En línia amb el creixement del turisme i l’increment en la demanda de vols, a tot el món hi ha 550 nous aeroports o pistes planejats o en construcció. Si això se li sumen les noves terminals i millores d’accessos o d’infraestructura, són un total de 1.200 intervencions, segons dades de l’organització Stay Grounded. Els aeroports han esdevingut infraestructures cardinals en el procés de globalització econòmica, uns no-llocs (en paraules de l’antropòleg Marc Augé) per on, cada dia, circula una saba humana que es mou d’una part a l’altra del planeta. En un món regit per les lògiques neoliberals i la maximització de beneficis, l’aviació ha actuat com accelerador.
El de la ‘competitivitat territorial’ és, de fet, l’argument més utilitzat per responsables públics i agents econòmics per justificar les ampliacions d’aquestes infraestructures. La ‘millora de la connectivitat’ ha esdevingut un dels grans mantres del segle XXI. Cada apertura d’una nova ruta per part de les aerolínies és festejada per responsables públics i agents econòmics.
A l’Estat espanyol, la revisió del Pla Estratègic 2022-2026 d’Aena presentada a finals de març passat, ha avançat a 2025 la meta dels 300 milions de passatgers, una xifra que estava prevista assolir el 2026. La intenció del gestor públic és incrementar els ingressos comercials en un 48 % respecte dels de 2026. Per aconseguir-ho, el Pla Estratègic contempla ampliacions en 13 dels seus principals aeroports.
Casa nostra no és aliena a aquesta dinàmica de creixement voraç. En els plans d’Aena hi ha ampliacions a Barcelona, Alacant, València, Eivissa i Menorca, aeroports que, en tots els casos, van registrar xifres de rècord durant 2023, tot avançant-se a les previsions de recuperació post-pandèmia.
L’obsessió de Barcelona és no perdre pistonada respecte de Barajas -una instal·lació que, a base d’ampliacions, ha incrementat la seua capacitat fins als 70 milions de passatgers-, així com continuar sent un hub internacional. El Prat té avui capacitat per a 55 milions de passatgers. L’any passat va fregar els 50 milions. Tanmateix, ampliar la capacitat de la infraestructura catalana no és una tasca senzilla, tant per les afeccions sobre l’espai protegit del Delta del Llobregat com per les molèsties acústiques que es poden generar als veïns de municipis limítrofs, com ara Castelldefels o Gavà.
Com materialitzar l’ampliació ha estat, de fet, motiu de batussa política entre l’anterior Generalitat, comandada per Pere Aragonés, i el Ministeri de Transport. Els primers apostaven per una intervenció mínima, mentre els segons per una ampliació de pista, stricto sensu. Ara, la patata calenta està a mans de Salvador Illa, més procliu a aquesta darrera postura, per bé que haurà d’esquivar l’oposició dels dos partits que li han donat suport en la investidura.
Al País Valencià, i una volta confirmada l’ampliació del Port de València, Carlos Mazón ha situat les ampliacions dels aeroports de l’Altet i de Manises en el camp de la batalla política envers el govern d’Espanya. L’aeroport de l’Altet va registrar l’any passat 15,7 milions de passatgers, fet que el converteix en la instal·lació amb més tràfic del País Valencià. L’aspiració de la Generalitat i de la Cambra de Comerç d’Alacant, que estima que en el termini de dos anys s’arribaran als 20 milions de passatgers, és l’habilitació d’una segona pista.
Pel que fa a Manises, l’any passat van circular 9,9 milions de viatgers, xifra que la situa a la vora del seu límit de capacitat, que és de 10,5 milions de passatgers. Un estudi promogut per la Cambra de Comerç de València estima que el 2030 es podria arribar als 17,3 milions de passatgers. La intenció d’Aena és ampliar la terminal actualment existent. Pel que fa a les instal·lacions d’Alacant, el gestor aeroportuari no ha confirmat en quins termes es realitzarà la intervenció i si contemplarà o no la segona pista que exigeixen el govern valencià i els actors empresarials del territori.
En tots els casos, siga com siga, les ampliacions es justifiquen, segons els qui en són partidaris, per l’impacte econòmic que generen.
“Existeix el convenciment tàcit que més viatgers i més turistes significa, sempre, més desenvolupament econòmic i més benestar, però a aquestes altures aquesta correlació està qüestionant-se cada volta més”, explica Cristina Arjona, de Greenpeace. En molts municipis afectats per la presència d’aeroports hi ha sòlids moviments contraris a un tipus de transport que incrementa la contaminació, tant atmosfèrica com acústica. Al País Valencià, l’Ajuntament de Manises s’ha manifestat obertament en contra de l’ampliació.
Stay Grounded, una entitat creada per promoure uns patrons de mobilitat més sostenibles, va més enllà i reclama una moratòria global a la construcció de nous aeroports i l’ampliació dels ja existents. Però, qui vol comprar bitllet per a una idea tan agosarada?