hagueren sigut més grans», ha expressat la presidenta de l'entitat, Anna Oliver.
@eltempscat crònica de @Moises Perez a eltemps.cat #feixisme#valència#català#estiktokat#estiktokcat#valencià#tiktoktemps♬ original sound - El Temps
«La importància d'assentar uns fets i d'assegurar unes condemnes i els seus antecedents no impedeix que siguem conscients que les condemnes que es mereixerien els feixistes són altres de més contundents. Ells eviten, en essència, entrar a la presó, tot i que hauran de complir mesures alternatives com els allunyaments, el pagament de multes i els rescabalaments dels agredits», ha afirmat Alerta Solidària, un col·lectiu jurídic també implicat en l'acusació popular. «Així i tot, garantir que el procés penal acaba amb sentència condemnatòria és positiu perquè sabem, per experiència d'anys, la dificultat enorme que representa encausar feixistes», han ressaltat.
Aquest col·lectiu, de fet, no ha dubtat a recordar la passivitat de la policia espanyola en aquells incidents violents. «Les Unitats d'Intervenció de la Policia Nacional espanyola, en canvi, omnipresents els altres anys, van aparèixer després i van trigar vora una hora a poder garantir l'accés de tots els manifestants al carrer Xàtiva, per començar el recorregut de la marxa. Aquesta va acabar improvisadament en una plaça diferent de la prevista, forçats per la policia, i sense accedir als equipaments instal·lats per a realitzar l'acte polític de cloenda. L'única càrrega policial va ser, de fet, contra els manifestants independentistes», denuncien.
«És molt important que aquests fets tinguen aquesta repercussió penal», ha assenyalat la fiscal encarregada de la causa, Susana Gisbert, qui ha informat que els encausats han pagat el conjunt de les indemnitzacions reclamades, les quals ascendien a 46.000 euros, i quasi totes les costes, que estaven xifrades en 49.000 euros. Amb la Comissió 9 d'Octubre i col·lectius antifeixistes manifestant-se a les portes de la Ciutat de la Justícia, els ultres feixistes han mostrat la seua manca de penediment i han reiterat diverses amenaces. «Poc vos vam pegar aquell dia», ha expressat un dels hooligans, mentre acusava de «plorons» als manifestants. «Més barat ens haguera eixit matar-vos», ha etzibat un altre neonazi entre les rialles del conjunt dels condemnats per les agressions
«Tensió i violència»
El pacte de conformitat incorpora l'acceptació per part dels ultres d'extrema dreta d'un relat de les agressions feixistes que es van cometre aquell 9 d'Octubre del 2017 durant la tradicional manifestació de caràcter valencianista de l'esquerra civil, social, política i sindical del País Valencià. «Cap a les 17:30 hores, i procedent del carrer Guillem de Castro [de València], van creuar pel carrer Xàtiva un grup de 50-60 persones pertanyents a grups radicals de Yomus [...] proferint càntics de 'Valencia Fans, hooligans', i altres, fent la salutació romana», s'inicia la narració.
Cinc minuts més tard, van accedir els primers assistents de la manifestació de la Comissió 9 d'Octubre. «És en veure accedir aquest grup de manifestants a la plaça», els quals duien banderes estelades, antifeixistes o republicanes, «quan el grup de persones vinculat amb Yomus, que havia arribat feia uns minuts, corre cap a algun dels manifestants, produint-se les primeres agressions», continua el relat, on també fa esment a la intervenció policial posterior i a l'inici de la marxa valencianista des del carrer Xàtiva i no des del seu punt originari de la plaça Sant Agustí arran de la presa d'aquest espai per part dels ultres d'extrema dreta.
«La manifestació no va poder desenvolupar-se amb normalitat a conseqüència dels fets relatats i dels que es relataran a continuació. Tampoc va poder completar el seu recorregut previst a conseqüència de l'acció concertada dels acusats, els qui, juntament amb altres persones, varen ocupar la plaça d'Alfons el Magnànim, situant-se, principalment, al voltant de l'estàtua de Jaume I, ubicada dins el Parterre», prossegueix. I apunta: «La manifestació va ser desviada per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat cap a la plaça Amèrica, on va finalitzar sense que els organitzadors disposaren allí de la infraestructura prevista per a la lectura dels parlaments».
Els primers a ser increpats, segons el relat acceptat per les parts, foren els treballadors de l'extint periòdic Jornada, qui va organitzar una parada a l'inici de recorregut per distribuir gratuïtament exemplars i fer-ne promoció d'aquest nou projecte periodístic. Una persona «amb samarreta negra» que lluïa el lema «Defensem Valencia» va insultar-los en respondre-li les seues preguntes en català. «Instants després, el mateix individu, va acudir a la plaça, on es trobava un nombrós grup de persones que havien assistit amb intenció d'impedir la manifestació [...] i els va instar a agredir als periodistes i a llevar-los el material, al·legant a crits que es tractava de propaganda de la CUP. Entre aquestes persones, n'hi havia que lluïen tatuatges de clara simbologia nacionalsocialista», expressa.
La crida va tenir èxit. Van tractar de robar-los alguns dels paquets d'exemplars, d'acord amb la narració del pacte de conformitat. Els treballadors, tanmateix, «van tractar d'evitar-ho, provocant la ira de l'acusat que va respondre diguen-los que els 'tallaria el coll', mentre feia un gest amb els dits, simulant que duia una arma blanca». Altres periodistes d'aquest diari reberen amenaces, amb la frase «vos matarem». En observar que un dels redactors estava gravant l'escena, un dels ultres va llançar-lo a terra, i «el va amenaçar dient-li que l'anava a matar per haver fet la gravació».
Altres dues persones van ser agredides. Es tractava de dos manifestants. Un va resultar ferit «amb lesions consistents en una contusió malar bilateral i una ferida en la mucosa del llavi inferior, que varen necessitar tractament quirúrgic consistent en la sutura de la ferida». L'altra víctima «va patir lesions consistents en un traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua autolimitada de consciència, edema en articulació de maxil·lar esquerra, contusió en hemitòrax esquerre i ferida en lòbul articular esquerra».
Mentre es produïen aquests atacs violents, altres ultres d'orientació feixista «no van parar d'increpar i insultar els manifestants amb expressions com ara 'catalans, fills de puta', 'catalanistes terroristes', 'fills de puta', etc.». Alguns que van intentar agredir els manifestats van ser interceptats per la policia, però, en altres ocasions, els neonazis van trencar el cordó de les forces de seguretat i van aconseguir pegar als assistents a la marxa valencianista.
Un dels agressors, qui lluïa a manera de capa «una bandera d'Espanya amb un bou de grans dimensions», qui «actuava mogut per la seua hostilitat i animadversió cap a aquells que per a ell eren independentistes», va participar d'una de les accions més terrorífiques. Més d'una desena de persones van colpejar amb puntades, punyades i, fins i tot, amb un pal dos dels assistents a la mobilització per la llengua i pel país.
Aquell còctel de colps va provocar que una de les víctimes presentara «lesions consistents en una lumbàlgia posttraumàtica, contusions en el tronc i membres superiors i inferiors i ansietat, les quals varen requerir una primera assistència facultativa i de posterior tractament ansiolític i psicoteràpia». Va estar en procés de curació durant catorze dies, «quedant-li com a seqüela un estrès posttraumàtic per al qual continua en tractament».
L'altra persona agredida per aquella barra lliure de colps de segell neonazi va resultar «amb lesions consistents en traumatisme cranioencefàlic amb hematoma, dolor malar i cervicàlgia posttraumàtica que va requerir una primera assistència i tractament ansiolític». Va necessitar set dies per a curar-se, dels quals tots van ser «incapacitants per a les seues ocupacions habituals».
Aquests mateixos ultres també van atacar un altre dels manifestants, qui va acabar amb «contusions en regió temporal dreta i base del nas que requeriren una única assistència facultativa». L'odi feixista i antivalencianista va tenir com a diana un fotògraf, el qual va ser agredit, o un cronista habitual dels moviments d'extrema dreta, qui va ser víctima d'amenaces i van trencar-li el seu objecte de treball periodístic.
«Durant tot el recorregut de la marxa pels carrers Xàtiva i Colom, multitud de persones, que duien banderes d'Espanya i valencianes, increpaven i cridaven als manifestants, fent impossible el desenvolupament de la manifestació en condicions de normalitat i arribant a produir-se diversos intents d'agressió física per part dels contramanifestants, que hagueren de ser repel·lides per la intervenció de les unitats policials desplegades a banda i banda», tanca l'exposició dels fets.
«Ideologia nacionalista espanyola» i «extrema dreta»
L'acord de conformitat entre les parts permet deixar en un document judicial una descripció sobre les característiques i la ideologia ultradretana que professa la graderia radical del València CF, denominada Ultras Yomus. «Des dels seus orígens, alguns dels seus membres simpatitzaren amb idees polítiques d'extrema dreta, sent per l'any 1992 quan el grup, del tot, adopta aquesta ideologia nacionalista espanyola i d'odi a tot el català, el catalanisme, i a tots aquells que políticament i culturalment defensen els anomenats Països Catalans», s'afirma.
«Avui dia, solament funciona com a penya esportiva la citada Curva Nord, de la qual formen part els joves que en el seu moment formaven els antics Yomus, els quals es fan notar activament a la grada i alguns d'ells duen tatuatges d'ideologia neonazi en el seu cos», agreguen sobre la infiltració ultradretana a la teòrica graderia radical i apolítica del València CF, anomenada Curva Nord (sic). «No amaguen la salutació feixista en certes ocasions, sobretot en alguns moments per celebrar i fer-se notar al camp de futbol o per provocar els membres d'altres penyes oposades ideològicament als seus plantejaments», rematen.
Dissolts en la Curva Nord l'any 2013, tot i que amb el comandament de l'espai ultra de Mestalla, Ultras Yomus va sobreviure camuflada en aquesta graderia fins que arran de les agressions feixistes del 9 d'Octubre va dir adeu a la seua vida. En els últims anys, una de les faccions va intentar reflotar el grupuscle, però sense massa èxit. L'ombra d'aquest judici ha sentenciat a la branca més violenta i radical de l'extrema dreta valenciana, la qual ha estat desproveïda de la seua tradicional impunitat en el judici d'uns atacs que va contemplar en directe tots els espectadors de les grans cadenes estatals.